Jeroni Vera i Nofre Fullana: "Mesclar agricultura, cultura i territori fa més forta la feina de la pagesia ecològica"

PalmaEl pròxim dissabte, 8 de juny, Porreres acollirà el festival FEiM! (Festa Ecològica i Musical), organitzat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) i el Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE), que celebren el 18è i el 30è aniversari, respectivament. El cap de cartell de la primera edició d'aquest esdeveniment serà Antònia Font, qui actuarà al parc de n'Hereveta amb Xanguito, Ànimos Parrec, Miquel Serra, Pitxorines i Tiu. L'objectiu del festival és donar suport a la pagesia ecològica i al moviment agroecològic de l'illa. Parlam amb Nofre Fullana, coordinador d'Apaema, i Jeroni Vera, director tècnic de CBPAE, per conèixer en profunditat els detalls d'aquest esdeveniment que agafa el Pla com a escenari i referent.

Per què és important un esdeveniment com aquest?

— Jeroni Vera: La idea va sorgir a partir de la celebració dels 30 anys de CBPAE i dels 18 d'Apaema. Es tracta de fer una festa de celebració, però que al mateix temps sigui un reconeixement cap als productors, que es vegi el que fan, i que aquesta feina es visualitzi en un festival –generalment no s’associa que puguin anar junts. La intenció era aquesta: per una banda, fer la celebració i, per l’altra, mostrar a la gent que es pot fer un festival d’una altra manera.

Us dirigiu a un públic concret?

— J. V.: Quan feim un festival, el feim per a un grup de persones jove, però aquest també es dirigeix, amb els grups que s’han cercat, cap a un entorn familiar. Pot haver-hi aquests dos vessants, més el de la gent que ja està dins del món agroecològic. Tant productors com consumidors. Vol ser un festival que pugui arribar a molta gent.

Com neix la idea de combinar agricultura ecològica amb música?

— Nofre Fullana: El primer objectiu era fer una festa i tirar la casa per la finestra. Vàrem pensar: “Què és el més gran que podríem fer? Embarcar-nos en un festival de música, convidar Antònia Font i que ens diguessin que sí”. Aquest esdeveniment també vol promocionar la producció ecològica que feim a les Illes, i en concret a Mallorca. Que la gent perdi la por a aquest tipus de productes, perquè ens trobam que hi ha certa desinformació i reticències a aquest segell. La gent, quan pensa en agricultura ecològica, pensa en hortalisses, fruites, carn, cereals, però també es fan cerveses, destil·lats, altres tipus de productes que n'abasten tot el ventall de consum.

Heu triat aquesta fórmula arran de l’auge de festivals a la Part Forana? És una manera més senzilla d'apropar-se a la gent?

— J. V.: El motiu és ser conseqüent amb la idea. Si feim un festival on volem promocionar la producció i el consum ecològic i local, entenem que els grups també han de ser locals. Tot està relacionat amb el fet que estigui arrelat a la terra: l’arrelament a la terra tant de la cultura com de la gastronomia i la producció. És més conseqüent que anem cap a un tipus d’artistes i música que fan que tot tingui un poc de més de sentit i que es tanqui aquesta idea que tenim d’una producció respectuosa amb el medi ambient i el territori. Creim que aquests grups entren dins aquesta filosofia.

— N. F.: També volíem que, si es feia un festival des del CBPAE i Apaema, anàs més enllà d'un festival pròpiament dit. Havíem d’apostar per intentar, i ho hem aconseguit, que tot el producte que se servís per menjar i beure tingués certificat ecològic i fos local. Calia pensar en la sostenibilitat, intentant reduir els residus i l’emissió de gasos al mínim. Això també implica no haver de recórrer a un grup de música de l'altra banda del món o haver de fabricar tassons per a l’esdeveniment. Per exemple, que l’aigua no s’hagi de comprar, sinó que estigui disponible en fonts de manera gratuïta.

