Ficció
Cultura29/09/2023

Miquel Esteve novel·la la relació entre Heidegger i Arendt

La relació entre el filòsof i la pensadora té tots els ingredients per resultar irresistible, és a dir, morbosíssima, totalment fascinant i absolutament incomprensible

Amor sense món Miquel Esteve

  • Editorial Navona
  • 384 pàgs.
  • 24 euros

La relació entre el filòsof Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 1889-1976) i la politòloga i pensadora Hannah Arendt (Hannover, Alemanya, 1906-Nova York, EUA, 1975) té tots els ingredients per resultar irresistible, és a dir, morbosíssima, totalment fascinant i absolutament incomprensible. Com una pel·lícula de Hollywood, però escrita amb una mescla de severa gravetat i de romanticisme alçurat i pompós. El còctel no podria ser més complet: hi ha passió carnal i admiració i rivalitat intel·lectuals; hi ha els cataclismes de la gran història i les convulsions de la intimitat; hi ha dues cosmovisions que xoquen i dues experiències de vida que es bifurquen però també dos cors que, a pesar de tot, no poden desempallegar-se mai del tot l’un de l’altre.

Cargando
No hay anuncios

Als anys vint del segle passat, Martin Heidegger era un dels acadèmics més respectats i un dels filòsofs més innovadors i contundents d’Alemanya, i Hannah Arendt era la seva alumna més preparada i prometedora. Tot i que ell estava casat, s’enamoraren i es feren amants. Als anys 30, Heidegger va abraçar el nazisme, va celebrar Hitler com l’heroi regenerador que Alemanya necessitava, i va trair el seu mentor (Edmund Husserl) i un dels seus millors amics (Karl Jaspers) per tal d’esdevenir una icona intel·lectual del nou règim. Per descomptat, també es va desentendre d’Arendt, que era jueva i d’esquerres i hagué d’exiliar-se per no ser deportada a un camp d’extermini. Acabada la guerra, tot va canviar: Heidegger, conscient d’haver apostat no només per un cavall perdedor sinó per un monstre sense matisos, va caure en desgràcia i va ser depurat de la universitat i va veure’s aïllat per quasi tothom, mentre que la supervivent i endurida Arendt, de Nova York estant, a poc a poc es va anar convertint en una intel·lectual de referència mundial. Tanmateix, la pensadora jueva i d’esquerres va voler retrobar-se amb Heidegger, el nazi no penedit que l’havia traïda. A pesar de tot, encara s’estimaven, i això que ell, podrit d’enveja, mai no va llegir cap llibre ni cap paper d’ella, gelós dels seus èxits i del seu prestigi. El que he dit abans: morbosíssim i incomprensible.

A partir d’aquests materials, nobles però recaragolats i altament inflamables, el professor de secundària i empresari Miquel Esteve (Móra la Nova, 1969) ha escrit la novel·la Amor sense món, que intenta reconstruir la relació entre l’autor d’Ésser i temps i l’autora d’Els orígens del totalitarisme des de tots els punts de vista: el sentimental i l’eròtic, però també l’intel·lectual i l’ideològic. Diguem-ho ja d’entrada: es nota l’esforç de documentació que ha fet l’autor per resseguir el periple i explorar els caràcters dels seus dos protagonistes, i ni que sigui per conèixer fàcticament com van ser les vides de Heidegger i Arendt, en especial la seva relació, la novel·la fa el fet.

Cargando
No hay anuncios

Des del punt de vista literari, però, Miquel Esteve ha optat per un estil arrossegadament funcional, marcat per la mandra dramàtica i narrativa. L’autor ha treballat els materials biogràfics i històrics no per recrear-los, tampoc per encarnar-los o per resignificar-los, sinó únicament per exposar-los i donar-ne notícia. Estructurada com un trencaclosques en què s’alternen diferents èpoques i escenaris, la novel·la és una juxtaposició d’escenes que se succeeixen amb una frontalitat que les fa òbvies. A més, els diàlegs no funcionen com converses sinó com intercanvis d’informació útil o instructiva per al lector. Amor sense món té la carnadura seca d’un relat documental, no l’opulència o la musculatura fibrosa d’una novel·la.