Els millors versos de Poesia de la Mediterrània

Palma“En una societat en què senyoreja la guerra, la injustícia, la desigualtat, la misèria, el dolor i les mil i una malures (...) alçam la poesia com a eina de combat i d’alliberament de l’esperit”, clama Biel Mesquida, director del Festival de Poesia de la Mediterrània. La gran cita poètica de les Illes arriba a la 24a edició amb ‘Poesia és lluita’ com a lema. Davant tanta barbàrie, versos. Perquè són els poemes els que ens diuen, “a les clares, que per veure la bellesa i la bondat del món cal no aturar mai la lluita”, continua Mesquida. Enguany, nou poetes diran els seus versos en cinc llengües: català, castellà, basc, francès i àrab. Els assistents, com es fa sempre, reben un llibret que inclou una descripció de cada autor feta per ells mateixos i tots els poemes que recitaran en idioma original i traduïts al català. A continuació, invocam alguns dels versos que es podran escoltar a la Festa de la Poesia –acte central del festival–, el 29 de novembre al teatre Principal de Palma. I ho feim incloent-ne l’idioma original, perquè reivindicam la sonoritat de les paraules, el respecte pels idiomes i la poesia dita pels seus autors.

Nisrín Akram Khouri

"Com que t'estimo,
he oblidat les faccions
d'aquella dona del Iemen,
he oblidat que en aquest món hi ha guerres,
una d'elles davall de la meva finestra."
(Cafè amb llet)

Aquests versos del poema titulat Cafè amb llet evidencien l’impacte de la guerra en l’escriptora Nisrín Akram Khouri (Homs, 1982), siriana refugiada a Alacant. Ella mateix assegura –a l’autopresentació que fa al llibret del festival– que el conflicte bèlic ha afectat molt la seva poesia, especialment al primer llibre En una gerra de guerra (2015). Al darrer, Pas en fals al marge de la història, explora els efectes de l’exili. L’obra va rebre el premi de Roissy-en-Brie 2021 per a poetes refugiats, convocat pel PEN Català.

Ramón Andrés

"El del Ayuntamiento tiene seis o siete fusiles de la Guerra Civil. Cogí uno, me asombró su peso. Es el de las ideas."
(Los desvanes)

"Els de l'Ajuntament tenen sis o set fusells de la Guerra Civil. En vaig agafar un, em va astorar el pes. És el de les idees."
(Els porxos)

De poesia, Ramón Andrés n’ha escrit poca, “però tanmateix ha estat el teló de fons dela meva vida”, diu Ramón Andrés (Pamplona, 1995), assagista, estudiós de la música i poeta. És Premio Nacional de Ensayo 2021 per l’obra Filosofia y consuelo de la música i Premio de la Crítica 2020 amb el poemari Los árboles que nos quedan, una obra en la qual predomina el vers, de què formen part Los desvanes. Al festival, Ramón també recitarà Los comedores de patatas de Van Gogh, inclòs dins el mateix llibre:

“(...) Venimos de ellos, de su cama y de sus noches, / de su amarse adusto y rápido, parroquial, / de los partos atendidos por las vecinas, / hasta llegar al nuestro, azaroso, prematuro (...)”.

Louise Durpé

"(...) Là, dans le souvenir de ma mort, de l'instant exact où la respiration m'a quittée, je me berce sans faire de bruit, surprise de me retrouver intacte dans la volonté du monde, d'offrir mon nom à la morsure du soleil (...)".
(Au centre du visage)

"(...) Allà, en el record de la meva mort, de l'instant exacte en què la respiració m'ha abandonat, em bressolo sense fer soroll, sorpresa retrobar-me intacta en la voluntat del món, d'oferir el meu nom a la queixalada del sol".
(Al centre del rostre)

Louise Dupré (Quebec, 1949) alterna, en la seva obra, la poesia versificada i la poesia en prosa. En bona part d’elles, se summergeix en la subjectivitat de la feminitat, la relació de la mare amb els fills, a través de l’escriptura de l’íntim, que també s’impregna de política i història. Dupré va guanyar el Prix Alfred-DesRochers per la col·lecció poètica La peau familière. El poemari Més amunt que les flames està publicat en català per Eumo Editorial.

Odile Arqué

"(...) qui t'havia entelat els ulls?
qui et decantava el cos
a la butaca?
tenies l'iris blavíssim
i tots els peixos
del mar finit
del teu paisatge (...)"
(Fragment de Frontal)

Aquest és un fragment del poemari Frontal, que l’escriptora Odile Arqué (Badalona, 1960) ha publicat amb l’editorial mallorquina AdiA. “Escric per filtrar l’aigua del pou, recito pel gaudi de concelebrar la poesia i canto pel plaer de la vibració. Per entendre el batec subterrani d’altres llengües, també tradueixo”. Així resumeix Arqué la seva relació amb les paraules: escriu, recita, canta, tradueix. Ha publicat poemaris Expiatòria, Epístola en Sol M, La vida en punt i Frontal.

Mari Luz Esteban

"baina,
aitor dut,
amaren heriotzak askeago egin ninduen
berrasmatu ahal izateko ibilbide propioa
besterik ote bizitza?
saminaren saminenean,
oi paradoxen barne-indarra!
bigarren aldiz jaiotzeko ahalbidea
oparitu zidan."
(Amaren heriotzak libreago egin ninduen)

"PERÒ
confesso
la mort de la mare em va fer més lliure
per poder reinventar el meu propi camí
no és això, la vida?
en l'aflicció més aflictiva
ai, la força de la paradoxa!
em va regalar la possibilitat
de tornar a néixer."
(La mort de la mare em va fer més lliure)

Mari Luz Esteban va néixer a Burgos i als tres anys es va traslladar amb la seva família a Basauri (Biscaia). Tot i que la seva primera llengua va ser el castellà, ha publicat els seus poemaris en eusquera, un idioma que va començar a aprendre a l’adolescència. Pol·len Edicions ha publicat en català Amaren heriotzak libreago egin ninduen (La mort de la mare em va fer més lliure); i Andrezaharraren manifestua (Manifest de la dona vella). Llicenciada en Medicina i doctora en Antropologia Social, en els seus versos “narr escenes de la meva vida de la manera més natural possible, sense artificis”. Al mateix temps, “la meva antropologia ha anat esdevenint més literària”, apunta l’autora en l’autobiografia que acompanya el recull de poemes escollits per a la Festa de la Poesia.

Clara Fiol

"Em lleparia els forats del cor
desfet i llimós
pel vici de trobar-me
un racó
humit."
(Carn eixuta)

“Som na Clara i escric d’amagat de mi mateixa. Si sabés el que dic, no diria res”, confessa Clara Fiol (Palma, 1995), que descriu la seva poesia com “un dubte ufanós”. La també músic de Marala és una dels tres autors mallorquins que participen en aquesta edició, juntament amb Miquel Àngel Adrover (Campos, 1994) i Aina Riera (Palma, 1982). Completa el cartell el traductor Arnau Barios, autor de la traducció en vers Eugeni Oneguin, de Puixkin, per la qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana.

La tria dels poetes és eclèctica i només té un filtre infranquejable: la qualitat. “No privilegiam cap mena de poesia, simplement tots els poetes que duim són bons”, sosté Biel Mesquida. I remarca: “La poesia és lluita perquè és política”. Com també ho és –política– la decisió de parir aquest festival i mantenir-lo durant més de dues dècades.