Miquel Barceló: "Les obres d'art sempre són premonitòries"

PalmaEls darrers nou mesos, Miquel Barceló ha estat tancat "pintant moltíssim" al seu taller. Abans de començar la pandèmia, ja havia acabat el més de mig centenar d'aquarel·les que il·lustren La metamorfosi, de Franz Kafka, per a una nova edició de Galaxia Gutenberg que es publicarà el 4 de novembre. Barceló fa una "relectura paral·lela" d'aquest clàssic de la literatura universal que considera premonitori i va llegir sent un adolescent.

Il·lustrau La metamorfosi de Kafka, que en aquesta edició canvia de títol per La transformació, ajustant-se lèxicament al títol original (La metamorfosiLa transformacióDie Verwandlung

Em sembla molt bé. Crec que sempre està bé repensar les coses i traduir també és repensar. De fet, al principi, quan em varen proposar a París fer La metamorfosi, pensava que es referien a la d'Ovidi i vaig dir que sí, vaig pensar que seria divertit. Després de molts mesos em vaig adonar que era la de Kafka, i vaig pensar: doncs millor.

Heu il·lustrat la Divina comèdia de Dante, el Faust de Goethe, i ara una obra del segle XX. L'abordatge de les il·lustracions per a Divina comèdiaFaustLa transformació

Just després de La metamorfosi vaig començar a treballar en La Ilíada. Tots són clàssics en el sentit que són intemporals i sempre sembla que ens anuncien el que està passant. Quan Kafka va escriure el llibre, a Europa s'estaven movent les peces del que després seria el gran desastre i la grip espanyola estava aguaitant. Les obres d'art sempre són premonitòries de tot. És una condició de les obres d'art, contenen els números de loteria que guanyaran i que nosaltres no sabem llegir.

Deis que quan la vàreu llegir per primera vegada, a 14 anys, us va semblar pertorbadora però també divertida.

Sí. Kafka és un humorista, terrible però un humorista. En l'àmbit centreeuropeu alguns han seguit aquesta gran broma metafísica de la mortalitat i del riure de les calaveres, d'això ve Kafka. És finíssim com usa el llenguatge, i també en els seus dibuixos intenta dur-ho tot cap a aquesta espècie de sarcasme molt fi. La primera lectura de Kafka crec que no deixa ningú indiferent, a mi em va pertorbar molt i em va portar a llegir tot el que vaig poder trobar d'ell, sobretot els contes. Edgar Allan Poe i Kafka varen ser les dues lectures que més em varen motivar en l'adolescència. Vaig trobar en un dels meus quaderns que el meu pla era anar a Palma per cercar tots els llibres de Kafka que pogués trobar perquè a la biblioteca del meu poble no n'hi havia cap.

En aquesta mateixa època adolescent també vàreu fer la vostra primera visita al Museo del Prado. Tot això va influir en el que us convertiríeu després?

A aquesta edat tot és transcendental i gairebé tot ho fas per primera vegada. També record molt la primera vegada que vaig ser al Louvre i al British Museum, i al Prado, per descomptat. La primera lectura de Kafka és una cosa que se't queda com un dia assenyalat.

P: Les vostres aquarel·les cerquen reflectir el desassossec de l'obra i del protagonista, Gregor Samsa?

Segurament. Recordava, tal vegada per lectures alienes, aquest procés de canvi, però el que és curiós és que Gregor Samsa no canvia en absolut, és sempre un escarabat des que comença fins que acaba i, en canvi, al seu voltant tot canvia i molt. Crec que Kafka sentia com canviava el món al seu voltant i tot s'anava fent més desagradable, sobretot amb l'antisemitisme i la seva pròpia malaltia, perquè sofria tuberculosi, que va acabar amb ell. Tota aquesta espècie d'impossibilitat, en una casa que sembla que cada vegada es va fent més estreta, més petita. Ell descriu la seva família i les visites, i sempre ho veu tot a través de l'escletxa de la porta. Jo m'imaginava molt el paper pintat de fi de segle, amb aquests colors verds i blau prúsic, colors moderns del segle XX que ja contenen el mateix pigment amb el qual es va fabricar el gas Zyklon, que va servir per matar tants milions de jueus. La metamorfosi està plena de premonicions, hi ha com aquesta espècie de tambors de guerra claríssims que sonen, quan tot el teu món al voltant es transforma en una cosa monstruosa i el personatge acaba sent una pell seca. Al principi l'alimenten amb les restes i al final el tiren a les escombraries. És una gran broma macabra, però també és molt més, com totes les bones bromes.

En il·lustrar tenint un escarabat com a protagonista, sembla per endavant que el negre ha de predominar, però no és així.

No tenc cap pensament simbòlic amb el color. Clar que he usat el negre, però a vegades l'escarabat és verdós metàl·lic o vermell. Sovint me l'imaginava com un adolescent, amb el cos canviant, quan els adolescents se senten monstruosos perquè tot creix, pèls i sexe, el desig per la germana en aquest espai tan tancat... Encara record d'aquesta sensació de monstruositat. M'imaginava els colors totalment artificials, el rellotge implacable, l'angoixa d'haver d'anar a la feina...

P: On vàreu pintar La transformació

La vaig acabar l'any passat al sud de Tailàndia, en un lloc molt buit, sense ningú. Abans passava temporades a l'Àfrica, lluny de tot, i ara he trobat un lloc semblant al sud de Tailàndia. M'agradava el contrast de portar Kafka al sol, amb els cocoters.

P: Com us ha afectat haver de tancar-vos per la pandèmia?

Com a tots. Duc molt temps sense moure'm d'aquí, que està molt bé. En el meu gremi, això del confinament és donar nom al que jo ja faig de natural. El que passa és que jo tenia tendència cada pocs mesos d'anar-me'n a una altra banda i ara no, però gairebé millor. Compartesc la inquietud general.

Us canvia la perspectiva com a artista?

Crec que ens canvia a tots molt. Encara no som capaços de saber fins a quin punt ens canviarà. Vaig cometre la imprudència de llegir un llibre sobre la grip espanyola i és molt curiós veure fins a quin punt va canviar la vida, l'arquitectura, les maneres de relacionar-se... moltes coses de les quals ja no som conscients, i això mateix està succeint ara.

Quins projectes teniu entre mans?

La Ilíada és un projecte, m'agrada tenir alguns llibres en marxa sempre. Estic pintant moltíssim, en aquests últims nou mesos no he fet res més que pintar, pràcticament. Hi haurà una exposició en diversos museus del Japó aviat. No sé si hi podré anar, esper que sí. I al museu Picasso de Màlaga hi ha una exposició que hauria d'obrir també, però s'ha ajornat. És un bon moment per veure exposicions. Vaig veure Matisse i gairebé no hi havia ningú, això és una meravella.

A Mallorca la vostra obra es pot veure a la Fundació March, Es Baluard i la Catedral. Us sentiu profeta a la vostra terra?

No em sent profeta enlloc, antiprofeta o fals profeta em pega més. Estic content que es pugui veure alguna cosa meva.