PalmaA les Balears hi ha hagut un ampli catàleg de personatges il·lustres que amb el barem actual es poden definir de racistes, conqueridors i esclavistes, però són homenatjats amb un ampli ventall d’estàtues i carrers batejats amb el seu nom. Ara una tendència internacional, accentuada per les protestes per l’assassinat de George Floyd als Estats Units fa dos mesos, exigeix la revisió -ja plantejada sovint abans- dels honors retuts a aquells que, en el passat, adoptaren actituds avui incompatibles amb els nostres valors. Aquí aquest catàleg d’homenatges polèmics va molt més enllà de les escultures del missioner Juníper Serra -criticat per extensió de les protestes als EUA. També s’hi podrien comptar els reconeixements al rei Jaume I, al polític Antoni Maura, als militars Weyler i Vara de Rey, als escriptors Llorenç Villalonga, Llorenç Riber i Maria Antònia Salvà, al dirigent agermanat Joanot Colom o Verne, Cervantes i al mateix Ramon Llull. Tots podrien ser objecte d’aquesta goma d’esborrar de la correcció política, així com diverses joies del patrimoni arquitectònic.
Per nombre de víctimes, probablement el cas més evident d’escultura que, segons aquest criteri, hauria d’acabar als magatzems municipals és el monument a Jaume I, que, amb els criteris actuals, es podria considerar perfectament un genocida. Es calcula en devers 20.000 el nombre de persones massacrades amb la seva entrada a Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229, mentre que la resta de la població fou sotmesa a l’esclavitud. El monument dedicat al rei, que presideix la plaça d’Espanya de Palma, és obra d’Enric Clarassó. Val a dir que aquesta ‘neteja’ hauria de suposar, evidentment, la supressió de la Festa de l’Estendard i de la Diada de Mallorca, que commemoren aquells fets.
Pel que fa a altres personatges i realitzacions del període medieval, Ramon Llull -i la seva estàtua a Palma, d’Horacio d’Eguía, així com tants de carrers que duen el seu nom a les Illes- penja d’un fil. Maltractà l’esclau que li ensenyà l’àrab. Un dia que blasfemà, segons Llull mateix, li pegà a la cara, a la boca i a altres parts del cos. També s’hi podrien comptar la Seu de Mallorca i el castell de Bellver, així com la remodelació de l’Almudaina, que es feren amb mà d’obra esclava. Als palaus hi treballaren els esclaus de Jaume II. Bellver, a més, serví de presó del 1717 fins al 1938. L’església de Sant Miquel, per una altra banda, es va construir sobre una mesquita.
Els imperis -tots, del romà al nord-americà- s’han construït amb violència. L’entrada a la Rambla de Palma la custodien les estàtues de dos romans -còpies de la col·lecció Despuig de Bellver- que, a més a més, hi foren instal·lades el 1938, en homenatge a la Itàlia feixista, llavors aliada de Franco; per aquesta raó, el 2006, el grup municipal socialista en va demanar la retirada. El carrer del Bisbe Sever de Ciutadella recorda aquest personatge que, l’any 418, obtingué la conversió per la força dels jueus de Maó, amb l’incendi de la seva sinagoga.
Quatre inquisidors, fills il·lustres
Cristòfor Colom, a qui s’han atribuït orígens eivissencs, mallorquins o catalans -i bascos, gallecs i d’altres procedències-, ha estat objecte, en la present onada i abans, de les ires d’aquells que el consideren el primer culpable de l’extermini dels indígenes americans i de les seves cultures. A Sant Antoni de Portmany se li va dedicar i inaugurar el 12 d’octubre del 1992, en el cinquè centenari del ‘descobriment’, un monument de sis metres d’Antoni Hormigo, Julio Bauzà i Julio Ojeda. Era una manera de reivindicar la tesi del Colom pitiús. Se’l coneix popularment com “s’Ou”.
Un carrer denominat de Colom, com el que uneix l’Ajuntament de Palma amb la plaça Major, pot resultar doblement conflictiu. Per l’almirall viatger, i per Joanot Colom -l’actual plaça d’Espanya de Palma va portar el seu nom-, dirigent de les Germanies del 1521, qui va propiciar la destitució i l’empresonament del seu company Joan Crespí -a qui assassinà el seu germà, Francesc Colom-, va establir una dictadura personal, va manipular eleccions i va ser responsable, probablement, d’uns dos mil morts. Patí un tràgic final a la repressió que seguí la revolta. Una escultura de Jaume Mir el recorda al barri de Son Gotleu, a Palma.
Tant Can Fàbregues, al carrer del Convent de Sant Francesc, com el Temple o Almudaina de Gumara són edificis tacats per un passat vergonyós: foren seus del Sant Ofici, la Inquisició, a la capital balear, abans que es traslladàs a l’actual plaça Major. Quatre inquisidors, Antoni Creus Pons, Joan Baptista Desbac Martorell, Joan Girard i Nicolau Muntanyans i de Berard, són al llistat de fills il·lustres de Palma que també inclou els monarques Carles V -repressor de les Germanies-, Ferran VII -perjur a la Constitució i perseguidor de liberals- i Alfons XIII, que va incomplir la legalitat en permetre la dictadura de Primo de Rivera, a més de les guerres colonials al Marroc.
