Miquel Serra: “Intent vestir la música d’una manera que li faci justícia”

PalmaMiquel Serra és a punt de treure el seu nou treball discogràfic Antiga Hodomura, un disc personal de guitarra i veu que presentarà el divendres 2 de març al Novo Cafè Lisboa de Palma. Hi trobam un Serra centrat en l’escriptura i, en segon terme, en la música. Farà pocs concerts, en directe i en petit format.

Hodomura és un nom inventat?

Tenia un parell de títols pensats, però mentre fullejava un catàleg de gravats de Picasso, hi vaig veure “imprès sobre paper Hodomura japonès”, i em va xocar molt. Llavors ho vaig cercar a Google i no tenia cap significat, supòs que és un tipus de paper antic que sona molt bé. I casa molt bé amb el mot ‘antiga’.

A banda de fer música també feis jocs de paraules?

Intent vestir la música d’una manera que li faci justícia. És molt bo de fer carregar-te una cançó bonicaamb una lletra dolenta o un títol desencertat. Jo, això, ho mir molt. I pens molt en la suggestió de les paraules, en el joc que donen, la novetat que impliquen. Vull oferir una nova versió estètica. No faig música per reivindicar res, a banda de la mateixa música.

Trobau que fer música és fer política?

No és el meu cas, jo ja faig política des d’altres vessants, tenc les meves plataformes de pressió, des d’on reivindic com crec que hauria de ser el món, però amb la música no ho faig.

També escriviu?

Escric relats curts, bàsicament de ficció, com passa amb els temes d’aquest disc, que tots són cançons curtes. Ara mateix, el camp de l’escriptura em motiva molt més que el de la música. Si faig concerts, és per donar vida a aquestes cançons d’ Antiga Hodomura, faré aquesta actuació a Palma, una altra a Manacor i, a l’estiu, uns quants concerts més.

I no el dureu a fora, com heu fet amb discos anteriors?

Ara mateix no m’interessa sortir a fora. No em fa ganes, ja ho he fet amb la banda i és una cosa que ara mateix no m’interessa. Me’n he cansat un poquet. Si tingués 25 anys i allà on anàs vinguessin 300 persones a veure’m, no em cansaria tant.

Malgrat que vàreu tenir molt de reconeixement?

Sí, al Primavera Sound vaig passar molt de gust de tocar. Però és un cas bastant únic. Enguany, amb el disc L’Octau Clima, hi hauríem pogut actuar, però per fer-ho ens hauríem de reunir amb la banda i assajar durant més de tres mesos, i em surt més a compte comprar l’entrada al Primavera Sound que pagar la benzina per anar a Palma a assajar.

Aquest disc no sortirà publicat físicament?

No, contenia moltes cançons, però al final n’hi ha onze i algunes de molt breus. És un disc concís. Els de la discogràfica Fohen cada vegada són més reticents a treure discos físics perquè el mercat no els pot absorbir tots. La gent va a concerts o escolta música per internet, però comprar discos ja no ho fa. Però a mi em sap greu, perquè necessit veure’l físicament.

El vostre germà és molt present en aquest disc, de quina manera?

Sí, hi ha quatre cançons d’en Joan en aquest disc. Sempre el tenc molt present. Ell era el músic. És un bon format per anar mostrant música d’en Joan i difondre-la i que no quedi sols per a mi.

A més, feis un documental?

Hi ha un documental que està en mans de Javi Garcia Lerin que, en principi, estarà acabat aquest estiu. Parla del vincle musical que hi ha entre en Joan i jo. L’estrena serà a l’Inèdit, el festival de Barcelona. La intenció del director ha estat posar imatges a una relació de germans vinculada per la música. Xerra de tota la progressió artística del meu germà i de com quan Joan desapareix jo em pos a fer cançons. No ho faig però per una qüestió sentimental sinó de justícia artística.