El MNAC es contagia de la inventiva i el divertiment del llegat de Benet Rossell

BarcelonaL'artista Benet Rossell (Àger, 1937 - Barcelona, 2016) va ser "un gran transhumant de les arts", com el recorda la seva viuda, Cristina Giorgi, coincidint amb la presentació de la seixantena d'obres que ha donat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "El Benet sempre deia que el que li interessava era agafar una possibilitat d'expressió i portar-la al seu terreny. Era igual que fos un full blanc, música, poesia o performance, la cosa imporant era poder continuar el seu llenguatge", afegeix Giorgi. Aquesta diversitat es pot observar en les obres exposades en la mostra Donació Benet Rossell. Escriptures i trajectes (fins a l'11 de setembre), que inclou dibuixos humorístics que van aparèixer a la revista La Codorniz, tot un seguit de màscares de paper que va fer servir en performances, un conjunt de glaçons (les característiques escultures de resina de polièster que Rossell feia fent servir glaçoneres), obres damunt de paper i pintures.

Benet Rossell va deixar el gruix del seu llegat al Museu Jaume Morera, en agraïment a l'atenció que la ciutat de Lleida li va dedicar al llarg dels anys, però el MNAC també estava interessat en incorporar-lo al museu perquè és "un artista que es mou entre dos paradigmes", com diu Àlex Mitrani, conservador d'art modern i contemporani del museu: entre el París de l'informalisme, l'existencialisme i la Nouvelle Vague i "la mutació" que va suposar el sorgiment de noves formes d'expressió com la performance. "Entre aquests dos mons, Rossell va saber crear unes tècniques pròpies que són d'una multiplicitat enorme. Així, no diem que sigui polièdric, sinó un calidoscopi –explica Mitrani–. És un artista essencialment mironià, per com connecta les coses més petites i les més grans". Les obres de la donació corresponen al moment central de Rossell, entre els anys 60 i els 80, i reflecteixen la mirada lúdica i a la vegada incisiva de l'artista.

La donació de Cristina Giorgi s'inscriu en la feina que fan al MNAC per construir el relat de l'art català de la segona meitat del segle XX, i en els pròxims mesos el Museu Jaume Morera de Lleida i el mateix MNAC presentaran una gran monografia de Benet Rossell. "Tothom recorda el toc Benet. Tothom era feliç amb el Benet. Era un contaminador positiu de tot el que tocava", diu el director del MNAC, Pepe Serra. Un lloc recurrent d'aquest toc era el seu gest de treure's els glaçons de dins un mocador que portava a la butxaca, un joc que va fascinar molta gent, entre la qual hi ha el músic John Cage. "Entre els anys 60 i els 80 Rossell es manifesta com un artista fonamentalment d'avantguarda, per l'experimentació constant, la reflexió sobre el llenguatge, el vitalisme com a actitud, la hibridació de tècniques, la desjerarquització de les tècniques i els llenguatges i la utilització del joc per crear i per incomodar qüestionant comportaments i rutines", diu Mitrani.