Més enllà de Rels B: la música urbana té vida a les Balears
Artistes com Plan-ET, Xisk i Toni Pla han impulsat l’aparició d’una potent escena urbana a l’Arxipèlag en els darrers anys
PalmaEn parlar de música urbana a les Balears hi ha un nom que sol aparèixer per tot, el del mallorquí Daniel Heredia, conegut com a Rels B. Amb més de 21 milions i mig d’oients mensuals a Spotify i temes que superen els 600 milions de reproduccions, tancà el 2024 convertit en l’artista de l’estat espanyol més escoltat a la plataforma. Amb aquestes xifres estratosfèriques, Rels B ha esdevingut la punta de l’iceberg d’un moviment que en els darrers anys ha guanyat molta força a l’escena musical de les Balears: el de la música urbana, un dels gèneres més escoltats entre els joves i, com sol succeir, un gran desconegut per a la resta de la població. Un moviment que, a més, té una potent escena pròpia en català.
El primer que s’ha de saber, en tot cas, sobre la música urbana és que el mateix concepte genera dubtes també entre els que s’hi dediquen. Si bé hi ha tota una sèrie de trets comuns entre molts d’aquests músics –fan servir programes informàtics per compondre i gravar, introdueixen nombroses referències a l’actualitat i al seu entorn, col·laboren molt entre ells, etc.–, la conclusió és que la música urbana ha esdevingut “un paraigua” on fer constar tot allò que no encaixa enlloc més. “El rap, el trap, el hip-hop, el reggaeton… Per mi això de la música urbana serveix per parlar de músiques alternatives a l’acústica, és una manera de definir un estil que no requereix una formació tan acadèmica i que pots fer pel teu compte”, resumeix Xisca Garau, més coneguda com a Xisk, una de les veus que encapçalen aquesta onada a les Illes Balears.
Qui va una mica més enllà en la definició és l’eivissenc Toni Pla, conegut fins ara com a Slim Samurai. “Això de la música urbana és una etiqueta que emprau els mitjans per definir la música moderna, la que fa la gent jove, la que surt dels cànons tradicionals”, argumenta, i afegeix: “Si ho penses, no té gaire sentit parlar de música urbana a un territori com les Balears”. “Nosaltres gravam dins un garatge que és just devora d’un hort, què hi ha d’urbà en això? Si de cas seria música de pagesos moderns”, proposa entre rialles, “perquè a una terra com la nostra en sabem poc o res, de les urbs”.
Un calaix de sastre
Tot i això, però, Pla reconeix que dins aquest calaix de sastre que és la coneguda com a música urbana s’hi està generant una conversa molt productiva entre els músics de les Illes. De fet, fa poc més de dos anys que ell mateix es va posar al capdavant d’un nou segell discogràfic, Illa Delírics, que pretén servir de punt de trobada de molts dels que en formen part. “És un projecte de l’illa i per a l’illa”, explica, “i amb això volem dir que no l’hem posat en marxa amb la voluntat de treure’n sous. La idea és que pugui servir perquè aquells que no han tingut l’oportunitat de sortir d’Eivissa tinguin també un aparador on mostrar la música que fan”.
El segell compta amb l’empara de la històrica discogràfica catalana Picap, des d’on es gestionen els treballs de molts d’aquests artistes illencs com la mateixa Xisk, que el passat octubre publicà el seu primer disc, ‘Viure en pau’, o els diferents projectes en què participa Toni Pla. Entre ells s’hi troba Púniks, un duet format amb el també eivissenc Karlus, que tot just acaba de publicar el seu darrer senzill, Trull, un tema que parla sobre els canvis que ha viscut l’illa d’Eivissa en els darrers anys.
També és ben recent el darrer senzill de Jaume Forteza, més conegut com a Plan-ET, qui el passat 31 de gener publicà un nou avançament del seu tercer disc, ‘Planetosky S.A.’, que sortirà el pròxim mes d’abril. El tema, titulat Una foto teva, és el resultat de la col·laboració del músic amb la cantant Júlia Colom, a qui Forteza dedicà un dels seus temes més sonats dels publicats durant el 2024. A només 24 anys, el manacorí ha esdevingut un dels principals referents de l’escena urbana de Mallorca. Reconeix que el primer sorprès és ell. “Si m’haguessis dit fa uns anys que aniria així… Jo, que per pujar a un escenari em moria de vergonya! Però ha anat fluint i n’estic molt agraït, en cinc anys tota aquesta escena s’ha disparat i ha crescut com l’escuma”, reconeix Forteza, qui s’endinsà en el món de la composició amb “ganes de trastejar”. “Devia ser l’any 2017 quan vaig començar a emprar un programa de producció sense tenir-ne gaire idea, però hi ha infinitat de sons guais i en vaig anar aprenent. Al final, amb la música urbana no has de tenir gaires recursos, no necessites un estudi per gravar una bateria o un baix, ho tens tot tu i això dona molt marge per jugar. I vaig anar fent fins que a partir d’una base que m’agradava molt se’m va acudir fer una lletra i després ja ha anat tot rodat: conèixer gent, col·laborar...”, admet.
