De 'La Mesías' al Primavera Sound: l'èxit del 'pop cristià' de Stella Maris

GironaA vegades, no només la realitat inspira la ficció, sinó que la ficció també inspira la realitat. Així ho demostra el fenomen de les Stella Maris, un grup de pop cristià creat expressament per a la sèrie La Mesías (2023), de Javier Calvo i Javier Ambrossi, que, després de l'estrena de la primera temporada, s'han convertit en tot un èxit musical més enllà de la pantalla. Les lletres esbojarrades de temàtica cristiana i els balls psicodèlics d'estètica kitsch d'aquesta girl band han enganxat el públic de la sèrie de terror psicològic i han generat molt de bullici a les xarxes. Fins al punt que les sis integrants del grup, amb la cantant Amaia Romero al capdavant, han començat una carrera musical als escenaris, que estrenaran per la porta gran amb una actuació al festival Primavera Sound, el dimecres 29 de maig, al Parc del Fòrum.

A la sèrie, les Stella Maris són sis de les vuit germanes Puig Baró que, recloses en una masia apartada del Gironès, sense anar a escola i cap contacte amb l'exterior, decideixen fer cançons amb missatges catòlics per salvar el món. Tancades en un món fosc d'abusos en una família autoritària, decadent i extremadament religiosa, formen, per la gràcia de Déu, una espècie de missió musical apostòlica per difondre els postulats de la Bíblia. Canten temes propis com La noche que nace el Niño Dios o Por ti existo, que, després de la bona rebuda entre el públic, ja no només sonaran als capítols de la sèrie, sinó també en un dels festivals de música més importants d'Europa.

"No sé si la productora ho tenia premeditat, però la veritat és que no m'esperava arribar a fer cap concert amb Stella Maris, i menys al Primavera Sound, em sembla molt fort", diu Mabel Olea, performer i ballarina, que interpreta la germana Júlia. Una altra actriu catalana del repartiment és Sara Roch, de 15 anys, que és la Nora, la més petita de la família: "Poder fer la sèrie ja ha sigut un regal meravellós, però veure l'èxit de les Stella Maris encara ho és més, ni tan sols he anat mai com a públic al Primavera i ara hi actuaré, encara no ho he assimilat", comenta.

Milers de seguidors a les xarxes

A la ficció dels Javis, la trama de les Stella Maris culmina en el capítol sisè i, al llarg de la sèrie, amb salts constants en el temps, apareixen intercalades algunes de les cançons i videoclips que la banda crea a la ficció. Aquests temes s'han publicat a les plataformes de música en streaming, no com a banda sonora de la sèrie, sinó com a àlbum del grup —ara ja real— Stella Maris, titulat La casa huele a Gloria. Els videoclips a YouTube també acumulen moltes reproduccions i el grup té compte propi a Instagram, amb més de 32.000 seguidors. Les peces estan escrites pel duo Hidrogenesse, format per Carlos Ballesteros i Genís Segarra, i la mallorquina Belén Martí dissenya la coreografia dels videoclips —i tot el moviment de la sèrie i dels concerts—. En tot aquest fenomen posterior al llançament de La Mesías, les sis integrants del grup no trenquen amb la màgia de la ficció i no es presenten amb el seu nom artístic real, sinó que continuen amb la identitat i l'esperit de les germanes Puig Baró que representen a la sèrie.

La revisió del grup gironí Flos Mariae

Les Stella Maris de La Mesías s'inspiren en la història i l'estètica de les germanes gironines Bellido Durán, les membres del grup Flos Mariae, que també cantaven cançons cristianes amb una passió desmesurada, qualitats musicals discutibles i coreografies carrinclones, i van arribar a ser tot un fenomen viral el 2014, amb milions de reproduccions a YouTube. La seva posada en escena cursi o les melodies poc afinades ressonen clarament a la nova sèrie dels Javis, que juguen amb la burla, el divertimento, l'elogii la transgressió artística per fer de contrapunt a la foscor dels temes de fons de la sèrie. "Hi ha moments molt densos i profunds, així que, quan apareixen cançons que estan a l'altre extrem pot semblar una paròdia o una broma, però aquest joc de contrastos genera un sentiment de tristor i deixa mal cos", afirma Olea. A la sèrie, la música, per a les germanes, és un moment de color, il·lusió, evasió i alliberament, però alhora també la condemna que les distreu i lliga a la casa.

Treballar amb els Javis, una experiència

Per a les sis actrius, la majoria amb poquíssima experiència davant les càmeres, formar part de la sèrie ha estat molt enriquidor. Transmeten molta complicitat i naturalitat en pantalla, que van aconseguir gràcies al treball dels assajos, dinàmiques, convivència i indicacions molt lliures dels directors. Per gravar el sisè capítol, van estar un mes i mig convivint i rodant en una masia: "Va ser molt divertit. A la sèrie les germanes s'entenen molt bé entre elles, i entre nosaltres realment també era així. Les sis Stelles vam formar un gran equip i vam estar molts dies en una mateixa localització, on ja ens sentíem com a casa nostra", recorda Sara Roch. I afegeix: "Actuar amb l'Amaia va ser increïble, és una persona meravellosa que admiro molt i ja veig com una germana gran; ens ho passem molt bé juntes".

Mabel Olea, que ha actuat sovint com a ballarina en els directes de la Rigoberta Bandini, ja coneixia l'Amaia, ha gaudit molt treballant amb ella, i destaca també l'experiència i el talent de la parella Calvo i Ambrossi: "M'agradava molt tota la seva obra i l'estètica. Quan em van trucar per al càsting estava flipant, però em feia molta il·lusió; tot i això, tenia por que a l'hora de treballar se'm desmuntessin uns mites que admiro moltíssim, però ha estat just el contrari, no eren gens distants ni autoritaris, sinó que s'involucraven dins de l'obra i donaven molt bones indicacions", conclou.