Lambchop: modernitzant l''americana'

BarcelonaA un concert de Lambchop s'hi ve amb la jugada comentada des de casa. Cal saber-ho, sobretot quan un es disposa a veure la banda de Kurt Wagner en directe, i no només perquè ja per si mateix a aquests espectacles s'hi va a escoltar música i no a activar la xerrera, sinó perquè la banda de Nashville toca molt més fluix del que estem acostumats. Si el motiu de la visita és presentar el seu nou disc, 'Flotus', encara cal parar-hi més l'orella, ja que és un treball en què la veu és més sinuosa que mai gràcies al continuat ús de l''auto-tune' i el 'vocoder'.

En un agraït silenci sepulcral, Lambchop defensaven, a la Sala Barts i estrenant el Guitar Fest 2017, un àlbum que mira cara a cara una carrera que ha intentat no tancar-se mai a uns patrons predefinits. No sorprèn que obrissin amb 'NIV', emparentant-se amb l'electrònica de baixa fidelitat i el 'nu soul', ni que fluctuessin entre sintetitzadors i aroma jazzístic (a 'Directions to the Can', composta a mitges amb Ira Kaplan de Yo La Tengo), deixant com una anècdota les regressions a l''americana' més clàssic, bastant oblidat al nou disc però amb una aroma tan imperceptible com imperant. La unió dels vells i nous Lambchop vam sentir-la a 'In care of 8675309', la peça que enceta el seu disc recent i on es fa més palpable cap on viren les intencions de la banda: una cançó abonada a l'estructura de la vella escola 'alt country', adoptant la modernitat i fins tot, legitimant-la. Un punt on tot es troba i cobra sentit.

Malgrat que la sensació d'harmonia i espiritualitat va regnar a la Barts, el concert corria el risc de patir certa monotonia, sobretot encadenant seguides 'Flotus', 'JFK' o 'Relatives #2', passejades oníriques trencades per 'Gone tomorrow', del seu anterior disc, 'Mr M'. Acomiadant-se amb 'Harbor Country', Kurt Wagner i els seus companys van acabar de demostrar que no volen ser velles glòries que repassen antigues cançons com si aquesta fos una feina en una cadena de muntatge. S'ha de valorar, i molt, que vulguin fer un pas més enllà, ja que per desgràcia no és el més habitual en el món de la música.