"Miró tenia un trencament interior tremend"
El compositor Hèctor Parra estrena a L'Auditori una obra inspirada en les pintures de la sèrie 'Constel·lacions'
Barcelona"Miró era violent, lluitava contra el sistema des de ben jove. Era el més surrealista dels surrealistes!", exclama el compositor Hèctor Parra (Barcelona, 1976), que aquest dissabte 14 d'octubre estrena a la sala 2 de L'Auditori (19.30 h) una obra inspirada en les pintures de la sèrie Constel·lacions, de Joan Miró. "D'ell tenim la imatge de la bonhomia, de l'home vellet, però era una persona amb un trencament interior tremend", continua Parra, un dels compositors catalans més internacionals, autor d'òperes com Les Bienveillantes, estrenada el 2019 a Anvers amb direcció escènica de Calixto Bieito, i Orgia, que l'any que ve arribarà al Liceu també amb posada en escena de Bieito.
Parra parla amb l'ARA en una pausa dels assajos de Constel·lacions, una composició de 110 minuts per a piano a quatre mans i actor que s'estrena íntegra dins de les Sampler Series de L'Auditori i el Festival Mixtur, de nova creació. Les mans són les de les pianistes Imma Santacreu i Lluïsa Espigolé. I l'actor és Pere Arquillué, "una veu acollidora i tràgica alhora" que recita els poemes que ha escrit expressament el poeta Arnau Pons. "És una obra que primer s'ha fet musicalment, i després el poeta ha intervingut sobre la música. És un melodrama, realment", precisa Parra, que lloa la feina de Pons, "un poeta de risc, coneixedor de la poesia centreeuropea, traductor de Paul Celan i de Jacques Dupin, amic i biògraf de Miró".
Miró desferma l'entusiasme d'Hèctor Parra, que esdevé un brollador mironià. "Fa molts anys que em ronda pel cap –admet Parra–. De fet, el 1983, quan jo tenia 7 anys, la mare em va dur al funeral de Joan Miró a Santa Maria del Mar. I de petit dibuixava molt i fins i tot vaig guanyar un concurs de dibuix amb una mena de plagi de Miró". Fa cinc anys, la pianista Carmen Martínez-Pierret li va suggerir que fes "un cicle" sobre les Constel·lacions, aquelles 23 pintures que Miró va començar a França el 1939, va continuar a Mallorca i va acabar a Mont-Roig del Camp el 1941. És a dir, entre l'amenaça nazi que planava sobre Europa i el retorn a un país aclaparat pels estralls de la postguerra i la dictadura franquista, tot plegat gestionant pànics diversos i la sensació d'exili, primer geogràfic i després interior. "Em sentia molt pessimista i tot ho veia perdut. En produir-se la invasió nazi a França i la victòria franquista a Espanya, estava convençut que no em deixarien pintar mai més. Només podria anar a la platja, a dibuixar a la sorra o bé traçar figures amb el fum del cigarret", recordava Miró, que va posar "títols molt poètics" a les Constel·lacions perquè deia que ja no li quedava al món "altra cosa que la poesia". "En aquestes pintures està dient no a la destrucció i a la violència extrema de la guerra", assenyala Parra. D'alguna manera, i mirant de cercar una idea sublim al cel, les Constel·lacions són el Guernica íntim de Miró.
Parra va entomar la petició de Martínez-Pierret, "una oportunitat molt bonica i ambiciosa", i va decidir fer-ne "un cicle de mitja hora, amb preludis i interludis de piano". "Però estudiant les Constel·lacions, vaig constatar que no són quadres senzills, sinó molt densos, amb una polifonia de tres dimensions", explica. Aleshores va arribar la pandèmia del coronavirus. "És una obra de la pandèmia, feta tancat a casa, a París, treballant improvisacions amb la meva parella (la pianista Imma Santacreu). Tot plegat, amb aquelles restriccions tan dures, també va ser una mena d'exili interior, agreujat per la incertesa perquè vaig perdre tots els encàrrecs musicals", recorda el compositor. Les Constel·lacions van ser refugi i obsessió. I com Miró, Parra va cercar a través de l'art un camí per "suplantar la realitat en uns moments en què la realitat no t'aporta res, sinó que et pren".
La composició, tocada també per la influència improvisadora i la manipulació d'objectes d'Agustí Fernández, va agafar una altra volada. Martínez-Pierret, "la instigadora del projecte", es va fer enrere, i Parra va incorporar aleshores Lluïsa Espigolé, amb qui comparteix "escola pianística". Posteriorment, i un cop decidit que Arnau Pons faria la part poètica, van picar la porta de Pere Arquillué, que el 2022 va ser un magnífic narrador a la cantata La pesta, de Robert Gerhard, que va programar L'Auditori.
'Justice' i 'Orgia', els nous projectes
L'agenda d'Hèctor Parra és plena de projectes engrescadors, com ara sonoritzar amb electrònica la sala del tríptic blau de Joan Miró al Centre Pompidou de París. "La idea és que els visitants puguin escoltar la música amb auriculars", informa. En l'àmbit operístic, l'any 2024 començarà amb l'estrena a Ginebra de Justice, una òpera per a vuit solistes, cor i orquestra amb direcció escènica de Milo Rau i llibret de l'escriptor congolès Fiston Mwanza Mujila. "És una història sobre un accident en un poble miner del Congo, entre Lubumbashi i Kolwezi, en què van morir 21 nens per un vessament d'àcid sulfúric. És una òpera a la memòria d'un àngel, un d'aquests nens, que canta a través d'una soprano", explica Parra sobre aquesta "crítica al postcolonialisme extractiu". Més endavant, a l'abril, arribarà al Liceu Orgia, l'òpera de Parra a partir de l'obra de Pier Paolo Pasolini que es va estrenar fa uns mesos a Bilbao.