Martin Parr: “Les meves fotos són perfectament innocents”

FormenteraMartin Parr va fer les primeres fotos quan tenia nou anys amb una càmera que li va regalar el seu avi, aficionat a la fotografia. El 1982 va començar a treballar en color quan gairebé ningú ho feia, quan per ser un fotògraf seriós havies de treballar en blanc i negre. Des del 1994 forma part de l’agència Magnum, de la qual va ser el president del 2013 al 2017. Al llarg de la seva carrera ha elaborat més de 100 fotollibres de diverses temàtiques, però els conceptes que afloren més sovint són l’oci, el consum i el turisme. Aquest fotògraf, que s’autodefineix com un “tafaner”, ha creat controvèrsia des de l’inici, amb fotografies que mostren els humans sense pudor i des del sarcasme i l’humor.

Deis que una de les coses més importants que preteneu aconseguir amb les vostres fotografies és entretenir. Per què és tan important l’entreteniment per vós?

Perquè el que jo intent és fer la imatge forta, especialment des del punt de vista gràfic. Aquesta és la meva prioritat: fer imatges interessants. Si tenen un missatge social, va en segon lloc. No vull imatges avorrides. Massa imatges que veim a les exposicions són avorrides.

Què us aporta com a persona fotografiar conductes humanes?

Les conductes humanes són sempre molt interessants. Mai no em cans de fotografiar la gent, perquè som alhora imprevisibles i previsibles.

Quan anau a un lloc, com sabeu on és la foto, on s’ha de posar el focus?

Cercant els punts calents i deixant que les coses passin. Les fotos es revelen elles mateixes, es construeixen davant teu. Quan vas a llocs on hi ha gent i et quedes allà, de seguida comencen a aparèixer certs patrons de la vida i així comencen a formar-se les fotos.

Reconeixeu situacions susceptibles d’esdevenir una bona foto?

Sí, hi ha moltes circumstàncies. Solen ser interessants els esdevenimeniments o situacions en què hi ha molta gent. Després, també hi ha persones que són més fotogèniques. Per exemple, la gent gran generalment és més fotogènica, funciona millor.

Com a fotògraf, teniu un estil molt recognoscible. Com es construeix aquesta mirada d’autor?

Vaig començar marcant diferència passant-me al color i després vaig anar introduint-hi altres elements com el flaix, el negatiu en color, els colors intensos... Ara continuu utilitzant el flaix, perquè dona un efecte surrealista que m’agrada molt. Et diu que és una visió subjectiva, que és la meva mirada. Però faig feina amb una paleta de colors més tranquil·la.

Per què us heu suavitzat?

Perquè m’estic fent gran! [riu]. Em sembla que som un bon al·lot, ara. Sense enutjos, feliç, en pau amb el món. Un gentleman perfecte.

Què heu après després de tots aquests anys de feina?

Que el món és un lloc fascinant. Jo fotografii els britànics més que qualsevol altra gent perquè Anglaterra és una nació estranya. Estranya i divertida.

Què és el que fa que un lloc sigui interessant per vós per treballar-hi?

Jo puc treballar gairebé a tot arreu, però com més gent hi hagi, sempre és millor. El que no fotografii mai són paisatges, em resulta molt avorrit. O sigui, en gaudesc però no els vull fotografiar. Qualsevol cosa massa bonica és ofensiva per a mi.

Per què creis que hi ha gent que se sent incòmoda amb les vostres fotos?

Realment, no ho sé, per mi són perfectament innocents. Només hi mostr com veig el món jo, i no hi ha res particularment controvertit en això. Jo vaig a fer fotos a supermercats com hi ha altra gent que va a la guerra. Hi ha coses que retrates en el fotoperiodisme, com l’actitud de les persones als supermercats. Per certa gent semblen estranyes, però jo visc envoltat de supermercats, i no de guerra.

En una altra entrevista us descrivíeu com a populista. Ho manteniu?

Sí, intent fer que les imatges siguin fàcils d’entendre. Vull arribar a un públic ampli, no estic interessat a estar en el gueto fotogràfic.

Què vol dir ‘populisme’ per vós?

Allò que pot agradar a la gent, allò que és popular.

Per què col·leccionau coses?

Alguns són addictes i altres, col·leccionen. I jo m’estim més col·leccionar. És l’opció més sana.