El producte que s'hi oferirà serà un dels principals reclams.

— N. F.: Van en paral·lel. Música i característiques del festival. Hem volgut posar-ho al mateix nivell.

Us havíeu plantejat, des de les entitats, alguna cosa semblant abans?

— J. V.: Va ser una coincidència. És cert que les dues entitats tenim relació i estam en contacte. Les dues som a Porreres. És una relació de fa molts anys, però aquest és el primer any que feim un acte conjunt. Va ser per la coincidència de l’aniversari de cadascuna. Vàrem pensar que, si havíem de fer una festa, era millor fer-la en conjunt que no separats.

Per què a Porreres?

— N. F.: Porreres sempre ha estat un lloc de referència per a l'agricultura ecològica. Fa 18 anys que hi feim la Diada d’agricultura ecològica i des del 2012 hi tenim les nostres oficines. És un poble que sempre ens ha posat les màximes facilitats perquè puguem desenvolupar la nostra tasca des d’aquí. També és per una qüestió d’ubicació geogràfica, ja que el Pla és un lloc referent en agricultura.

— J. V.: No es va plantejar cap altre lloc, i quan es va plantejar aquí, l’Ajuntament va estar encantat. Totes les facilitats que hem anat trobant durant aquests anys, amb el concert ha passat el mateix.

Pensau fer més esdeveniments com aquest en un futur? 

— J. V.: Ara s’ha plantejat com una celebració per a enguany, pels aniversaris. Després s’han de veure els ànims que hi ha, perquè és una feina afegida a la que feim diàriament i no ens dedicam a organitzar festivals. No podem deixar les nostres activitats i dedicar-nos totalment a això. Però trobam que enguany sí que era necessari fer aquest esforç per organitzar-ho. És un esdeveniment puntual, per mostrar a la gent que es poden fer aquestes iniciatives, però no es descarta que es faci altres anys.

— N.F.: Sempre tenim el cap en marxa amb idees que siguin diferents, que s’apropin als joves, sortint de la zona de confort, perquè l’agricultura ecològica no només són aliments, sinó que és una manera de produir, de fer, de viure. I tot el que implica mesclar agricultura, cultura i territori fa més forta la feina de la pagesia ecològica.

Com ho heu fet per organitzar un festival des de zero?

— J. V.: Tenim l’ajuda de professionals del sector i no tot recau damunt nosaltres. Sí que en som els responsables coordinadors i miram que tot sigui conseqüent amb la idea principal, però, a més, s'han organitzat diversos grups perquè cadascun organitzi el seu espai.

— N.F.: És important tenir en compte que no serà una fira. Serà un festival pròpiament dit, amb la idea que té la gent quan pensa en un esdeveniment així. A més, els preus seran populars. De fet, ho hem comparat i ens ha sorprès que els preus que estam posant són preus fins i tot més barats que a altres bandes, pel que fa a menjar i beure. Si hi ha algú que estigui indecís, jo l’animaria a venir perquè no només s’ho passarà bé i hi haurà bon ambient, amb un aforament limitat perquè sigui agradable i s'evitin aglomeracions, sinó que es dona suport a la pagesia ecològica, perquè pugui tirar endavant. El sector agrari està molt precaritzat, i venir al festival i consumir el producte implica també poder donar una mà al moviment agroecològic que tenim a Mallorca.  

— J. V.: És important haver aconseguit que empreses de les Balears s’impliquin a fer productes ecològics que fins ara no estaven al mercat. A més de ser inspirador per a aquestes empreses que han fet l’esforç i han tingut la valentia d’inscriure’s, de certificar-se com a ecològics per treure el producte i que pugui quedar al mercat. I per a aquelles empreses que no s'hi han volgut afegir, que vegin que és possible fer una cervesa ecològica o fer un gin xoriguer ecològic, i que són productes que fins ara no estaven al mercat i que ara hi seran.