La mòmia d'Amenhotep I revela el seu secret
La tecnologia permet veure com era el faraó, que va morir amb 35 anys
BarcelonaLa tecnologia permet autèntiques filigranes com desembolicar una mòmia sense tocar-la. És el que els científics egipcis han fet amb la mòmia del faraó Amenhotep I, que va governar a entre el 1525 i el 1504 aC. Han utilitzat la tomografia computada tridimensional per desembolicar digitalment la mòmia i estudiar-ne el contingut, segons publiquen a la revista Frontiers in Medicine. Es considera la primera mòmia coneguda del Nou Imperi egipci amb els braços encreuats damunt del pit.
A més, aquest faraó, que va governar al llarg de 21 anys i que va tenir un regnat força plàcid, té una peculiaritat que encara fa més interessant el seu estudi: va ser enterrat dues vegades. La mòmia va patir múltiples lesions post mortem causades pels lladres de tombes que haurien estat tractades pels embalsamadors al segle XI aC, és a dir, més de quatre segles després de la seva momificació i enterrament originals. Fins ara, els egiptòlegs mai no s'havien atrevit a destapar la mòmia d'Amenhotep I per estudiar-la, perquè està perfectament embolicada amb lli i coberta de cap a peus amb garlandes florals de color vermell, groc i blau. El cap està cobert amb una màscara feta de fusta pintada i cartó, i la pupil·la de l'ull negre està feta de cristalls d'obsidiana. Al front hi ha una cobra pintada tallada per separat amb pedres incrustades.
Estava circumcidat i tenia bona dentadura
"El fet que la mòmia d'Amenhotep I mai no s'hagués desembolicat en temps moderns ens va brindar una oportunitat única: no només estudiar com havia estat momificat i enterrat originalment el faraó, sinó també com havia estat tractat i enterrat de nou dues vegades, segles després de la seva mort, pels alts sacerdots d'Amon", explica la doctora Sahar Saleem, professora de radiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat del Caire i radiòloga del Projecte Mòmies Egípcies. "Hem demostrat que Amenhotep I tenia aproximadament 35 anys quan va morir. Feia aproximadament 169 cm d'altura, estava circumcidat i tenia una bona dentadura. Dins dels seus embolcalls, portava 30 amulets", afegeix Saleem. La tomografia computacional ha permès esbrinar que tenia la cara ovalada, i els ulls i les galtes enfonsades. Tenia el nas petit, estret i aplanat. Les dents superiors li sobresortien lleugerament i la barbeta era estreta. Tenia les orelles petites i una petita perforació al lòbul de l'orella esquerra. A la part posterior i als costats del cap hi tenia pocs cabells. "No hi hem trobat cap ferida o desfiguració deguda a una malaltia que justifiqués la causa de la mort. Les seves entranyes havien estat retirades pels primers momificadors, però no el cervell ni el cor", detalla la científica egípcia.
Els sacerdots van reparar els danys dels lladres de tombes
Saleem i el coautor de l'estudi, l'egiptòleg Zahi Hawass, havien especulat que la principal intenció dels restauradors del segle XI aC era reutilitzar el material funerari real per a faraons posteriors. Però ara han desmentit la seva pròpia teoria. "Hem demostrat que, almenys en el cas d'Amenhotep I, els sacerdots de la dinastia XXI van reparar amb cura les ferides infligides pels lladres de tombes, van retornar a la mòmia la seva antiga esplendor i van conservar al seu lloc les magnífiques joies i amulets", subratlla Saleem.
Hawass i Saleem han estudiat més de 40 mòmies reals del Nou Imperi en el projecte del ministeri d'Antiguitat egipci que es va engegar el 2005. Vint-i-dues mòmies reials, inclosa la d'Amenhotep I, van ser traslladades l'abril del 2021 a un nou museu al Caire. El rostre de la mòmia d'Amenhotep I amb la seva màscara va ser la icona de l'espectacular desfilada de les mòmies reials el 3 d'abril de 2021 al Caire.
La mòmia d'Amenhotep I es va trobar el 1881, completament embolicada, a Luxor, on es van amagar mòmies de diversos reis i nobles del Nou Imperi per protegir-les dels lladres de tombes. Això va ser durant la dinastia XXI, quatre segles després del primer enterrament d'Amenhotep I i quan la mòmia ja havia estat restaurada. Amenhotep I va ser el segon rei de la XVIII dinastia que va pujar al tron després de la mort del seu pare, Ahmosis I, i podria haver regnat amb la seva mare, Ahmose-Nefertari. Va tenir un regnat pacífic que li va permetre centrar-se en l'organització administrativa i la construcció de temples. Després de la seva mort, Amenhotep I i la seva mare van ser adorats a Deir al-Madinah. La tomba original d'aquest faraó encara no s'ha trobat.
