Mishima i els poetes inauguren la diada de Sant Jordi a La Paloma

BarcelonaParelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

Jordi Puntí és el primer escriptor a pujar a l'escenari de La Paloma. Acompanyat de melodies glamuroses, recita alguns fragments de la novel·la Confeti, amb què ha guanyat el premi Sant Jordi d'enguany. "Broadway era com casa nostra, però a vegades miràvem més amunt, cap a Harlem", llegeix Puntí, que evoca la Nova York en què es va introduir el músic català Xavier Cugat. Blanca Llum Vidal, que aquesta temporada ha publicat No cometràs adulteri i Llegir petit, invoca un "amor que no és U" i recupera alguns fragments de La princesa sou Vós.

Mireia Calafell, que s'ha endut el premi Carles Riba amb Si una emergència, recorda el canvi climàtic amb uns versos secs i alhora dolços. "La pluja a fora és pedregada un altre cop", recita, amb una contundència que fa ressonar la sala. Amb el poema No és veritat, Calafell fa esclatar uns aplaudiments que manté Pol Guasch, tot seguit, amb un poema inèdit escrit expressament per a l'ocasió: "Posa que vaig començar a escoltar Mishima una tarda d'hivern perquè una amiga em va preguntar «Què en farem del desig ara que hem trobat l'amor?» i em va dir «És cançó de Mishima»".

Després del recital, Carabén (el cinquè poeta, al cap i a la fi) entona les cançons més populars de Mishima, com No existeix l'amor feliç, Menteix la primavera, Guspira, estel o carícia, Qui n'ha begut i Tornaràs a tremolar, un dels temes més aplaudits de la nit. Tot i això, el mateix Carabén explica que per a aquest concert han volgut "recuperar cançons antigues" que feia temps que no tocaven en directe, com ara L'estrany. En el repertori no falten algunes cançons recents del grup, com Un lloc que no recordi i La diablessa, una versió de La diabla, de Xavi. Ni tampoc Roses, la versió catalana de Flowers, de Miley Cyrus, que ja s'ha convertit en tot un himne primaveral. Tant si aquest dimarts plou com si no, les roses de Sant Jordi ja estan ben regades. I l'amor i la poesia també.