Missió: salvar el monestir de Ripoll dels excrements dels coloms

BarcelonaDues grues i quatre persones treballen aquesta setmana al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb una missió: instal·lar una xarxa de grans dimensions per fer fora la població de coloms que malmet la pedra dels capitells. La xarxa fa 900 m² i s'ha fet a mida a Anglaterra per poder cobrir la forma trapezoidal del claustre. "Ja fa uns anys que vam restaurar l'ala romànica, però ja hi tornen a haver molts excrements, que esmicolen la pedra", explica a l'ACN Laia Domingo, gestora cultural i turística del monestir. Si es volen fer noves actuacions de millora, cal solucionar aquest problema i posar fi als nius i excrements de centenars de coloms que habiten a les dues plantes. Els treballs tenen un cost de 30.000 euros.

Els coloms i els seus excrements són un verdader enemic per a la conservació de monuments. Al monestir de Ripoll ja fa temps que busquen la manera per fer-los fora, però mai n'havien trobat cap d'eficaç. Domingo recorda que fa uns anys van provar la instal·lació d'unes figures de mussols per foragitar-los però que al cap de deu minuts els coloms s'hi posaven al costat. També van contactar amb un falconer, que els va desaconsellar posar-hi un ocell, i fins i tot van provar sense èxit fer espectacles pirotècnics amb una colla de diables a l'estiu.

Després de parlar amb tècnics de la Generalitat i la Diputació de Girona, van decidir apostar per la instal·lació de la xarxa al considerar-lo el sistema de prevenció "més eficient, econòmic i ecològic". La principal preocupació, remarca Domingo, és que fa uns anys ja es va restaurar l'ala romànica del claustre, que data del segle XII, però els capitells i altres estructures ja tornen a estar plens d'excrements, plomes i nius. A més, la neteja a l'espai, que es fa manualment cada quinze dies, és del tot insuficient. Fins que no es resolgui la problemàtica, assenyala Domingo, no es podran fer les restauracions pendents a les tres ales restants. Al claustre de la catedral de Girona també es va optar per aquest sistema i s'han aconseguit bons resultats.

"La dificultat més gran és que hem de treballar a 10 metres d'alçada amb dues grues i que al tractar-se d'un monument no podem tocar res del claustre", afirma. I això vol dir, treballar amb molta precisió. Abans d'estendre i cosir la xarxa van haver de passar un cable d'acer sota la taula des d'on la tela queda subjectada. Calculen que d'aquí pocs dies ho hauran enllestit. Per poder treure les grues del claustre deixaran una part sense cosir i, amb l'ajuda d'una grua gran a l'exterior, les retiraran. Per acabar, cosiran l'últim tros des d'una bastida.