La pel·lícula catalana més premiada de l’any no guanyarà cap Gaudí

BarcelonaNi La societat de la neu ni Creatura ni 20.000 especies de abejas: la pel·lícula catalana més premiada de l’any és una cinta independent de terror fosca i macabra fins a dir prou, rodada en deu dies i amb quatre duros en un pis de Terrassa. Des de l'estrena a finals del 2022 al Festival de Tallinn (Estònia), La mesita del comedor ja ha guanyat 29 premis en els 31 festivals en què ha participat, la majoria especialitzats en terror. A casa nostra, les coses no li han anat tan bé: el Festival de Sitges la va rebutjar, els distribuïdors no la van voler i l’estrena, petita i amb sessions limitades a Barcelona, Terrassa i Lleida, la van haver d’organitzar els responsables de la pel·lícula. "I de moment no tenim plataformes tampoc –explica Caye Casas, el director del film–. Espanya és el país del món on més difícil és veure la pel·lícula. A Mèxic, en canvi, és al cinema més important de la capital, la Cineteca Nacional, i estem en converses amb una productora d’allà per veure si se'n fa un remake mexicà dirigit per mi". Als Gaudí no està nominada en cap categoria i als Goya tampoc.

Per explicar la disparitat en la rebuda del film, Casas apunta a la foscor d’un relat amb elements mínims: un matrimoni en crisi que acaba de tenir un fill, la tauleta de menjador comprada a contracor i una tragèdia inesperada que provoca una espiral de situacions angoixants. "La mesita del comedor és una història molt cruel i políticament incorrecta, i vivim en una societat cada vegada més preocupada per no ofendre ningú. El hàndicap i el potencial de la pel·lícula és el mateix". El rodatge es va fer amb un pressupost mínim i gràcies a un cop de sort. "Una amiga es va comprar un pis a Terrassa i, abans de tirar els mobles antics, el vaig anar a veure i em vaig adonar que era perfecte per rodar", diu Casas, que ja havia escrit el guió (amb Cristina Borobia) perquè es rodés en poc temps i gairebé en una única localització; sense cap mena d’ajuts, actors poc coneguts (però entregats) com David Pareja i Estefanía de los Santos i un dels últims papers d’Itziar Castro, que havia protagonitzat l’anterior pel·lícula de Casas, Matar a Dios, codirigida amb Albert Pintó.

Que Sitges rebutgés La mesita del comedor en l’edició del 2022 va caure sobre Casas com una gerra d’aigua freda, sobretot perquè l’havia escrit pensant en el públic de festival, que coneix bé, perquè Matar a Dios va guanyar el 2017 el premi del públic de Sitges. "La mesita no va agradar a alguns dels programadors, era una qüestió de criteri, així que vam canviar l’estratègia i vam anar a festivals internacionals –continua Casas–. I aleshores es va girar la truita i ens van seleccionar als festivals més importants de terror i també a alguns que no són de gènere". Després del cop de Sitges, per al director va ser important la gran rebuda de la Setmana de Terror de Sant Sebastià i, sobretot, de la Mostra de Terror de Molins de Rei, on La mesita del comedor va guanyar el premi a la millor pel·lícula i el del públic. Casas pensava que arran dels premis alguna distribuïdora s’interessaria per estrenar la pel·lícula, però ni tan sols així. I les televisions tampoc han volgut saber-ne res. "Ja hi estic acostumat, Matar a Dios no la van voler a TVE ni a TV3, i no la voldran mai. Quan va morir la Itziar molta gent em va escriure dient que seria bonic que s’emetés la pel·lícula, però ni així".

Casas viu amb una barreja de frustració i optimisme les dificultats amb què topa La mesita del comedor al seu país i les bones notícies que no paren d’arribar de fora, on ha tancat acords de distribució als Estats Units, Anglaterra, Austràlia i en països de l’est d'Europa. "A Espanya està sent molt complicat –admet Casas–. No hi ha plataformes que apostin per la pel·lícula i només hem rebut una oferta absolutament irrisòria d’una plataforma que creia que apostaria molt més per una pel·lícula així". Com es pot veure La mesita del comedor ara mateix, doncs? "Només en dos petits cinemes de Madrid on es projecta. Aquí es parla molt de la pel·lícula en xarxes, però en realitat s’ha vist molt poc. I les poques vegades que s’ha vist ha generat sempre reaccions entusiastes... I algun odi absolut". Resumint: ho té tot per ser programada a Sitges, però d'aquí uns vint anys en un cicle sobre terror català de culte.