El MNAC es torna canalla amb 'El Víbora'

BarcelonaCoincidint amb el 40è aniversari de l'aparició del primer número d''El Víbora', el 29 de setembre del 1979, la revista llegendària en què van col·laborar artistes com Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Mariscal, Gallardo, Montesol, Ceesepe, Max i Calonge el Museu Nacional d'Art de Catalunya obre dijous l'exposició 'El Víbora. Comix contracultural'. "Va ser una revista bàsica en la història de la historieta a Espanya, va trencar motlles en l'incipient mercat de còmics per a adults", afirma Antoni Guiral, un referent de la divulgació del còmic i el comissari de la mostra juntament amb el conservador d'art de postguerra del museu, Àlex Mitrani. "La revista va aparèixer gràcies a dues persones, l'editor Josep Tutain, que va ser l'editor d'Edicions de 1984 i altres revistes, que hi va posar els diners, i l'altra va ser qui va tenir la idea i en va ser el director, Josep Maria Berenguer", explica Guiral. "Ens hem centrat sobretot en els inicis dels anys 80 perquè creiem que és la que marca realment la filosofia de la revista –afegeix–. Va ser un moment en què va incidir moltíssim entre el públic. Es venia molt: es parla de vendes de 40.000 i 50.000 exemplars mensuals, era la revista de còmic que més es venia. També tenia una incidència social extraordinària: les presons rebien exemplars d''El Víbora' perquè en demanaven, i els autors eren a tots els salons i jornades del sector". 'El Víbora' també va ser una revista molt important perquè va llançar comercialment autors com Nazario, Max, Pons, Martín i Gallardo.

L'exposició, que Guiral defineix com "un acte de justícia", inclou prop de 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documents. Com diu citant Josep Maria Berenguer, vol ser un "homenatge" als autors. "'El Víbora' va aportar moltes coses, i va ser un trencament. Va recollir l'esperit de l''underground' que s'havia instal·lat a casa nostra des de l'any 1973 amb 'El Rollo Enmascarado', que era l''underground' nord-americà reciclat al nostre país, que no era el mateix, perquè hi havia el franquisme i hi havia censura", diu Guiral. En aquest sentit, 'El Víbora' va veure la llum en democràcia. "Quan va aparèixer 'El Víbora' ja s'havia aprovat la Constitució i hi havia la necessitat d'explicar, de sortir. 'El Víbora' va assumir aquesta necessitat i els autors van explicar les històries que volien explicar amb total llibertat".

Una revista costumista i alhora renovadora

Com va passar amb l'exposició 'Liberxina', algunes de les obres exposades ingressaran en la col·lecció permanent del museu a través de compres, dipòsits i donacions. Coincidint amb la presentació de l'exposició s'ha fet públic que l'editor Joan Ramon Guzmán ha donat 'Amor a Vallvidrera', un còmic gegantí –fa 2,8 metres x 24 metres– realitzat per un nombre significatiu d'artistes vinculats a 'El Víbora'. No forma part de la mostra per les grans dimensions i perquè s'ha de restaurar. Precisament, Antoni Guiral posa en relleu que els artistes d''El Víbora' eren "molt eclèctics". "Van fer una historieta realment per a adults on reflectien el que passava al carrer amb ironia i paròdia. També eren historietes costumistes però van tenir molta força, eren noves".

Pel que fa al funcionament intern d''El Víbora', Guiral posa en relleu que al començament tenia "un alt grau de col·lectivització". "Hi havia un editor, que era Josep Maria Berenguer, però els autors participaven molt directament en la confecció de la revista. Això venia dels anys previs del còmic 'underground': els autors dibuixaven i escrivien molt en grup. Els autors es reunien amb Berenguer i decidien els sumaris, i van demostrar que eren molt bons professionals, perquè una revista mensual es fa amb disciplina i aquests autors en tenien. Els sumaris estaven molt ben pensats".

El museu i la fuita d'arxius de l''underground'

L'exposició obrirà les portes en un moment en què el còmic català està d'actualitat arran de la comprar per l'Archivo Lafuente de Santander de l'arxiu de Nazario, Montesol, Pepichek i Miquel Farriol. També, com va avançar 'La Vanguardia', mentre Mariscal negocia amb Lafuente la venda del seu arxiu. "El museu no anirà mai a cop de notícia", afirma Pepe Serra. "No estic segur que hi hagi fuites", subratlla, malgrat que reconeix que "en el còmic hi ha molt recorregut" i desitja que Lafuente posi les seves compres a l'abast de tothom. "Hi ha un problema, sí, però no amb el còmic, sinó que és patrimonial de fons: la cultura no té la centralitat que mereix, i fer cultura vol dir també adquirir patrimoni", lamenta el director.

La feina del MNAC amb el còmic es remunta a l'inici de l'etapa de Pepe Serra com a director. Ara com ara es coordina amb el Museu Jaume Morera de Lleida a l'hora de fer adquisicions, i després del còmic 'Gòtic' en publicarà un altre de tot el museu dels mateixos autors, l'escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar.