Miquel Barceló satisfà el desig de Josep Palau i Fabre
La fundació del poeta acull 68 dibuixos i gravats del pintor a l’exposició ‘Pregon desig’
Caldes D’estracLes sales d’exposicions de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac s’han convertit en una caverna, en un punt de trobada fora del temps en què dos creadors, Josep Palau i Fabre (1917-2008) i Miquel Barceló, dialoguen des del desig de retornar a unes arrels tan profundes que van més enllà del primitivisme i freguen l’animalitat. “Estrangular el futur amb el passat, orfes de temps orfes d’eternitat”, va escriure Palau i Fabre. També, “jo sóc el meu propi experiment” i “l’home és un animal que es busca”. De les seves obsessions i del seu caràcter, Barceló en va dir que és un artista “fulgurant cap enrere”. Aquest lloc també és un somni complert: Palau i Fabre va escriure una carta a l’artista mallorquí per convidar-lo i avui obre les portes la mostra Pregon desig. Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre, formada per 68 gravats aquarel·les i dibuixos de diferents etapes que el mallorquí tenia al seu taller.
“La generositat de Barceló ha sigut extrema”, diu la directora de Fundació Palau, Maria Choya. La mostra és una oportunitat magnífica per retrobar-se amb el Barceló intimista i incansablement experimental, i amb un dibuixant extraordinari. L’exposició, que estarà oberta fins al 9 de setembre, inclou alguns dels característics dibuixos rosegats estratègicament per tèrmits i de dones africanes, retrats fets amb lleixiu i nombroses aquarel·les i gravats de mil i una espècies de peixos. A més, Pregon desig és la primera exposició de Barceló a Catalunya des de les que li van dedicar el CaixaForum de Barcelona i l’Arts Santa Mònica l’any 2010.
El títol de la mostra prové de l’últim vers del poema de Palau i Fabre L’aventura, però Barceló va invertir l’ordre de les dues paraules. Obre el recorregut un pop gegantí que sembla a punt de desaparèixer de sobte dins la fosca del fons negre i que va ser un contrapunt de lleugeresa per a Barceló mentre realitzava “l’encàrrec feixuc”, com diu Choya, de les pintures de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra. “Ha sigut molt fàcil fer l’exposició, com un joc. Li vam enviar els plànols de les sales i Barceló ens va proposar diferents grups d’obres”, explica el comissari de l’Any Palau, Manuel Guerrero.
L’obra més recent de la mostra és una altra mostra de generositat: un quadern d’artista inacabat amb dibuixos fets a Bangkok, l’Índia i París que completa la part eròtica que clou el recorregut. Estava previst exposar-ne un altre, però Barceló el va canviar per aquest perquè necessitava el que havia prestat. També ho són els trenta esbossos de més criatures marines i altres animals que va fer perquè la seva mare en fes brodats. Després de Caldes no tornaran al taller de l’artista, sinó que viatjaran a Madrid, on seran exposats juntament amb els brodats al Jardí Botànic. Entre les joies de la mostra també hi ha un autoretrat com un ídol antic amb tres rostres fet a la part interior de la pell d’un cabrit.
El primer porro de Palau
A les parets de la sala hi ha un sol text, de Barceló, al començament del recorregut. Va ser escrit el 2005 amb motiu d’un homenatge que li van fer a Palau i Fabre al Palau de la Música. Evoca la visita que li va fer el poeta al seu taller d’Artà. “Feia molt fred. Després de mirar molt les peces d’argila crua, algú va proposar un porro-canuto, spinello, de maria. En Palau, tot fumant i amb tota naturalitat, va fer-nos saber que era la seva primera experiència amb aquesta droga i d’aquí passàrem a parlar d’Artaud, que també havia conegut bé... Uns anys després vaig llegir la seva poesia; admirable, nova, fresca i tan jove d’aquest quasi centenari amic”, diu l’escrit. Durant aquella trobada, Barceló li va regalar a Palau una de les aquarel·les descartades per a l’edició il·lustrada de la Divina Comèdia publicada per Galàxia Gutenberg, corresponent així a un article que Palau havia dedicat a Barceló a l’ Avui titulat De sang i fetge. No era el primer Barceló de Palau, ja que havia comprat cinc gravats de la sèrie Lanzarote per a la fundació, i en una nota datada l’any 2003 es pot llegir com pensava en l’espai que els volia dedicar.
L’Any Palau ha tornat a reunir el poeta i el pintor perquè Barceló va acceptar fer el logotip de l’efemèride: uns grafismes que poden semblar un fal·lus, un faune i un ham, i que l’artista diu que és un retrat de Palau. Entre les peces exposades a Pregon desig hi ha el quadern d’esbossos en què es pot veure com el logotip va evolucionar de les inicials del poeta fins al resultat final. “Tot i que la raó de l’escriptura de Palau era Picasso, també va escriure sobre altres artistes com Miró i Tàpies, i entre els artistes contemporanis que li agradaven hi ha Perejaume i Barceló”, explica Guerrero. “Barceló beu de Picasso el fervor creatiu constant”, conclou Choya.