El monestir de Cabrera reviu a Bellver

PalmaHan estat quinze anys de treballs d’excavacions arqueològiques, a més de recerca documental, els que han fet possible reviure la història dels tres segles en els quals l’illa de Cabrera fou habitada per monjos. Fins fa una dècada i mitja, l’existència del monestir de Cabrera només era coneguda gràcies a la conservació d’una carta que va escriure l’any 603 dC el papa Gregori Magne.

Un equip d’arqueòlegs dirigits per Mateu Riera i Magdalena Riera, en una actuació coordinada per l’Ajuntament de Palma, han investigat sobre el terreny com va ser aquella comunitat monàstica. Les descobertes més significatives centren l’exposició El monestir de Cabrera. Segles V-VIII, que s’inaugura avui a les 13 h a la capella del castell de Bellver i que es podrà visitar fins al proper 15 de juny.

Entre panells explicatius, unes 150 peces arqueològiques trobades durant les excavacions, una reconstrucció a escala real d’un dels enterraments excavats al cenobi i un vídeo que contextualitza el monestir a l’entorn actual del Parc Natural de Cabrera transcorre aquesta exposició, que té un caràcter clarament divulgatiu i educatiu.

Com va explicar ahir el regidor de Cultura, Fernando Gilet, a més de l’interès històric de la mostra, es vol “dotar de contingut l’oferta cultural del castell de Bellver. Museu d’Història de la Ciutat”. S’ha de recordar que Cabrera pertany al municipi de Palma.

Centre espiritual

Les excavacions duites a terme a l’arxipèlag de Cabrera, en concret als jaciments del pla de les Figueres, el Clot del Guix, els Picornells i els Corrals de Conillera, han permès verificar l’existència a l’illa d’un monestir de l’antiguitat tardana, ja conegut en fonts escrites.

La riquesa d’assentaments paleocristians descoberts és, segons els comissaris de l’exposició i directors del projecte de recerca, Magdalena Riera i Mateu Riera, “la prova que dóna peu a noves hipòtesis sobre l’ús de l’arxipèlag de Cabrera com a centre espiritual”. Un ús que s’ha de contextualitzar en el món del monacat cristià dels segles V a VIII dC, període en què les Illes Balears formaren part, primer, del territori del Regne Vàndal i, tot seguit, de l’Imperi bizantí.

Entre les noves aportacions a la història del monestir bizantí de Cabrera, cal destacar la importància de dues fonts concretes: el cenobi mateix i la necròpolis. Han estat els nuclis més excavats, d’on s’han recuperat un fragment de columna, elements per a la il·luminació de l’església i restes ceràmiques amb iconografia característica del cristianisme primitiu.

A l’exposició El monestir de Cabrera. Segles V-VIII, que s’inaugura avui al castell de Bellver, el recorregut segueix la línia més adient per aconseguir el seu objectiu educatiu. Així, el recorregut s’inicia amb la història del descobriment, continua amb una explicació del medi físic i una contextualització de l’arxipèlag de Cabrera dins les rutes de navegació de la Mediterrània occidental. Seguidament, s’informa de la realitat de les Illes Balears en els temps que Cabrera fou habitada pels monjos. Es parla del primer monacat cristià, de sant Antoni com a model a seguir, i es fa saber que Cabrera no és un cas excepcional, atesa la professió de monacats als illots de la Mediterrània occidental.

A través de les investigacions a Cabrera, s’explica també com eren els monestirs durant aquells segles, en què s’assemblava i en què es distingia el de Cabrera. El cenobi, la necròpolis, el que s’ha pogut saber dels monjos a través de l’antropologia física, el que se sap de les seves activitats productives, de la dieta que seguien, de les seves relacions amb Mallorca, mereixen capítols a part a una mostra que neix de la col·laboració entre l’Ajuntament de Palma, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Govern balear i el Consell de Mallorca.