Un Tom Ripley… boletaire!

Com que Misericordia va guanyar l’Espiga d’Or al darrer festival de Valladolid i va quedar la primera a la llista de millors pel·lícules de 2024 de la prestigiosa revista Cahiers du cinema, sembla que hi hagi carta blanca per regar de cites i referències cultes qualsevol conversa o text sobre ella. Que si sembla una adaptació d’una novel·la perduda de George Simenon que Claude Chabrol mai va fer, que si Buñuel segur que hauria rigut de gust veient-la, que si sembla un remake sorneguer de Teorema de Pasolini, que si el personatge de Félix Kysyl podria compartir consanguinitat amb el Tom Ripley de Patricia Highsmith… En realitat, tot és molt més senzill i no cal invocar el record d’aquestes grans noms per entendre i gaudir del darrer film d’Alain Guiraudie.

Si un espectador qualsevol entra al cinema sense haver vist cap pel·lícula ni llegit cap llibre dels autors abans citats, fins i tot si no ha vist cap obra anterior de Guiraudie, es trobarà amb una comèdia malgirbada i malintencionada que qüestiona la vida rural com a arcàdia enyorada de la moral pura. No és el primer cop que aquest director francès situa el seus relats a pagès amb intencions desmitificadores similars: a El rei de l'evasió o El desconegut del llac ja apuntava que el camp –sempre tan idealitzat com a antagonista de la ciutat plena de vicis– no era cap paradís perdut per la via de la comèdia queer o per l’entrellat criminal, com també passa aquí.

Misericordia fa befa d’aquesta tendència urbanita de tornar al poble a partir d’una investigació tronada i barreja bolets, sotanes, policies de muntanya i sexe poc normatiu. Tot plegat, i potser per tenir participació catalana (coprodueix Andergraun Films, la productora d'Albert Serra), fa que aquest crim entre llenegues recordi a aquella insòlita gamberrada de Joaquim Jordà, Un cos al bosc (vaja, una altra cita cinèfila…). Divertidíssima. La comèdia de l’any?