Miquel Barceló i Toni Catany, fotografies, ceràmiques i una postal

PalmaHi ha objectes quotidians que contenen infinites històries, que condensen moments concrets i trajectòries senceres. N’és el cas d’una postal enviada ara fa quaranta anys, amb una imponent fotografia d’un ca que el remitent va voler modificar: hi va incorporar una espècie d’os a la boca de l’animal, fet amb un bocinet de paper enganxat a través d’un tall executat amb destresa a la postal, i que afegeix certa simpatia a la imatge. L’autor d’aquesta intervenció començava l’escrit amb un “Benvolgut Toni” i deia al destinatari que estava molt content d’haver rebut noves seves. “Podrem anar a veure junts la Maria del Mar”, li proposava, fixant les coordenades de la pròxima trobada d’ambdós que s’havia de produir poc temps després a París. Aquesta correspondència no seria res més que això, un intercanvi postal, si no fos perquè qui la signava l’any 1984 era Miquel Barceló i qui la va rebre va ser Toni Catany. És un de tants objectes que certifiquen que, a més de mútua admiració, entre aquests dos artistes hi va haver una llarga amistat i un constant compromís amb l’art.

“És una mica la clau de tot, aquesta postal, que no deixa de ser un detall, una anècdota, una transparència”, diu Antoni Garau, director del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC), on aquest divendres, dia 22 de març, s’ha inaugurat l’exposició Toni Catany, retrats i ceràmiques de Miquel Barceló, una mostra que recull alguns d’aquests vincles entre l’artista de Felanitx i el fotògraf llucmajorer a través de tota una sèrie de fotografies i de peces originals del pintor. “A l’escrit, Barceló diu a Catany que podran anar plegats a veure Maria del Mar Bonet, que en aquell moment tenia previst actuar al Théâtre de la Ville de París”, relata Garau, “i li fa saber que ha sabut noves d’ell gràcies a la revista Photographies, on Joan Fontcuberta havia escrit un article molt extens sobre Tomàs Monserrat, el fotògraf veí de Catany a Llucmajor. Mira quants creadors, quants genis units en una mateixa postal que, en haver estat tunejada per Barceló, també esdevé per ella mateixa una petita obra d’art”. I és que la petjada d’ambdós artistes és tan profunda que a l’hora de parlar dels elements que conformen aquesta exposició es fa difícil saber on en comença un i on acaba l’altre.

La primera trobada dels dos homenots

“Podem entendre millor l’art de Catany quan l’utilitza per mostrar-nos l’art d’un altre”, escrivia el mateix Garau en Els altres altars profans, un text on ja es recollia la fascinació que el fotògraf llucmajorer sentia per l’obra de Barceló, a qui va començar a retratar als anys 80. De fet, va ser el gener d’aquell mateix any, el 1980, quan Catany va fer una primera sèrie de fotografies de Barceló i els seus quadres, un encàrrec fet per Miquel Servera, promotor cultural i fundador de la galeria Sa Pleta Freda de Son Servera. Era la primera vegada que es creuaven les trajectòries d’aquests dos homenots mallorquins, les carreres dels quals ja començaven a despuntar.

La primera exposició de Catany havia estat un grapat d’anys abans, el 1972, i temps després, el 1988, rebria el premi a millor llibre de la Primavera Fotogràfica per Natures Mortes. Per la seva banda, Barceló ja havia entrat en contacte amb el Taller Llunàtic, col·lectiu que inicià la seva trajectòria a mitjans dels anys 70, i que en un breu període de temps consolidaria l’ascens amb la participació tant a la Biennal de São Paulo de 1981, com molt especialment a la documenta de Kassel, una de les cites més importants de l’art contemporani. En la seva setena edició, feta l’estiu de 1982, Barceló hi va ser present amb només vint-i-sis anys. És en aquells temps d’efervescència creativa quan els camins dels dos artistes es varen creuar.

“D’aquelles primeres sèries, a l’exposició hi ha una fotografia en concret que és una meravella, una Polaroid transportada feta a Portocolom, que és un dels grans retrats que va fer Catany de Barceló”, argumenta Garau, “si bé més endavant li va fer més sessions, a l’estudi del pintor a París, per exemple”. I, de fet, en un dels textos que acompanyen l’exposició es poden llegir les reveladores paraules del fotògraf: “En el retrat, el model, essent qui és, ha de poder semblar un altre. (...) La cara d’un sabater pot semblar la d’un rei, i també a l’inrevés. Un bon retrat pot mentir en particular sense deixar de dir la veritat en general”. I així ho confirmen els retrats de Miquel Barceló capturats per Toni Catany.

