El MNAC fa justícia a l'art de les artistes embarassades

BarcelonaLa dibuixant Núria Pompeia (Barcelona, 1931-2016) va tenir una família nombrosa: va estar embarassada sis cops i van sobreviure cinc dels seus fills. Així que no és d’estranyar, com recorda la seva filla, Anna Pániker, que en parlés en la seva obra i que expressés l’“astorament” que li produïa la transformació incontrolable del seu cos durant aquells nou mesos. “El cos, la biologia, tenen la seva vida, la seva història i el seu traçat, i per a ella el problema no era com tractar els fills, perquè era feina de mare, sinó la gestació”, explica Pániker. En parla en la presentació de l’exposició sobre l’embaràs i la maternitat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es poden veure els 78 originals del llibre de Pompeia Maternasis (Kairós, 1967 i 2022) comprats per la Generalitat, i altres adquisicions recents de Roser Bru, Mari Chordà i de l’etapa barcelonina de l’escultora Parvine Curie. Aquesta última té previst fer una donació de dibuixos d’aquell mateix moment al museu.

“L’embaràs és un procés on la dona està sola”, subratlla Pániker. Precisament en l’únic moment de Maternasis on apareix, l'home és una presència inquietant i controladora que posa la mà damunt el ventre de la dona embarassada. “El llibre degué ser una bomba atòmica en el seu moment, perquè fins i tot ara conserva tota la vigència, tot l’humor i tota la tendresa”, afirma el director del MNAC, Pepe Serra.

L’exposició agafa precisament el títol de Maternasis i es pot veure a l’última sala de la col·lecció permanent fins al 25 de setembre. “L’exposició és una peça més d’una feina que està sent lenta i laboriosa: la revisió del relat de l’art de postguerra a Catalunya sobre una cosa que ha estat negada, que és la presència de les dones artistes”, adverteix Serra. “L’adquisició d’obres d’artistes que han quedat fora del relat, que gairebé sempre coincideix amb el fet que són dones, és una prioritat”, subratlla el director.

Mentre que el tret més distintiu de la dona de Maternasis és la senzillesa i molt sovint apareix amb els ulls molt oberts i tapant-se la boca, les dones embarassades del quadre Dona amb les seves parts, de Roser Bru, que està considerada com un artista de referència a Xile, on es va exiliar el 1939, i les escultures de Parvine Curie Mère, Déesse i Mère (L’attente de l’enfant) tenen un punt arcaic, com si fossin divinitats antigues de la fertilitat. Els autoretrats de Mari Chordà embarassada, la més coneguda de totes elles per l’atenció que ha rebut en els últims anys, entren de ple dins l’abstracció i, com els de Pompeia, són fruit de com va immortalitzar els canvis que anava experimentat el seu cos. 

“Maternasis va ser un llibre moderníssim. És una obra innovadora i transgressora, no només en el context de l’Espanya franquista”, diu Àlex Mitrani, conservador d’art modern i contemporani del MNAC i el comissari de la mostra. “També és un exercici de militància feminista molt avançat per a la seva època i una fita en la història del còmic i la il·lustració en el nostre país”, explica. De les escultures de Curie recorda que les va fer quan estava embarassada del seu fill David Martí i que són “primitives”. “Aquestes figures mostren l’interès de Parvine Curie d’aproximar-se a la qüestió de l’embaràs des d’un punt de vista poètic i líric”, diu Mitrani.

Com a contrapunt de les obres d’aquestes artistes es pot veure una Mare de Déu de la Bona Esperança del primer quart del segle XVI del cercle dels Osona, amb un sol pintat al ventre dins el qual hi ha una petita criatura, per ratificar que la iconografia de la dona embarassada és poc habitual.