El llistat de noms que formen aquesta nova escena és extens i inclou artistes que solen col·laborar entre ells, com Flakko, Miquel de la Mel, Cosijoan, Na Kate i els menorquins Dos Sipiots, a més d’altres que també s’hi relacionen com Maria Hein, Fades i Maria Jaume. De fet, la cantant de Lloret va ser una de les participants de la darrera edició de Caparruts, festival de música pop urbana en català que el pròxim 27 de juny organitzarà la tercera edició a Capdepera, amb la voluntat de continuar recollint i durà a terme aquesta nova escena. “Teníem reggaeton a les revetles i festes de poble, però no hi havia cap festival dedicat a aquesta escena que ha aparegut en els darrers anys”, reconeix una de les seves organitzadores, Carme Sureda: “Tenint en compte que els joves sobretot escolten música urbana, vàrem pensar que era hora de donar a conèixer la que es fa aquí i en català”.
En aquest sentit, Sureda subratlla que històricament certs gèneres han tingut molta visibilitat a l’escena musical catalana, com el rock català, però que “ha arribat l’hora de fer espai a altres estils que s’escolten molt arreu del món” i que tenen també el seu reflex a l’àmbit local. “A més, a un poble com Capdepera, que té una part significativa de la població que no és catalanoparlant, és important mostrar i fer d’altaveu d’aquests grups, pot ser una molt bona manera de superar certs complexos i trencar barreres”, afirma Sureda. Cal dir, però, que la qüestió idiomàtica és una de les que més polèmiques ha generat al voltant de la música urbana.
“La llengua és un instrument més”
La castellanització de la música urbana en català ha estat objecte de nombrosos debats i crítiques, i també de diversos enfrontaments a les xarxes socials. Un dels darrers, i dels més comentats, va tenir lloc el passat mes de març, quan es varen fer virals unes declaracions de la catalana Mushkaa, una de les referents del gènere, on deia que “alguns catalans” eren “massa agressius amb el tema de la llengua”. “Jo sé que si ara fes un tema tot en castellà, n’hi hauria que se’m tirarien a damunt”, afirma Jaume Forteza, “però si em sortís així, l’hi faria. Com si n’hi he de fer només un bocí, o si hi he de posar una part en anglès. No em pos a pensar si agradarà o si pensaran que som un venut. Jo crec que les cançons t’han de sortir de dins, i a Mushkaa se li nota que l’hi surt. Trob que no hi hauria d’haver tot aquest problema lingüístic al voltant d’això, la veritat”, assegura. En la mateixa línia opina Toni Pla, per a qui el canvi de llengües entre cançons i projectes és un reflex del seu dia a dia. “Utilitzam el català i el castellà per fer temes perquè el nostre dia a dia també és així. Tenim amics amb qui xerram en català, altres en castellà… I depèn del tema empres una llengua o una altra. La llengua és un instrument més, jo no la faig servir com a bandera de res”, assegura l’eivissenc.
En aquest sentit, per a Xisk resulta destacable el fet que la música urbana té un “component col·loquial” que és essencial per entendre les expressions i els registres idiomàtics que s’hi fan servir. “Quan vaig començar, jo escrivia els temes en català estàndard, així com te l’ensenyen a l’escola, sense faltes d’ortografia ni barbarismes, però per assolir els teus objectius has de tenir clar com vols fer les coses i a mi m’agrada dir les coses així com les pens. La meva llengua materna és el català, sempre m’hi he comunicat, i per això també hi cant, però ara el faig servir de manera diferent”. Per la seva banda, Carme Sureda, que a més d’organitzadora de Caparruts és filòloga catalana i anglesa, creu que s’ha de tenir en compte que la mescladissa de llengües és també present a la música urbana d’arreu del món. “Si et fixes en altres llocs és evident. A la urbana en castellà, o en francès, s’hi fiquen paraules en anglès, i també expressions que no són gramaticalment correctes. És un tret més d’aquest tipus de música i jo crec que a la música urbana en català no hi ha voluntat de ser exemple de res. Només volem demostrar que el català també pot ser una llengua que es fa servir en aquests estils, res més”, resumeix.
“En el meu cas m’agradaven els planetes, i això de separar-ho era per fer un joc de paraules amb ET, l’extraterrestre, però res més”, assegura Jaume Forteza sobre el seu pseudònim, Plan-ET. Ara bé, reconeix que és plenament conscient que no tothom ho llegeix correctament –com es llegiria en anglès la paraula planet, amb l’accent a la primera síl·laba. És una de les coses que tenen en comú molts d’aquests músics: fan servir noms artístics que encaixen dins un marc global i que sovint juguen a generar confusió a l’hora de ser llegits o reproduïts. “Des d’adolescent m’agradava escriure el meu nom així, amb la k final”, explica Xisca Garau, més coneguda com a Xisk, “però és que a més m’agrada perquè fa dubtar a la persona que ho llegeix. T’has de plantejar si hi ha una al·lota o un al·lot darrere d’aquest nom. I també crec que aquest nom ja connecta amb aquest tipus de música. És una manera d’identificar-te i encaixar dins la música urbana, per donar per entès que no et dediques al folk, a l’indie o al rock”. Aquesta manera d’escriure, en tot cas, es trasllada també a les cançons, com demostren temes com GRANAD4 MALLORK BARN4 de Plan-ET, Miquel de la Mel i Borru.
