El misteri esplendorós de Núria Graham inaugura el Mercat de Música Viva de Vic

VicEn temps d'hiperrealisme, versos explícits i metàfores consonants, també tenim dret al misteri. I quina sort que sigui tan esplendorós com el que ha transmès aquest dimecres Núria Graham en el concert inaugural del 34è Mercat de Música Viva de Vic al Teatre L'Atlàntida. Mai com ara l’artista osonenca s’havia mostrat tan ambiciosa i delicada, tan determinada a compartir que als 26 anys ha trobat el so i l’estètica musical somiats. “És un dia molt especial per moltes coses. He d’aguantar-me una mica les llàgrimes... Deu ser que estic ovulant”, ha dit cap al final del concert mostrant aquell humor tan característic capaç de tallar de soca-rel l’emoció més sentida. Cinquanta minuts abans també havia assenyalat que era un dia molt especial, que estava emocionadíssima i que no xerraria gaire... perquè si no començaria “a dir tonteries”.

L’actuació efectivament tenia un caràcter especial. Servia per preestrenar les cançons del disc Cyclamen que publicarà al gener, però també era la posada de llarg d’una nova formació, un ensemble amb vocació de petita orquestra de cambra. I a més, era el preludi d’una gira pels Estats Units i diversos països europeus que començarà el 18 de setembre. A Núria Graham l’acompanyen Anna Godoy (arpa), Núria Maynou (violoncel), Magalí Datzira (contrabaix), Marcel·lí Bayer (clarinet i saxo) i Jordi Matas, el Panoràmix del pop metafísic i guitarrista de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. És una alienació de luxe, d’una gran riquesa musical i amb moltes possibilitats expressives que els músics saben explotar tocant tots plegats i en delicats diàlegs d’arpa i guitarra o de clarinet i violoncel. O desplegant elegants introduccions, com la de l’arpa a Dust bowl dreamin’. El repertori que posa en joc està dominat per les cançons noves. Tot just canta tres cançons de discos anteriors, i les fa seguides: Prelude, Marianne i Hazel. Ni el clima emocional ni el color musical desentonen amb el material nou. Bona tria, per tant. I com creixen aquestes tres peces tocades amb aquests músics.

Tot flueix amb una esplendor continguda i afinada. No hi ha estripades gratuïtes ni esgarips efectistes. Només hi ha estridència quan s’ajusta al guió, com a la magnífica Disaster in Napoli, que Graham canta amb la veu filtrada i tocant una bateria gairebé testimonial. En aquest directe mana el misteri de passejar en pau dins de la boira, i caminem reconfortats per un so nítid i lluminós mentre ella fila unes cançons que semblen faules.

Els nervis d’una nit especial s’han notat al principi del concert, amb una lleugera tremolor de la veu. I la posada en escena, amb Núria Graham tocant el piano de paret sense mirar el públic, comunicava massa fredor. Però de seguida ha redreçat la nit i l’atmosfera misteriosa ha començat a enlairar-se i a abraçar tot el teatre.

El concert de Núria Graham ha anat precedit dels parlaments de benvinguda. El més breu ha sigut el del director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, Marc Lloret, que ha fet de mestre de cerimònies sintètic, potser perquè sabia que volíem música, no discursos. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha celebrat que es recuperi “el Mercat al 100%, professional i de carrer” i que sigui “cada cop més indiscutible i més necessari per a la ciutat”. Finalment, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat el “talent i la dedicació” de l’equip que gestiona el Mercat.