El 2015 es va recol·locar a la plaça del Mercat de Palma el monument de Mariano Benlliure a Antoni Maura (1853-1925), qui fou president del govern espanyol. Abans de tornar l’escultura a lloc es va haver de restaurar perquè havia caigut pel cop d’una branca. Anys enrere apareixia periòdicament pintada de rosa, presumiblement per obra dels que recordaven la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i, sobretot, l’afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, com a boc expiatori. En el seu centenari, el 2009, la Confederació Nacional de Treballadors i l’Ateneu Llibertari Estel Negre llançaren la campanya de rebuig amb el lema ‘Maura, no!’, el mateix que havia suposat la seva caiguda, un segle abans. Que un institut dugui el nom d’Antoni Maura, “assassí legal del pedagog […], és com si a Herodes se li dedicàs una guarderia i a Torquemada, un hospital”, assenyalava el 2004 el Butlletí de l’Estel Negre.
Racistes i antisemites
Aquest mateix butlletí es refereix al també mallorquí Valerià Weyler (1838-1930), militar i polític amb places dedicades a Palma i a Manacor, “que va inventar a Cuba el camp de concentració, un invent que es va utilitzar durant tot el segle XX pels totalitarismes comunistes i feixistes, sense pagament de copyright ”. Joaquim Vara de Rey (1840-1898) fou un heroi de la guerra de Cuba, mort en combat contra els nord-americans, nascut a Eivissa i el nom del qual duu el principal passeig de Vila, presidit per un monument que recorda la seva gesta. El 2017 es va fer una consulta ciutadana sobre la possibilitat de canviar el nom pel que tothom fa servir, l’Alamera, però guanyà l’opció de mantenir-lo.
Trobam comentaris racistes de George Sand -contra els mallorquins-, amb carrer a Valldemossa, i de Jorge Luis Borges, amb plaça a Palma. Els destacats escriptors illencs Llorenç Villalonga -falangista-, Maria Antònia Salvà i Llorenç Riber -aquests recordats amb sengles monuments a Llucmajor i a Campanet- donaren suport al bàndol franquista. Les creacions arquitectòniques de Gaspar Bennàssar, l’Escorxador i el Colisseu Balear, a Palma, foren, evidentment, llocs de patiment d’animals. Fins i tot el camí d’en Kane, de Maó al Mercadal, podria ser polèmic. Va ser motiu de fricció entre els municipis i l’administració britànica del segle XVIII, relata Miquel A. Casasnovas. “Com a mesura de protesta, els menorquins es negaren a utilitzar-lo”.
A Formentera, un monument vora el far de la Mola recorda que Jules Verne (1828-1905) va situar aquí el laboratori d’un científic que viatja per l’espai, amb la resta de l’illa, a la novel·la Hèctor Servadac. En aquest llibre, el ‘dolent’ és un comerciant jueu que tan sols es guia per l’interès material, una expressió de l’antisemitisme de, pel que fa a la resta, l’admirable escriptor. Cervantes, que també ha estat objecte de les ires contra els monuments als Estats Units -i té carrer amb el seu nom al barri de Santa Catalina de Palma-, també era antisemita. Vegeu, per exemple, El col·loqui dels cans ; i si no ho era, ho havia de semblar, per no aixecar les sospites dels inquisidors.
JOAN MARCH, LA FEIXINA I LA MEMÒRIA HISTÒRICA
La polèmica sobre la continuïtat de Joan March com a fill il·lustre de Santa Margalida, que l’Ajuntament ha volgut mantenir, llevant de la declaració que el va homenatjar les referències a la seva col·laboració amb el cop d’estat del 1936, correspon a només un dels 95 rastres del franquisme que es mantenen a les Balears, d’acord amb el cens del 2019 del Govern. Són monuments, escuts, plaques, noms de carrers i honors atorgats pels municipis. De March, també hi consta la seva avinguda a Palma. La diferència, amb les possibles malifetes que es puguin atribuir a períodes del passat, és que aquest cens de restes del franquisme es basa en la Llei de memòria i reconeixement democràtics, aprovada pel Parlament el 2018 amb l’objectiu de retirar els homenatges a la dictadura. I a més, els valors que defensaven els colpistes i els partidaris de Francisco Franco ja eren discutits i combatuts en el seu temps.
El cens inclou els monuments al creuer Baleares, a la Feixina de Palma, encara immers en una lluita legal sobre el seu esbucament o no, i del qual ja es llevaren les inscripcions, i als revoltats del 36 a l’Esplanada de Maó. Pel que fa a carrers, s’hi assenyalen els que es varen dedicar a la capital mallorquina al bisbe Miralles -que va col·laborar amb els colpistes- i al periodista de Falange Gabriel Fuster i Mayans Gafim, de qui també s’esmenta el mig relleu amb la seva figura a la plaça Major, i qui creà els premis Ciutat de Palma. Més sorprenent resulta que hi constin les vies dedicades als almiralls Cervera -Guerra de Cuba, 1898- i Churruca i Gravina -batalla de Trafalgar, 1805-, si bé s’hi indica que fan referència als vaixells franquistes amb aquests noms.