El model basc: en 30 anys s'ha triplicat el nombre de joves bascoparlants
Un 82,4% de les famílies opta per l'euskera com a llengua vehicular
El govern basc considera que es pot parlar d'èxit de la seva política de normalització lingüística. En el Diagnòstic del Sistema Educatiu del 2021, detalla que dels 300.000 nous bascoparlants que existeixen des del 1981, dos de cada tres ho són gràcies a les escoles. Actualment, segons les enquestes del govern basc, un 71,4% de la població de 16 a 24 anys sap parlar euskera (és euskaldun o bascoparlant), una xifra tres vegades superior respecte a les dades que es tenen del 1991. A aquest ritme, segons l'Institut Basc d'Estadística (EUSTAT), el 2036 el percentatge d'euskalduns menors de 24 anys arribarà al 83,4%.
Una de les claus de l'èxit, segons l'informe del departament d'Educació del govern basc, és la implicació del personal docent. Històricament la llengua basca havia quedat fora del sistema educatiu. Entre els anys 1960 i 1975 es van crear unes 160 ikastoles, la majoria en règim de cooperativa, que tenien com a objectiu promoure el que estava prohibit a l'escola pública: la llengua i la cultura basques. No va ser fins a la mort del dictador que l'euskera es va poder ensenyar a les aules de les escoles públiques. Des d'aleshores, la situació s'ha capgirat. Fa 40 anys, tan sols el 8% dels docents eren capaços d'ensenyar l'euskera, mentre que en l'actualitat un 95% està capacitat per fer-ho. La llei de 1993 va donar un marc legal a l'escola basca que ofereix quatre opcions: el Model A, on la llengua castellana és vehicular i l'euskera és una assignatura; el model B, que és bilingüe i combina les dues llengües; i el model D, en què l'euskera és la llengua vehicular mentre el castellà només s'utilitza en l'assignatura de llengua i literatura espanyoles. Hi ha un últim model, l'X, destinat a alumnes que provenen de fora d'Euskadi i que no tenen cap coneixement de l'euskera. Amb el temps, la majoria de famílies han optat pel model D, mentre que l'A ha quedat com una opció molt minoritària. Segons dades del curs 2020-2021, el 64,21% s'escolaritza en el model D, el 18,40% en el model A, i el 16,90% en el B. En Educació Infantil les diferències encara són més abismals: un 82,4% opten pel model D.
Tanmateix, no són tot èxits, perquè ni l'escola fa miracles ni ho pot resoldre tot. Un 55,7% dels joves d'entre 16 i 24 anys han après l'euskera a l'escola, fora de l'entorn familiar, i viuen en contextos on s'utilitza poc. Són bilingües, però amb una preeminència del castellà i, malgrat que poden entendre l'euskera, tenen una menor capacitat de comunicar-se amb aquesta llengua que els qui formen part de comunitats on predomina l'euskera. A més, no s'arriba a un coneixement òptim dels dos idiomes. Un 13,1% dels estudiants no són competents ni en euskera ni en castellà.
L'estudi Los nuevos hablantes del euskera: experiencias, actitudes e identidades, que firmen Ane Ortega, Estibaliz Amorrortu, Jone Goirigolzarri i Jacqueline Urla, assegura que l'escola és eficient a l'hora de convertir en bilingües els alumnes que no han adquirit l'euskera per altres mitjans. "És cert que ha conquerit nous dominis i noves funcions d'ús, però encara estem lluny d'aconseguir que molts d'aquests nous parlants l'utilitzin en tots els contexts o el dominin completament". L'euskera continua sent una llengua minoritària i el sistema educatiu, conclou l'estudi, no és suficient. "És important perquè augmenta el nombre de parlants, però molts joves no el fan servir per comunicar-se amb els seus amics". El repte, segons aquest estudi, és la superació de l'associació de l'euskera com a llengua de l'escola i per a l'escola. Per aconseguir-ho, falta que l'euskera es faci servir en espais de socialització significatius per als més joves. "S'ha de fer a través de dues vies clau: la social i l'emocional. Si a tot plegat hi afegim la identitat, tenim moltes possibilitats que aquests joves facin el salt de saber l'euskera a ser-ne parlants actius", assenyala l'estudi.