El misteri de Stonehenge: l'altar, de sis tones, ve de més lluny del que es pensava

BarcelonaStonehenge és un dels monuments megalítics més coneguts arreu del món. Situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Anglaterra, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury, l'espectacular construcció neolítica –aixecada fa gairebé 5.000 anys– continua amagant secrets sobre el seu origen. Un estudi de la universitat australiana de Curtin aventura d'on podria provenir una de les seves pedres més imponents, l'altar, que pesa sis tones.

Si bé investigacions anteriors ja sostenien que Stonehenge no va estar sempre situat al mateix lloc d'ara, i que una part dels megàlits –les pedres blaves d'un dels cercles interiors– podrien provenir d'un jaciment neolític dels turons de Preseli, a l'oest de Gal·les, a uns 280 quilòmetres de distància, l'estudi de la Universitat Curtin constata que com a mínim l'altar vindria de més lluny, de la conca d'Orcadian, al nord-est d'Escòcia, situada a uns 750 quilòmetres. "Després de l'anàlisi química i la datació de la pedra hem confirmat l'origen escocès de l'altar, i cal preguntar-nos quina tecnologia va fer possible que es pogués transportar una pedra d'aquestes dimensions al voltant del 2.600 aC", apunta Anthony Clarke, coautor de l'estudi. L'origen de l'altar posa en relleu que les societats neolítiques tenien un "alt nivell de coordinació", fet que permet afirmar que "la Gran Bretanya prehistòrica presentava un panorama fascinant", en bona part encara desconegut.

"El transport d'una càrrega tan gran per terra des d'Escòcia fins al sud d'Anglaterra havia de ser extremadament difícil, fet que indica que, probablement, s'havia creat una ruta marítima que recorria la costa britànica", explica Chris Kirkland, que també ha participat en la investigació. Això implicaria que hi havia xarxes comercials de llarga distància i nivells d'organització més amplis i complexos del que es creia fins ara. "Actualment ja podem dir que aquest icònic altar és d'origen escocès i no gal·lès, i continuem investigant per determinar de quin punt exacte del nord-est d'Escòcia prové", avança Richard Bevins, coautor de l'estudi i professor de la Universitat Aberystwyth.