Zurbarán 'superstar' al MNAC

BarcelonaDeunidó amb Zurbarán. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) inaugura aquest divendres una exposició sobre l'impacte de la seva obra en un reguitzell d'artistes contemporanis, titulada Zurbarán (sobre) natural. El conjunt té molta volada, però, malgrat tot, un en surt amb ganes de veure més obres de Francisco de Zurbarán (1598-1664), potser per la fita històrica que representa poder veure, només arribar, les tres versions de Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V: la del Museu de Belles Arts de Lió i la del mateix MNAC flanquejant la del Museu de Belles Arts de Boston. Les tres versions venen de Lió, on es van poder veure juntes per primera vegada fa uns mesos en una exposició monogràfica de Zurbarán.

A més, el Sant Francesc del MNAC ha sigut objecte d'una profunda restauració, patrocinada per la Fundació Francisco Godia, gràcies a la qual el quadre ha experimentat una transformació significativa: se n'han eliminat els repintats que ocultaven la fornícula dins la qual està col·locat el sant, amb la qual cosa la composició ha sumat profunditat. Així mateix, la figura ha guanyat volum gràcies a la recuperació dels plecs de l'hàbit i detalls com el borrissol del rostre, les celles i la barba. "La possibilitat absolutament excepcional de poder confrontar les pintures aporta una nova llum sobre cadascuna d'elles", afirma Joan Yeguas, conservador de Renaixement i Barroc del museu i comissari de la mostra juntament amb el conservador d'art de les segones avantguardes, Àlex Mitrani.

Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V recorda l'audàcia i la modernitat de Zurbarán. Segons la llegenda, el papa Nicolau V (1397-1455) va demanar que li mostressin la mòmia del sant a la cripta de la basílica d'Assís, i va quedar estupefacte quan va trobar incorruptes les restes del sant. Zurbarán, en comptes de retratar l'estupefacció de Nicolau V, es va concentrar en la seva visió: el cos del sant exposat dins una fornícula. Sí, es tracta d'un cadàver, no d'un sant en èxtasi, com s'havia dit en algun moment. Com explica Yeguas, la història del papa va ser "una notícia falsa de l'època", i posa en relleu com Zurbarán "condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l'essencial i mostrant només la visió subjectiva del papa". "Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com si es tractés d'una obra d'art en un museu, treballant amb la llum, l'espai i la construcció geomètrica; així atorga força interior i una presència prodigiosa, i aconsegueix que sembli que la mòmia del sant tingui vida pròpia", afegeix Yeguas.

El poder transcendent de les obres d'art

Per a Mitrani, aquest "zoom" que Zurbarán va fer en la figura de Sant Francesc l'acosta a la sensibilitat d'artistes contemporanis com ara Antoni Tàpies, Marta Povo, Josep Guinovart, Toni Catany, Antoni Llena, Alfons Borrell, Joan Hernández Pijuan, Eulàlia Valldosera i Aurèlia Muñoz. I amb tots ells ha concebut una mostra que defineix com "una experiència immersiva analògica", en la qual vol que els visitants tinguin "una experiència estètica que permeti entendre, valorar i experimentar la potència de l'art". Mitrani vol que el públic s'endinsi en "la capacitat que tenen les imatges artístiques per transfigurar el real i portar-lo a una transcendència, donar-li una dimensió de misteri".

El recorregut està organitzat com una successió de blocs on hi ha pintures de Zurbarán i dels artistes catalans. Al davant dels tres sant Francesc hi ha Gran tela gris per a Kassel, d'Antoni Tàpies. Com la disposició dels sants, aquest quadre recorda un tríptic, però estaria buit d'imatges i només en quedarien unes esgarrapades i uns esvorancs en un mur. Curiosament, més endavant hi ha un quadre del taller de Zurbarán de la col·lecció de Tàpies, un màrtir mercedari amb un ganivet clavat al clatell que dialoga amb uns seixanta dibuixos d'Antoni Llena (que va ser monjo durant uns anys) inspirats en Zurbarán, però al mateix impregnat d'una "distància irònica". A més, Llena i Tàpies van ser grans amics.

En una altra zona hi ha un diàleg sucós entre una Verònica de Zurbarán i un bodegó amb uns codonys putrefactes damunt unes estovalles blanques de Toni Catany; certament, crida l'atenció el caràcter mòrbid de les fruites de Catany. Poc després hi ha l'altra gran reunió d'obres de Zurbarán, amb les dues versions de Natura morta d'atuells: totes dues van pertànyer a Francesc Cambó, que en va donar una al MNAC i l'altra al Museu del Prado. "Zurbarán genera una estètica del buit, de la distància i de la presència, i del silenci, en què no es distingeix entre el quotidià i el misteri religiós", diu Mitrani.

Com a contrapunt, el final de l'exposició, que estarà oberta fins al 29 de juny, és de les dones. Després de la instal·lació Maria (a Francisco de Zurbarán), d'Eulàlia Valldosera, dues Mares de Déu de Zurbarán: Mare de Déu de la Mercè amb dos mercedaris, propietat del Prado, tot i que han deixat que el MNAC la llueixi primer; i Immaculada Concepció, del mateix MNAC. Entre elles hi ha, amb un efecte miraculós, levitant, l'escultura tèxtil d'Aurèlia Muñoz Ens social.