La mort de Montserrat Caballé, un impacte global

BarcelonaLa mort de la cantant d'òpera Montserrat Caballé dissabte ha omplert titulars de la premsa d'arreu del món. Els mitjans internacionals li han dedicat articles que la reconeixen com una de les sopranos més importants de la seva època.

El diari 'The New York Times' li dedica un obituari i la col·loca en portada. La recorda com una de les cantants d'òpera més importants de la segona meitat del segle XX, amb una llarga trajectòria i una presència vibrant i perdurable internacionalment. De la seva carrera artística, en destaca les 96 actuacions al Metropolitan Opera de Nova York, al Covent Garden de Londres i a la Scala de Milà. A més, remarca la famosa actuació en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 amb la cançó que havia compost juntament amb Freddie Mercury l'any 1988.

A la BBC hi expliquen els inicis de la seva carrera, quan, amb només nou anys, va entrar a formar-se al Conservatori del Liceu i com, a partir d'allà, la seva carrera va avançar ràpidament després del seu èxit amb 'La Bohème' a l'Òpera de Basilea de Suïssa.

El diari francès 'Le Figaro' remarca la seva figura com a diva de l'òpera i els atributs que la van portar a ser la 'prima donna' absoluta: "La intel·ligència, una fabulosa tècnica i l'aura màgica que desprenia a l'escenari".

Des d'Itàlia, 'La Repubblica' la tracta com la "gran soprano" i explica la posició que Caballé prenia respecte a la percepció del públic com a diva: "No em considero una llegenda de l'òpera, ni l'última diva, com de vegades els periodistes escriuen. Cada època té divisions pròpies i en el meu cas l'únic que he fet és fer la meva feina bé, de la millor manera possible, al més alt nivell".

El diari francès 'Le Monde' explica que Caballé s'havia guanyat el sobrenom de la Superba, amb el qual el públic l'aclamava, per la durada excepcional de la respiració, la puresa i l'homogeneïtat perfecta del seu timbre de veu.

La revista nord-americana 'Opera News' relata com la mateixa artista explicava que, quan tenia set anys, va quedar impactada després de veure una actuació de 'Madama Butterfly' de Mercedes Capsir al Liceu. Des d'aquell moment, sempre va tenir el somni de convertir-se en cantant d'òpera, fins i tot quan la van enviar a treballar en una fàbrica a Barcelona. Més endavant, va poder estudiar veu juntament amb Napoleone Annovazzi, Eugenia Kemény i Conchita Badía.