Tot el mestratge i l’ofici d’Antoni Parera Fons recollits en una conversa

Palma“Avui dia, amb els mitjans electroacústics disponibles, pots fer moltíssimes coses: una banda sonora d’una pel·lícula amb els efectes especials ja introduïts”, argumenta la investigadora i musicòloga Bàrbara Duran Bordoy, “però això que fa Toni, que és un treball de la tímbrica, per exemple, des de la perspectiva de l’enregistrament… això requereix mestratge, mestratge i ofici, i Toni els té”. Es refereix al compositor Antoni Parera Fons, compositor nascut a Manacor que ha rebut, entre d’altres, el premi Nacional de Música que atorga el Ministeri de Cultura, i que protagonitza el darrer llibre publicat per Duran Bordoy i que tot just s’ha presentat a Manacor. 

El volum, que du per títol Antoni Parera Fons, música d’aigua, sal i llum, “no és tant una biografia com el que els anglesos diuen un memoir”, explica l’autora, “que és un tipus de text en forma de conversa on qui ho va explicant tot, tanmateix, és el mateix protagonista. Ara bé, hi ha tota una feina posterior d’escollir, revisar, corregir i donar forma, i és una feinada!”, reconeix amb l’espontaneïtat que la caracteritza. La conversa amb Parera Fons, de fet, va tenir lloc l’any 2021, poc després de la publicació del llibre que la mateixa autora va dedicar a Joan Company. “Tenen moltes coses en comú, ells dos, perquè són molt propers, amb molt bon caràcter, però de qui potser no es coneix la magnitud del seu treball”, assegura. “Són reconeguts dins els ambients musicals, però més enllà no s’acaba de valorar el que fan: molta gent no sap què significa tenir un compositor mallorquí que ha fet quatre òperes com les seves, de les enteses a la italiana”, afegeix amb relació a la trajectòria de Parera Fons. 

Compositor però també productor

I és que si bé algunes de les seves obres més recents han tingut més repercussió mediàtica, com l’estrena de les òperes L’Arxiduc, creada conjuntament amb l’escriptora Carme Riera, o Maria Moliner, una producció del Teatro de la Zarzuela, repassar la seva biografia ha servit també perquè Duran Bordoy, que és també companya i amiga de Parera Fons, descobreixi algunes facetes seves que desconeixia. “Jo havia escrit crítiques de les seves darreres obres, l’he seguit i acompanyat, fins i tot he escrit programes de mà d’estrenes seves”, relata l’autora, “però el que jo més desconeixia eren els seus primers anys al festival de la Mediterrània, tot el que va fer com a productor discogràfic, amb produccions de gent com Maria Dolores Pradera, o que fins i tot havia fet música per televisió”, afirma. “I amb això he descobert que hi ha tot un món sobre els processos de producció darrere els treballs discogràfics, sobretot d’aquells anys 70 i 80, que encara resten per investigar i que seria interessant fer-ho en l'àmbit musicològic”, afegeix. 

Amb tot, si Bàrbara Duran Bordoy ha de triar només una de les obres de Parera Fons, ara que fins i tot ha escrit un llibre sobre ell, no ho té fàcil. “És una pregunta que m’han fet molt darrerament i… al final ell ha treballat molt bé la relació íntima entre poesia i música, ho ha fet amb molta qualitat, i per a mi totes aquestes darreres obres que ha fet per a orquestres, les obertures de caràcter simfònic, m’agraden molt. Ara bé”, puntualitza, “m’ha regalat una gravació d’una peça que va fer, que la canta una contralt excepcional, Ewa Podleś, basada en l’obra d’Emily Dickinson que és extraordinària. Towards Emily Dickinson, es diu”, continua, “i demostra que Toni intueix molt bé la part misteriosa i màgica de la poesia, i la trasllada d’una manera molt bella cap a la música”, finalitza.