El Mobofest, un festival de valors locals que s'ha fet internacional
Del 27 al 29 de juliol se'n du a terme la setena edició, que enguany estrena nova ubicació, a Porreres, i afegeix un dia
PalmaAquests dies, prop d’una quinzena de persones d’entre 20 i 30 anys s’encarreguen de convertir tot un any de converses, tràmits i idees en un festival de tres dies que des de dijous 27 de juliol tornarà a convertir un municipi del Pla de Mallorca, en aquest cas Porreres, en l’epicentre musical de l’illa. Sobre l’escenari de la setena edició del Mobofest –o “la Mobo”, per a aquells que d’una manera o una altra se’n senten part– hi passaran bandes internacionals com Temples; d’altres llocs de l’Estat com Els Pets i La Bien Querida, i locals com Da Souza i Joan Miquel Oliver. I si es repetissin les xifres de l’any passat, serien més de 4.000 persones, les assistents al festival. Darrere de tot això s’hi troba una associació sense ànim de lucre que arrencà com un grup d’amics amb ganes de fer un poc de trull. Eren nou i varen començar amb 50 euros cadascun. Set anys després, el pressupost del festival supera els 170.000 euros.
“No estàvem ni constituïts com a associació en aquell moment”, recorda Joan Roig, un dels membres de l’organització del Mobofest des dels inicis, “i ho vàrem poder dur a terme amb el suport de l’Ajuntament de Sant Joan i amb el que vàrem obtenir de les barres, que ens va servir per poder pagar els grups”. D’aquella espurna inicial en queda encara l’energia que empeny els 14 membres que té actualment l’organització a batallar, de cap a cap d’any, per dur a terme el festival. Aquests darrers dies funcionen a contrarellotge, perquè tots i cadascun dels detalls que són necessaris per tal que el festival tiri endavant passen per ells, des de la posada a punt del recinte –el parc municipal de n’Hereveta– fins a les gestions amb els grups i els tècnics de so. I tot i que ara en siguin uns experts, en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments tots s’hi dediquen per una de les raons que històricament han impulsat tantes i tantes accions culturals: per amor a l’art. “Tot i que sempre és possible que hi perdem doblers, perquè sempre existeix aquesta possibilitat”, explica Roig, “és cert que aquesta experiència ens ha ajudat molt també des del punt de vista personal i professional: fer feina en equip, aprendre a comunicar, a gestionar i dirigir projectes… N’hi ha que han aconseguit feina gràcies a formar part d’això, perquè el Mobofest s’ha convertit també en garantia de qualitat. Ens ha ensenyat molt sobre com fer feina en un món tan complicat com és el món cultural”, afegeix.
“La intenció inicial era tenir un lloc on poguéssim escoltar la música que ens agradava, grups independents i alternatius que, per no tenir un públic de masses, difícilment podries veure en directe a les revetles o als festivals”, conta Toni Jaume, un altre dels organitzadors del Mobofest. “I sense voler, a partir d’això, es va crear una línia editorial que hem mantingut mentre hem anat explorant estratègies per obrir l’espectre i arribar a més gent”, explica. Entre els artistes que han passat pel Mobofest s’hi troben molts dels representants de l’escena local, des de Miquel Serra fins a Maria Jaume passant per Plan-ET i Alanaire, a més de noms internacionals com Villagers i Billie The Vision & The Dancers, caps de cartell de l’edició de 2019, any que marcà un punt d’inflexió en la trajectòria del festival. “Aquell any va ser l’esclat, hi va venir una gentada, les barres varen funcionar molt bé i vàrem aconseguir començar a tenir múscul econòmic”, relata Joan Roig. “I això que en aquell moment encara era tot autofinançat. Després va arribar la covid i, malgrat que vàrem haver de suspendre el festival de 2020, vàrem aconseguir no perdre-hi doblers”, apunta. A partir de l’any següent decidiren començar a vendre entrades per assistir al festival, ja que fins llavors havia estat d’accés gratuït. “Això ens permetia controlar millor l’aforament”, afirma Roig, “però també ens el limita: si fas una cosa gratuïta, hi ve molta gent ni que sigui per inèrcia, i això té repercussió amb el que ingresses a les barres, per exemple. Hem guanyat amb tranquil·litat i seguretat”. Tanmateix, però, reconeix que fins a darrera hora no poden saber quanta gent hi assistirà, perquè “el 30% de les entrades es venen durant els darrers deu dies, així que n’estam pendents fins al darrer moment”.
Actualment, les fonts de finançament del Mobofest són diverses: a més dels fons propis, és a dir, dels doblers recaptats l’any anterior que es reinverteixen de manera íntegra en el festival, disposen de diversos patrocinadors i d’ajuts públics. Alguns, però, continuen a hores d’ara pendents de resoldre, cosa que situa l’esdeveniment en un moment “d’estabilitat fràgil”, en paraules dels organitzadors. “Ara hem tocat sostre, sabem que aquest volum és el màxim que podem gestionar”, afirmen, “perquè per poder pagar les factures hem d’avançar doblers i els posam nosaltres mateixos, sense saber si ens arribaran les ajudes ni quan arribaran. No podem créixer més, això ho tenim clar, i ara el que ens plantejam és si fins i tot hem de decréixer un poc”.