Més de 60 fotografies i algunes ceràmiques

L’exhibició al CIFTC, que es podrà veure fins al pròxim mes d’octubre, disposa d’una seixantena de fotografies que inclouen, d’una banda, retrats del pintor i del seu entorn. Un jove Barceló sense camiseta, de braços plegats i amb una mirada entre estimulant i tendra; un pla general del seu estudi, amb l’artista treballant d’esquena en un espai que sembla infinit; un gerro amb tulipes, un parell de graneres i també unes botes que esperen devora un poal; Miquel Barceló dret, Miquel Barceló en moviment, Miquel Barceló emergint del seu art a través d’una vintena d’instantànies que capturen la vida i l’obra de l’artista felanitxer amb la naturalitat, l’autenticitat i el misteri que solen contenir les fotografies de Catany.

A l’altra part de la mostra també s’inclouen algunes de les ceràmiques fetes per Barceló. “Li estam molt agraïts”, assegura Antoni Garau, “perquè a més ha escollit una sèrie de peces que no són les que va retratar Toni Catany, i això fa que més que cercar les semblances entre la seva obra i el retrat que Toni en va fer, es pugui establir un diàleg, es plantegi un recorregut en paral·lel entre les mirades i les obres de tots dos”. I és que al voltant d’aquestes peces de Barceló se situen una trentena de fotografies realitzades per Catany arran d’un encàrrec rebut per part del mateix pintor. L’objectiu era que el fotògraf retratàs algunes de les seves obres fetes amb fang. “Era l’any 2010 quan Barceló li va demanar que fotografiàs les seves ceràmiques a la teulera de Vilafranca de Bonany, amb la intenció de reproduir-les en els catàlegs del pintor”, explica Garau, “però, al cap i a la fi, Toni Catany era artista, per damunt de tot, i el que va fer no varen ser reproduccions per documentar l’obra, certament. Ell va fer la seva pròpia obra d’art a partir de les peces de Barceló”. En algunes d’aquestes fotografies es poden veure ceràmiques negres damunt de fons negres, i n’hi ha que capten les peces gairebé com si fossin retrats humans. De fet, algunes d’aquestes imatges varen ser qualificades de “denses” per part de Barceló, precisament per la seva profunditat.

D’aquell encàrrec, que el fotògraf va dur a terme “entusiasmat”, segons s’explica a la mateixa exposició, finalment en va sorgir un llibre del qual se’n publicaren només tres exemplars: un va ser per a Barceló, un altre per a Catany i el tercer per a Antoni Garau. “Aquell llibre va ser la llavor de l’exposició que vàrem fer a finals de 2015, al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, amb el títol Ceràmiques de Miquel Barceló, on es varen poder veure per primera vegada aquestes fotografies”, conta el director del CIFTC. Ara, però, han volgut anar una passa més enllà coincidint amb la gran mostra que es pot veure fins al pròxim mes de juny a La Pedrera, a Barcelona, dedicada a les ceràmiques de Barceló.

Una exposició expandida

Va ser el passat 8 de març quan es va inaugurar oficialment Barceló. Ceràmiques. Tots som grecs, la retrospectiva més gran feta fins ara a Barcelona d’aquesta part de l’obra del pintor. S’hi poden observar, organitzades per ordre cronològic, més d’un centenar de peces duites a terme en les tres dècades que fa que l’artista mallorquí treballa amb el fang. S’ha de recordar que va ser l’any 1994, durant una estada a Mali, quan Barceló va començar a experimentar amb aquest material, un procés fortuït que va derivar en el descobriment d’un format que ha esdevingut essencial en el seu recorregut artístic.

Amb motiu d’aquesta exposició s’han programat tota una sèrie d’activitats que hi estan relacionades, com l’estrena del documental Barceló, traços de fang, que tindrà lloc a finals d’abril, un concert de Pascal Comelade al Palau de la Música o la conversa entre Miquel Barceló i el cineasta Albert Serra que es durà a terme a La Pedrera el pròxim 13 de juny. És en el marc de tot aquest programa complementari que s’inclou la mostra que durant els pròxims mesos es podrà veure al CIF Toni Catany de Llucmajor. “Vàrem plantejar a la Fundació Catalunya La Pedrera la possibilitat de formar part d’aquesta exposició expandida amb tot aquest material que teníem de les ceràmiques de Barceló”, relata Antoni Garau, “i afegint-hi també altres elements que són menys coneguts, però que, d’alguna manera, també expliquen tant la relació entre ells dos, com la trajectòria de cadascun”. Entre tots aquests elements que en formen part, com a germen tant de l’exposició, com del vincle entre ells dos, en destaca aquella postal manuscrita i enviada ara fa tot just 40 anys, que deixa constància d’una amistat entre dos creadors que en aquell moment ja s’havien trobat a través de l’art.