Lilly Reich torna a brillar al Pavelló Mies van der Rohe

BarcelonaLa dissenyadora Lilly Reich (Berlín, 1885-1947) va ser una de les poques professores de la Bauhaus i la directora artística dels palaus alemanys de l'Exposició Universal del 1929, amb una superfície d'exposició de 16.000 metres quadrats. En el terreny personal va ser la companya de Mies van der Rohe i la seva figura la va eclipsar completament quan es parlava de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 i de com es van retroalimentar al Pavelló Mies van der Rohe. En aquest sentit, malgrat que no hi ha evidències que ella col·laborés en el pavelló, la semblança entre una pantalla de vidre d'ella i un dels envans del pavelló crida molt l'atenció.

Per reivindicar la seva figura, la Fundació Mies van der Rohe va crear la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l'arquitectura, i aquest divendres van veure la llum els resultats de la primera edició, la guanyadora de la qual va ser l'arquitecta i historiadora Laura Martínez de Guereñu. Per "apropiar-se" –com diu la mateixa Martínez de Guereñu– d'un espai del pavelló que la història li ha negat a Reich i "reinstaurar" la feina que va fer als palaus alemanys, ha impulsat la reproducció d'una vitrina horitzontal i una de vitrina i les ha instal·lat dins el pavelló fins al 22 de març. I per accentuar-ho ha col·locat la vitrina al cor de l'edifici, la lluerna.

Dins la vitrina horitzontal, en lloc d'objectes, hi ha patents i marques de productes que apareixen a les fotografies dels palaus, moltes d'elles poc conegudes o inèdites. També hi ha els plànols dels palaus alemanys perquè, segons Martínez de Guereñu, són l'origen del fet que la feina de Reich no tingués visibilitat, perquè es va pensar que aquests plànols eren suficients i que no calia la feina que ella va fer de "posar en valor els objectes industrials". Dins la vitrina vertical s'hi poden veure dos vídeos, un d'original i un altre de reconstruït, que expliquen com el Pavelló Mies van der Rohe va funcionar com l'avantsala dels palaus alemanys.

En la reproducció de les vitrines s'ha introduït una millora respecte al 1929: en lloc d'acer cromat s'ha fet servir acer inoxidable. A Laura Martínez de Guereñu li agradaria que ingressessin en la col·lecció permanent d'algun museu barceloní, potser el Museu del Disseny o el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), com a "memòria material" de la feina de Lilly Reich. "El que em sembla més interessant és que amb aquesta beca s'ha demostrat que la investigació no és només generació de coneixement sinó que pot promoure l'accés a l'exercici de l'arquitectura en igualtat d'oportunitats", conclou l'arquitecta.