Miquel Serra: “Necessito poder escoltar una cançó meva com si fos d’un altre”
Les seves cançons tenen els sons i la lletra de la intimitat pròpia, de cada moment vital. El cantautor Miquel Serra té nou treball, ‘L’elegància dorm’, un disc de 12 cançons fetes, com ell mateix declara, en un moment de ruptura amb la seva parella
El cantautor manacorí Miquel Serra -del seu naixement a Eivissa el 1975 en diu “accident”- ja ha presentat L’elegància dorm al seu poble. Can Lliro es va omplir de gom a gom per escoltar un cantautor les cançons del qual, tot i que confessa que li és més fàcil escriure quan està “tristot”, sovint tenen una manera alegre de traduir aquesta tristesa. El 25 d’abril Serra porta aquest nou treball a Barcelona, a la Fabra i Coats, en el marc de les Barcelona Independent Sessions.
Moltes de les cançons de L’elegància d orm parlen en segona persona. A qui us dirigiu?
Gairebé tot el disc reflecteix el procés de ruptura amb la meva antiga al·lota. Està escrit quan pensava que no tornaríem a estar pus plegats. Ara torna a ser la meva al·lota, tornam a estar junts. Ella és meravellosa, és l’elegància, l’elegància que dorm. Per a mi en aquell moment era com si estigués adormida. Estava molt trist i necessitava expressar-ho.
Així, ara ja faríeu unes altres cançons?
És ben segur que sí. De fet, ja en tinc de compostes. Ara bé, jo sempre treball primer la música. La melodia per a mi és el més important, el que de veritat té encant. Puc tenir molta música feta des de fa temps, posar-hi després lletra és una feina. En tot cas, una feina per xerrar de mi mateix, encara que sé que tothom s’hi pot sentir identificat. Els sentiments d’una ruptura amb la parella els coneixem tots.
Aquest és el vostre cinquè disc, o el setè si tenim en compte que dos penjaven d’altres treballs. Com heu volgut que sigui aquest darrer treball respecte als anteriors? Com contemplau la vostra evolució?
No planific, mai no dic “Estic cansat de fer una cosa” ni tampoc “Ara vull fer-ho d’una altra manera”. Jo vaig fent. Amb aquest disc, per la situació en la qual em trobava, no tenia ganes de complicar-me la vida. Potser els dos anteriors estaven més produïts, potser eren més sofisticats. Aquest ha sortit més fresquet, més espontani. Sempre faig el que tinc ganes de fer, que és el que hauria de fer tothom, sobretot si no depens d’això per viure.
Heu dit que la música és el més important per a vós, però el cert és que a més de la investigació dels sons, les lletres prenen molta rellevància en els vostres treballs. Què demanau a la lletra d’una cançó?
Li deman que sigui creïble, que no sigui un seguit de frases fetes i buides. A l’hora de fer-la, li cerc aquell caire nou que em pugui sorprendre a mi mateix i si pot ser també als altres. Tot i que puguin semblar senzilles, hi faig molta feina, em costa molt escriure i som exigent. Una mala lletra espenya una cançó. Per això dic sovint que és una taca que no se’n va mai. Se’n senten moltes, de lletres dolentes, moltes.
Us moveu millor en un espai d’intimitat?
Per a mi és més bo de fer moure’m en l’espai íntim. Les coses que m’inquieten personalment són les que em mouen. Pens primer, sobretot en mi. També reconec que m’és més bo de fer escriure quan estic tristot.
I a la música, què li demanau?
A la música li deman que tingui atractiu. La meva relació amb la música reflecteix les ganes que tenc de transmetre el que m’aporta la vida. Intent absorbir la riquesa que té el món a través de la música. En compondre, cerc arribar a aquesta sensació que tens quan fas una cançó que creus que és bona. Es produeix una emoció semblant a la d’un enamorament. Tota la resta és el continent. El contingut és la música, tot i que després l’hagis d’acabar de vestir.
Com sabeu quan una peça està acabada?
Per aquesta mateixa alegria que dic, aquest enamorament. Així i tot, després la deix reposar, necessit donar-li temps i perspectiva. Necessit allunyar-me’n i poder escoltar una cançó meva com si fos d’un altre. També he de dir que descart la majoria del que faig.
¿I com és el vostre procés de creació artística?
Faig les cançons, tant la música com la lletra, com qui s’imposa anar a córrer. Treure música és una disciplina que em marc. Enregistr idees, les guard, treball les melodies i, quan tinc un conjunt de cançons ja ben estructurades, en trii una o una altra i en faig la lletra.
En alguna ocasió anterior heu rebutjat anar de gira. En canvi, presentareu L’elegància dorm a Barcelona el mes d’abril i en altres ciutats fora de les Illes.
A mi el que m’agrada és fer música. La producció del disc ja em carrega més. I quan ja l’has tret, haver de travessar amb els músics i els instruments aquesta trinxera de guerra que és l’aeroport em supera. No m’agrada gens anar amb avió ni com ens fan sentir, tampoc haver de tractar amb les companyies aèries, passar el control de seguretat... Quan arribes ja no tens ganes de res.