Michael Douglas: "El problema de Mallorca és l'excés d'Airbnb i cotxes de lloguer"

PalmaSi dilluns passat participava, com un veí més, en l’homenatge a la gent gran de Valldemossa (Mallorca), aquest diumenge al vespre Michael Douglas era a Palma per recollir el premi Masters of Cinema de l’Atlàntida Mallorca Film Fest de mans de la reina Letícia. No és estrany, doncs, que defensi que els personatges que més li interessen són "els que no són ni blancs ni negres, que formen part d’una escala de grisos que et provoca algun tipus de reflexió". Així ho explicava en la roda de premsa convocada poc abans de la gala de clausura del festival, en què ha parlat dels seus primers records relacionats amb el setè art, de la massificació turística a les Balears i de la crisi democràtica als Estats Units, a més de fer una defensa del cinema com a espai de debat i també de comunicació.

"Les pel·lícules són cares –ha afirmat–. Són una manera molt cara d’entretenir-nos, i també complicada. Els pintors poden fer molts quadres, els escriptors molts llibres i els músics també poden compondre moltes cançons. Però per fer pel·lícules necessites molta gent, així que he procurat fer les que deixaven algun pòsit, les que també servien per alimentar el pensament dels espectadors. No sempre ha estat possible, n’he fet algunes també per raons comercials. I m’he esforçat tant en els èxits com en els fracassos. Ara bé, sempre he tingut molt clar que preferia un paper secundari en una bona pel·lícula que un personatge principal en una de dolenta", ha assegurat.

Probablement el més cèlebre de tots aquests papers sigui l’icònic Gordon Gekko, que el va dur a recollir el seu primer i fins ara únic Oscar com a actor per Wall Street l’any 1988 i que va tornar a encarnar quasi 20 anys després. "M’agraden els personatges que no són ni herois ni malvats, els que d’alguna manera aconsegueixen l’empatia de l’espectador malgrat que a tu, com a intèrpret, et provoquin dubtes", afegia Douglas. Ha citat els personatges que interpretava en pel·lícules com Black rain, Joves prodigiosos o Un dia de fúria com alguns dels seus preferits. En aquesta última pel·lícula donava vida a Bill Foster, un ciutadà que decideix rebel·lar-se contra una sèrie de frustracions quotidianes que trenta anys després han adquirit encara més actualitat en relació amb la vida urbana. "Jo estic molt pendent de la premsa, llegeixo molts diaris, i això em serveix per detectar quan un guió toca la tecla de contenir un missatge universal. En aquest cas parlava d’una qüestió que em semblava important, en aquell temps: la desfeta de la indústria armamentística de Los Angeles després de la guerra del Vietnam. A tots aquells que hi treballaven, i que fins llavors havien sentit que defensaven Amèrica amb orgull, d’un dia per l’altre els van dir que no feien falta i els van deixar al carrer".

La democràcia i el turisme

Douglas també ha parlat de la "crisi democràtica" que viuen actualment els Estats Units. "I també fora d’allà: és una qüestió que ens afecta en l'àmbit global. Hi ha tota una sèrie de persones que no paren d’enriquir-se mentre la classe mitjana pateix de cada vegada més. Abans hi havia una mena d’orgull de formar part de la classe treballadora i ara provoca patiment", afirmava. "És hora que els demòcrates recuperin aquest sentiment per evitar que [els seus votants] segueixin sent seduïts per Trump", ha assenyalat. L'actor ha recordat que en les anteriors eleccions va donar suport a Joe Biden i que fins i tot va contribuir a la recaptació de fons per a la seva campanya. Avui ha qualificat Kamala Harris de "candidata impressionant" que farà que les eleccions siguin "molt interessants". Tot i això, ha criticat que "sembla que els polítics vulguin ser a tot arreu tota l'estona, quan la seva feina és oferir un servei públic, no ho hem d’oblidar".

Una de les qüestions que planaven sobre la compareixença era la massificació turística, que ha esdevingut, segons Douglas, "el segon gran tema de conversa a les Balears". "El primer… no sé quin és!", ha dit entre rialles quan li han preguntat pels canvis que ha patit, en concret, Mallorca, una illa que visita des de fa més de 30 anys, d’ençà que va adquirir la històrica finca de S’Estaca l’any 1990. "I tant que els he notat, tot i que és cert que a l’altra banda de la Serra de Tramuntana ens afecten menys… A excepció de quan vols anar a Valldemossa o a Sóller i et topes amb tots aquells busos per la carretera. Crec que el problema ve de dos excessos: dels Airbnb, d’una banda, i dels cotxes de lloguer, de l’altra, tot i que s’alimenten entre ells", argumenta. "Crec que trobar un equilibri és molt complicat. Tenim milions de visitants i això afecta temes com l’accés a l’aigua. Però vull pensar que hi ha gent buscant la millor solució. La consciència sobre aquests problemes també ha augmentat molt, en aquests anys, a Mallorca". 

Un actor semiretirat

Tornant al cinema, l’actor, que farà 80 anys al setembre, s’ha definit com a semiretirat. "Vaig decidir aturar-me l’any 2022, i el 2023 me l’he passat sense fer res. I n'he gaudit tant que… Ja ho veieu, segueixo així a mitjans del 2024!". A l'espera que li arribi una proposta tan bona que no pugui dir que no, continuarà aquest procés de "simplificar la vida i reduir el pes que durant tants anys he anat acumulant". I és que els seus primers records cinematogràfics venen de molt enrere. "Recordo moltes pel·lícules de quan era petit, com Lilí o Set núvies per a set germans, però sobretot, esclar, les que feia el meu pare", ha dit el fill del llegendari Kirk Douglas. "Tinc molt gravada una vegada que el vaig visitar a un rodatge, quan jo devia tenir 9 o 10 anys. Era de la pel·lícula Captius del mal, que va fer amb Lana Turner. Havien de fer una escena romàntica, eren molt a prop un de l’altre, i jo els mirava des de fora. No oblidaré mai com em va mirar ell i amb la mà em va demanar que m’allunyés: em tenia dins del seu camp de visió i no li anava bé per actuar", ha explicat amb un somriure el cèlebre actor, que des d'avui és també, oficialment, un Masters of Cinema.