'El monstruo de St. Pauli': la vida d’un psicòpata, explicada en imatges que fan pudor de mort
Fatih Akin porta al cinema els crims misògins de Fritz Honka en un film que no ofereix explicacions sobre la violència del psicòpata
'El monstruo de St. Pauli'
(2,5 estrelles)
Direcció: Fatih Akin. Guió: Fatih Akin a partir de la novel·la de Heinz Strunk. 110 min. Alemanya (2019). Amb Jonas Dassler, Margarete Tiesel, Adam Bousdoukos i Katja Studt. Disponible a Filmin a partir del 5 de març
Veient El monstruo de St. Pauli, resulta un consol pensar que el recurs promocional de l’Odorama no hagi tingut recorregut en el cinema. I és que les imatges de l'última pel·lícula de Fatih Akin puden a pixum, a suor rància i a la carn en descomposició dels cossos que el protagonista entafora en un forat del seu apartament, cosa que l'obliga a penjar per tot arreu ambientadors de pi que dissimulin la ferum. Agafant com a base el llibre de Heinz Struck que novel·la els crims misògins de Fritz Honka, nom propi de la crònica negra d’Hamburg, Akin ha realitzat una pel·lícula confrontacional, que no ofereix explicacions a la violència del psicòpata, encarnat per Jonas Dassler sota capes de maquillatge llardós.
No obstant això, el director d'A l'ombra sí que s’atreveix a suggerir que el malviure de Honka era un símptoma d’una Alemanya que, a la dècada dels setanta, encara estava gangrenada per les seqüeles del nazisme i la Segona Guerra Mundial. Un estat anímic que es llegeix en el rostre de l’exoficial de les SS mutilat i de les dones alcoholitzades que freqüenten el bar on el protagonista capta les seves víctimes. Possiblement, Akin va concebre aquesta travessia per la lletjor com un reconeixement de l’herència de cultivadors del grotesc com ara George Grosz, però no es pot desfer de la sospita (delatada per les fotografies d’arxiu que acompanyen els crèdits finals) que, més que a crear un mirall deformant de la banalitat del mal, els esforços del film es dirigeixen a degustar una morbositat reproduïda al detall.
