Plataforma per la Llengua llança una campanya per reclamar polítiques conjuntes per la unitat del català
Amb 'Som 10 milions, som una llengua', l'entitat denuncia el secessionisme lingüístic perpetrat per les institucions per la manca de "voluntat i iniciatives"
PalmaLa darrera enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua i feta a Catalunya assenyala que, cada vegada més, els ciutadans dubten de la unitat de la llengua catalana. A la pregunta "El valencià, el mallorquí i el català són la mateixa llengua?" el 51% dels més de 1.600 enquestats va respondre que no, enfront del 44% que va respondre que sí. Davant aquesta situació, la Plataforma ha engegat la campanya 'Som 10 milions, som una llengua' arreu dels territoris de parla catalana per fomentar la unitat del català i reclamar els respectius governs que engeguin polítiques en aquest sentit.
L'enquesta està feta a Catalunya, però una de les accions que inclou la campanya és també fer-la a les Balears. "No només aquesta enquesta, sinó totes les xifres de les enquestes fetes per institucions assenyalen que hi ha una tendència regressiva de la percepció d'unitat de la llengua", ha explicat el delegat de l'entitat a les Balears, Ivan Solivellas, durant la presentació de la campanya, aquest dimecres dematí a l'Arxiu del Regne de Mallorca a Palma.
Solivellas ha defensat que no només "associacions i fundacions fomenten el secessionisme lingüístic", sinó també "les mateixes institucions i administracions públiques, per la seva manca de voluntat i iniciatives per fer polítiques conjuntes". El delegat ha destacat que el català "és una llengua unitària" i que utilitzar la seva riquesa de varietats per "empetitir i fragmentar la llengua" és un acte "molt pervers".
Com a exemple d'aquesta manca d'actuació institucional ha citat la Declaració de Palma, feta l'any 2017, que "ha quedat en paper mullat", o el fet que no es comparteixi contingut entre els diferents territoris de parla catalana, cosa que significa "un cost econòmic alt" i complica la comprensió interdialectal. "Doraemon', per exemple, està en valencià, mallorquí i estàndard, mentre que en deixam de banda molts altres", ha dit Solivellas. A més, ha posat sobre la taula la situació "que pateix el català" com a llengua no oficial a la Unió europea: "No hi ha cap llengua amb les dimensions del català que no sigui oficial a la UE".
La tomàtiga inflable que es mou per la unitat de la llengua
La campanya tindrà com a protagonista la tomàtiga com un exemple de diversitat "pròpia de qualsevol llengua". Així, a la web www.som10milions.org, s'ha habilitat un petit joc en què apareixen les diferents maneres d'anomenar aquesta fruita arreu del territori de parla catalana, "cosa que demostra la unitat lingüística ja que, per exemple, 'tomàtiga' és la forma que empren un part dels mallorquins però també els ciutadellencs de Menorca o al sud del Principat d'Andorra", ha exemplificat el coordinador de projectes de la Plataforma, Marçal Girbau.
A banda del joc, a la web hi ha una carta dirigida als responsables dels governs balear, català, andorrà i valencià, així com a la presiència del Consell Departamental dels Pirineus Orientals i al Síndic de l'Alguer que l'entitat invita a signar a la ciutadania. El document insta els representants polítics a impulsar i votar una iniciativa que reconegui que la llengua catalana és pròpia de tots aquests territoris i els insta a cooperar per afavorir la normalització de la llengua en tots els sentits.
A més, en la primera part d'aquesta campanya –la segona part començarà al gener– una tomàtiga inflable de dos metres d'altura recorrerà els Països Catalans, amb voluntaris que convidaran la ciutadania a participar en jocs de llengua i dialectologia. La tomàtiga arribarà a Mallorca a final de novembre i s'hi estarà durant tot el desembre i segurament una part del gener. "Volem fer una campanya lúdica, desenfadada i de carrer", ha conclòs Girbau.