I és que una de les que consideren que és de les majors virtuts del festival, el format associatiu i col·laboratiu, és també el possible origen d’alguns dels problemes als quals s’enfronten. “És cert que tenim un públic molt fidel des del primer moment, gent que hi vindria amb els ulls tancats i que, de fet, ho fa, perquè compra les entrades quan encara no se sap ni quin cartell hi haurà”, argumenta Toni Jaume, “però també de vegades sembla que no se’ns valori prou, perquè som un grup de joves que la gent coneix i que ens poden tutejar. Si fóssim una empresa que ningú sap qui hi ha darrere ens tindrien més respecte i ens posarien més en valor pel que som: un festival de música internacional que connecta amb tota una sèrie de valors locals”. Una definició, aquesta del Mobofest, que poc es podien imaginar aquells nou joves que fa set anys organitzaren una diada de concerts que va dur prop de 700 persones al puig de Consolació, a Sant Joan. “Que què diria a aquells joves que varen començar?”, repeteix Joan Roig, un dels integrants d’aquell grup inicial. “Que estan sonats! I que no escoltin tothom, que tothom et vol donar consells i has d’aprendre a mesura que vas avançant. I no sé si els diria que no ho fessin, la veritat: els diria que, si ho volen fer, hauran de ser molt conscients que hi hauran de dedicar molt de temps i segurament hauran de perdre doblers pel camí, i que si així i tot ho volen fer, idò endavant!”. Set anys després, idò, endavant.
Els que varen començar a la Mobo
Tenir un espai on poder veure en directe algunes de les bandes i dels artistes que despuntaven a l’escena musical alternativa de les Balears era un dels objectius inicials dels organitzadors del Mobofest, un dels que han mantingut al llarg dels anys. És per això que per les diferents edicions del festival hi han passat no només bandes consolidades, sinó també algunes d’emergents que, temps més tard, s’han fet un nom en el panorama actual. Així recorden el seu pas per un festival que els va servir per fer camí.
Go Cactus
El mateix any en què aparegué el primer EP d’aquesta banda va ser també el primer any del Mobofest i Go Cactus va ser una de les nou bandes que conformaren aquell cartell original. “Tenim un molt bon record d’aquell concert i d’aquella edició”, explica Pau Gual, cantant del grup. “Era la primera i a darrere hi havia gent molt jove però que estava molt implicada, feien les coses molt bé. Va ser un concert molt divertit i molt ben organitzat”, assenyala. Els Go Cactus han realitzat més d’un centenar de concerts de llavors ençà, alguns dels quals en països com Anglaterra, Portugal i els Estats Units; i l’any passat, de fet, tornaren a pujar a l’escenari del Mobofest. “N’havia canviat la localització i l’escenari era bastant més gran, però l’organització va estar superbé, també; és un festival que gaudim molt, també quan hi anam com a públic”.
Júlia Colom
Una altra que hi repetirà és Júlia Colom. Enguany ho farà ja amb el seu primer disc sota el braç, Miramar, a diferència de quan va actuar per primera vegada al Mobofest, l’any 2019. “Tenc un record molt agradable d’aquell moment perquè era quan començava a mostrar les cançons que feia. Va ser una sort que volguessin comptar amb mi per a aquell festival”. Colom va compartir cartell, entre d’altres, amb Núria Graham i Leonmanso a la darrera edició que es va dur a terme a Sant Joan i destaca molt positivament el tracte que hi rep i sent. “És un festival en el qual em sent molt còmoda; n’hi ha en els quals no estàs d’acord amb tot o no hi sents una proximitat, però en aquest festival em sent molt còmoda en tots els aspectes”.
Maria Hein
Era l’any 2020 quan Maria Hein, l’artista felanitxera que per setembre publicarà el seu segon disc, Tot el que no sap ningú, va rebre la primera invitació a participar en el Mobofest. “Només havia tret un senzill en aquell moment i m’havien contactat per a aquella Mobo que finalment no es va poder fer”. Tanmateix, però, hi va acabar actuant l’any següent. “Va ser una de les primeres actuacions a festivals que feia, encara no havia sortit el meu primer disc i, de fet, venia de passar uns dies gravant i després hi vaig haver de tornar perquè no estava ni acabat”, explica. “El record molt bé, aquell concert. A més, aquell any vaig coincidir amb gent com Pau Vallvé, Manel, Modern York… I et serveix també per crear vincles i trobar-te amb molta gent, m’agrada molt”, diu.
Reïna
Del cartell de 2021 també en formaren part els manacorins Reïna. “Tenim un molt bon record del nostre pas pel Mobofest”, explica un dels integrants del grup, Biel Riera. “Vàrem tocar el segon dia de tres, el mateix que Peligro, Da Souza i Cariño. A part que ens feia il·lusió tocar amb ells, i això ja ho feia especial, era un dels primers concerts grossos que fèiem, entre la pandèmia i que no havíem publicat gaire música encara”. Riera recorda que, tot i que va ser un concert en un context estrany –“tothom estava assegut i duia màscares”–, la resposta va ser molt bona. “El públic va respondre molt bé a les cançons, la majoria de les quals eren del nostre primer disc, Arts marcials, que ni tan sols havia sortit! En vàrem quedar molt contents i hi hem continuat tornant, com a espectadors”.