Arqueologia per als grafits de Miró

PalmaAquest dilluns al matí s’ha presentat a l'esplanada de Son Boter l'estudi dels grafits que Joan Miró va fer a les parets d'aquesta possessió del s. XVIII. Elvira González, historiadora i autora de la recerca, declarava el privilegi d'aplicar la metodologia arqueològica per inventariar les peces i crear la premissa per a una millor conservació.

A causa de l'estat delicat tant dels traços com de les parets emblanquinades amb calç, González va descartar les primeres proves del procés de calc per contacte. Per no deteriorar l’estat del grafit i analitzar les peculiaritats del dibuix, varen decidir optar per la fotografia. A partir de les imatges de Toni Màlaga i amb les eines de retoc fotogràfic, han catalogat els grafits existents i els desestimats, esborrats pel mateix autor.

Miró va viure a les instal·lacions de la Fundació 27 anys i va fer servir les parets de Son Boter com a quaderns de dibuix en gran format. L'espai de treball no es pot identificar amb un caràcter unitari, s'hi troben apunts i dibuixos d'escultures, amb descripcions frontals i dorsals.

El director de la Fundació Pilar i Joan Miró, Francisco Botero, posava èmfasi en la importància de l'espai de Son Boter, que transcendeix l'experiència museística convencional. La visita al lloc de treball de l'artista transmet el seu esperit, amb les taques a terra, les pintures i grafits, en un habitatge catalogat com a BIC, amb unes especificitats de conservació que limiten les opcions de reforma.

El primer simposi per la conservació de Son Boter es va realitzar el 1996. Recentment han confirmat que arquitectònicament la casa no té problemes estructurals, però Elvira González ha detectat problemes d'humitat a la primera planta i no descarta una possible escorrentia al subsol. Possibles futures intervencions s'haurien de realitzar a partir d'estudis multidisciplinaris: de científics, arquitectes tècnics, geòlegs i historiadors de l'art.

Joan Punyet Miró, el net de Miró, ha explicat que Son Boter resultava el quadern de ruta, en el qual l'artista plasmava els seus somnis, introspeccions surrealistes, visualitzava futures peces i realitzava les pintures com un druida.