Una mobilització social entre la utopia i la distopia, la proposta de l'artista Sergio Monje pels deu anys de Taca

PalmaFeia ja un parell d’anys que l’artista Sergio Monje i la comissària Claudia Desile parlaven de qüestions com la saturació turística, l’ocupació dels espais públics i la gestió de la col·lectivitat al món contemporani quan van tenir l’oportunitat de posar-se a treballar-hi. Va ser amb motiu de la celebració del desè aniversari de l’Espai Taca, un espai artístic situat al carrer de Sant Feliu de Palma, que van començar a donar forma a una instal·lació que es troba a mig camí entre la maqueta, el diorama i la intervenció d’un espai i que du per títol Allò quasi inconcebible. Es tracta de la representació d’un bocí de carretera que travessa la sala i per on caminen desenes de figures humanes, que tant poden ser manifestants com exiliats o refugiats climàtics. És una imatge del futur, un anhel del present o un record del passat? És el final d’una història o el principi d’una nova era?

“Genera una impressió, quan ho veus, perquè tot i ser una miniatura té una presència molt forta, com una irrupció que romp amb la lògica de la sala”, explica Sergio Monje, “i la idea és jugar amb les múltiples interpretacions que pot provocar en l’espectador. N’hi ha que n’han fet lectures polítiques i d’altres més metafísiques o espirituals. És curiós perquè tant n’hi ha que hi veuen una proposta esperançadora o utòpica com els que ho interpreten des del pessimisme, com si fos la representació d’una distopia. Però la idea ja era això, jugar amb l’ambigüitat del que està passant en aquesta escena. Em preocupa molt aquesta manca d’esperança en els moviments socials i la poca confiança que hi ha ara mateix en la política institucional que està directament relacionada amb la lògica individualista”. 

Per la seva banda, la comissària Claudia Desile relata que un dels temes principals de les converses que mantenien ambdós, un duet creatiu sorgit dels tallers LAP, el Laboratori d’Art i Pensament d’Es Baluard, era “com habitar la contemporaneïtat des de les iniciatives col·lectives”. “Ha estat una qüestió que ha vertebrat totes les nostres converses, molt lligada a la teoria de Mark Fisher que parla de com el capitalisme i la globalització han destruït les distàncies. Tot és immediat, tot ho podem tenir fet ja, i això d’alguna manera ens ha anestesiat, ens ha fet perdre la capacitat de pensar políticament i reaccionar. D’alguna manera el que volem és convidar a reflexionar sobre això”, afegeix. 

Deu anys d'un espai "molt motivador"

Tant l’artista com la comissària celebren que el seu primer projecte artístic plegats hagi tingut lloc a Taca, un espai que ha estat “molt motivador” per a artistes com ells. “Hi hem anat molt, ha estat un lloc que ha servit per generar tot un moviment a l’escena artística de Palma, i per nosaltres ha estat realment engrescador dur-hi a terme una proposta que significava ocupar l’espai mentre ens hi adaptàvem”, relata la comissaria, qui també assegura que la intenció és que aquesta obra pugui ubicar-se a altres espais i, fins i tot, continuar transformant-se d’ara endavant. “Ara la idea és experimentar amb aquesta idea d’escultura expandida, com diu Rosalind Krauss, i poder continuar treballant amb aquesta tècnica”. L’obra es podrà veure fins al 9 de març a l’Espai Taca, mentre que el pròxim mes de setembre tant Monje com Desile inauguraran una nova exposició a la galeria Araucària de Barcelona.