Les monges catalanes que impulsen arquitectura d'avantguarda al Camerun

BarcelonaPer fora, el prestigiós Col·legi Montserrat de Barcelona sembla una escola com qualsevol altra. Per dins, és una altra història: abans de les vacances de Nadal, un reguitzell d’alumnes d’infantil feien classe asseguts, o drets, en un hemicicle de colors. És un dels ecosistemes, que no aules, que formen part de la "metàfora de Barcelona" on aprenen aquestes criatures, explica Montserrat del Pozo, superiora general de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Els diversos àmbits estan dedicats al mar, a una muntanya evocadora de Montserrat i a un bosc, que és l'espai més experimental. Tot plegat és fruit del Flow, el mètode pedagògic innovador que les Missioneres de Natzaret van començar a desenvolupar fa uns vint-i-cinc anys i en el qual les instal·lacions juguen un paper cabdal.

“L’arquitectura és el tercer professor”, afirma Del Pozo, que també és investigadora de les teories innovadores de l’educació. Per crear els espais del Col·legi Montserrat van treballar dos anys amb l’arquitecte hindú establert als Estats Units Prakash Nair, un referent del disseny escolar innovador, i quan fa uns tres anys van impulsar una escola en un nou barri universitari als afores de Yaoundé, la capital del Camerun, es van aliar amb l’arquitecte Vicente Guallart i els seus col·legues Daniel Ibáñez, Daniel Fraile, Ali Basbous i Elisabet Fàbrega. La franja infantil de l’escola, que va entrar en funcionament fa uns mesos, va rebre el nom d’African Flow. “Conèixer el Vicente va ser fabulós, perquè amb ell vam pensar que sí que podíem impulsar un edifici que s’inculturés al país –diu Del Pozo–. El que no volem fer és portar idees europees arreu del món". I Guallart afegeix que "l’African Flow ha representat un procés d’aprenentatge per a totes les parts”.

Per integrar l’escola en l'entorn, Del Pozo la va plantejar com un village. És a dir, un assentament tradicional per a diverses famílies. El considera el lloc on es produeixen els vincles més forts. El village és el lloc de naixement i on sovint els vilatans tornen quan senten la mort a prop. L'orde va creure que aquest planejament encaixava amb la seva idea que l’escola fos com “una matriu contenidora”. “Amb l’African Flow el nen arriba a un lloc que és com els seus orígens. A l’Àfrica, el procés d’aprenentatge és molt dur, perquè els nens estan sota una pressió molt forta: han de saber llegir i escriure als cinc anys, perquè un nen de dos anys té cura d’un nen de mesos, i el de cinc ha de tenir cura del de dos. Al matí els pares marxen a la plantació i els nens arriben sols a l’escola”, explica la superiora. Aquesta pressió està als antípodes del benestar emocional i l’aprenentatge individualitzat que són fonamentals en el mètode Flow.

Els reptes de les obres

La construcció de l’African Flow ha sigut una aventura. Vicente Guallart i Daniel Ibáñez són coneguts per la seva feina a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i per la seva recerca sobre sostenibilitat. Entre els seus últims treballs hi ha un dels blocs d’habitatges de fusta més alts de l’Estat, al carrer Lola Iturbe de Barcelona. Precisament, mentre feien els habitatges van rebre l’encàrrec de l’escola. Pensaven que a Yaoundé podrien treballar de la mateixa manera, però les coses no van anar com s’esperaven. “Volíem fer servir una tecnologia semblant, però allà no existia. O importàvem els visos, o tornàvem a calcular el projecte per fer servir una tecnologia com la que teníem aquí fa 40 anys, i vam optar per fer servir una tecnologia i una mà d’obra locals”, diu Guallart. D’altra banda, el constructor no tenia experiència de treballar en fusta i van haver de fer formació als treballadors. A més, trobar la fusta no va ser fàcil, perquè al Camerun l’exporten. “En vam aconseguir al Camerun, d’uns proveïdors libanesos que també gestionen els boscos”, diu l’arquitecte.

L’African Flow no només va sorprendre els constructors, sinó també les mateixes monges que hi treballen, que s’esperaven un edifici més aviat llampant amb una estructura de formigó i paviments ceràmics, en comptes d’una construcció molt sòbria, de fusta i maons de fang. “Encara persisteix la idea que el progrés és fer edificis deslocalitzats, molt genèrics”, adverteix Guallart. “M’agrada dir que l’edifici és una barreja d’ecologia africana, racionalisme català i zen japonès”.

Passada l’entrada de l'African Flow, hi ha un arbre que vol ser l’Arbre de la Saviesa, a sota del qual es reuneix la comunitat. Hi ha en funcionament l’ecosistema de la Muntanya, dedicat a qüestions com la psicomotricitat, el del Mercat, on els nens i nenes fan activitats de tota mena, i el del Bosc, dedicat a la lectura i a feines més individualitzades. El complex també compta amb una torre d’aigua gràcies a la Fundació Agbar. "Ens vam posar d’acord de seguida. El Vicente ens va demanar que no hi féssim canvis, i nosaltres, en comptes de retallar, l'hem deixat fer", diu Del Pozo. L'escola està pensada per a 300 nens i nenes, i està previst que en els pròxims anys, quan els recursos econòmics ho permetin, comencin les obres dels espais de primària i secundària. Fins ara hi han invertit uns 800.000 euros, i l’orde té obert un crowdfunding per poder continuar les obres.