Mites, rondalles, reflexions i rialles

Que a la “terra inexistent”, com deia Antoni Serra, algun esdeveniment cultural arribi a les vint-i-quatre edicions és digne de peanya, però veure que totes les sessions i els diferents recintes on plouen històries, Mites i rondalles, estiguin plens de gom a gom dubt i no trob quin adjectiu hauria d’utilitzar perquè amb extraordinari em sembla que faig curt. Per si fos poca la sorpresa, l’agradable sorpresa, el que ve a continuació potser no resulta tan increïble, però tampoc no és habitual. Tant és així, que seria incapaç de dir quina em va agradar més o quin actor no em va deixar bocabadat, fins al punt que amb algun d’ells encara no he aconseguit aclucar la boca. Per exemple, amb Luca Bonadei, protagonista d’El salt del vell home (I Sundance Kid), juntament amb Bernat Molina, a més de director i autor de la peça. Una divertida bogeria de Molina amb aquest toc entranyable, també marca de la casa, que arrodoneix la història en què es mescla la rondalla i la pel·lícula, cada una en la mesura justa.

Albert Mèlich i Maria Rosselló no ho poden fer millor a Na Catalina de ses gerres. Ell és un dimoniot, el dimoniot, i ella, Catalina Thomàs, tan nostrada, però una mica diferents. Joan Bennàssar els ha donat “una mica” la volta i la història resulta tan estrambòtica com abracadabrant, des que apareixen els protagonistes fins que acaba, amb un in crescendo tan rialler que l’únic que emprenya és que acabi tan prest. No és mèrit tan sols dels dos impecables i implacables protagonistes. Joan Bennàssar, l’autor, ha sembrat una llavor miraculosa i Àlex Tejedor, el director, l'ha conreada amb una dosi no menys petita d’imaginació.

Catalina Rosell i Joan Manel Vadell no queden gens enrere en aquesta cursa que necessitarà foto finish per dilucidar quins en seran els guanyadors. El mite de Sisif fa acte de presència a la petita disputa de parella que mantenen els dos protagonistes. Una comèdia romàntica, resa el programa de mà. Ho és, però amb molts racons per agranar i unes situacions tan rocambolesques com divertides, escrites i dirigides per Marga Arrom.

L’únic drama del repòquer teatrer és El mal germà, i el signa Josep Ramon Cerdà, el qual també exerceix de director. L’han protagonitzada Joan Fullana i Pau Pascual, o Miquel Àngel Torrens i Joan Vila. Vaig veure aquests dos darrers interpretant una gens bucòlica i molt vitriòlica versió de La flor romanial. És tan sols –tan sols?– un entrevista, de la qual van sorgint tot un seguit d’arestes que van punxant la història i els personatges fins a un final tan colpidor com inesperat. Torrens està impressionant, però ningú pot aconseguir un resultat tan superb si qui té al davant no habita al mateix replà.

Inbox odissea és la història d’Ulisses i clar no hi pot falta una sirena, que beu de tot menys aigua. Escrita i dirigida per Alba Vinton i protagonitzada per Marina Vaquer i Mariona Hauf, alguna cosa més que dues promeses.