'Miró, més enllà del llenç': una mostra amb els assajos artístics de Joan Miró

PalmaL'artista Joan Miró és inacabable i així ho demostra l’exposició Miró més enllà del llenç. Aquesta mostra serà temporal. A causa de les obres de millora a les sales expositives i la rehabilitació de la coberta de l’edifici Moneo, seu principal de la Fundació, el programa expositiu s'ha hagut d'adaptar, i respondre, també, a les demandes dels visitants. La gràcia d'aquesta exposició és que recull una selecció de pintures elaborades damunt suports inusuals, així com elements descartats, reutilitzats i peces trobades als tallers de Miró. Aquests materials són, moltes vegades, el punt de partida i base de les obres de l'artista, com si es tractàs d'un assaig artístic. L'espai museístic els dona, ara, una segona vida. Miró més enllà del llenç ocuparà únicament els espais Cúbic i el passadís.

Criden l'atenció els grans tapissos, fets de llana cotó i jute. Elaborats amb la col·laboració de Josep Royo l'any 1971, s'hi veu com el llenguatge mironià, en aquest cas les litografies de Le Lézard aux plumes d’or, pren vida damunt un suport tèxtil. Ho veu el públic, perquè Joan Miró va morir abans de veure el resultat final. Està situat a l’Espai Cúbic, on es mostraran alguns altres exemples del treball fet amb Royo, amb la tècnica del tapís. Serà sobretot amb els anomenats sobreteixims, dels quals es recullen alguns dibuixos preparatoris i fotografies, on Miró desafia els límits de la pròpia tècnica en l’exploració, manipulació i fins i tot destrucció del suport. En aquesta llibertat aconsegueix recuperar l’essència, una dimensió més profunda que s’amaga més enllà del llenç.

Aquesta exposició és una demostració més que Miró no partia d’una idea preconcebuda quan havia d'encarar una obra, "sinó que es deixava guiar per la matèria, la trobada fortuïta i el xoc que provoca", apunten des de la Fundació. "El mateix procés creatiu es va adaptant als dictats i necessitats del material, donant curs a l’expressió més salvatge de l’artista", continuen.

"Aquesta exposició està vinculada a obres que van més enllà del suport clàssic i de la tela. Es veu l'ús de materials que, en aquella època, eren innovadors, com el cartró o la fusta, així com els materials tèxtils", diu el director de la Fundació, Francisco Copado. Segons explica, aquesa mostra presenta un Miró "especialment trangressor, renovador i provocador, que es qüestiona constantment les formes de la seva pintura".

Les peces tèxtils, per exposar-se, han passat un procés de revisió i estaran constantment supervisades pels conservadors i restauradors de la Fundació. "La llum és un element que els pot afectar, però com que ho sabem hi estarem molt atents", assegura el director.

Sense data per finalitzar les obres

El termini d’execució de les obres a l’edifici Moneo s’ha vist afectat per "imperatius tècnics", expliquen des de la Fundació. Per això, en aquests moments encara no hi ha una data definitiva per a l’obertura total dels espais expositius. Recorden, a més, que fa més d'un any que es fa feina en tres exposicions, temporals i paral·leles, al voltant de Son Boter, essent El Miró de Son Boter l’exposició protagonista del programa expositiu per a aquest 2022.