Mor Alain Tanner, gran renovador del cinema suís

BarcelonaAlain Tanner ha estat un dels grans referents del cinema suís, i un dels seus renovadors més reconeguts, gràcies a pel·lícules com En Charles, mort o viu (1969), La salamandra (1971), Jonas, que tindrà 25 anys l'any 2000 (1976) i Els anys llum (1981), amb la qual va guanyar el gran premi del Festival de Canes. Mort a Ginebra als 92 anys, Tanner va fundar a Suïssa l'anomenat Grup dels 5, disposat a transformar el cinema del seu país, juntament amb quatre directors més: Michel Soutter, Jean-Louis Roy, Jean-Jacques Lagrande i Claude Goretta.

De tots ells, Tanner –que estava influït especialment per Jean-Luc Godard– va ser el que va tenir més recorregut internacional: tot i que va debutar a finals dels anys 50 amb La nit a Piccadilly (1957), el cineasta va començar a ser reconegut una dècada més tard, sobretot a partir d'En Charles, mort o viu, pel·lícula amb la qual va rebre el Lleopard d'Or del festival de Locarno. Potser la seva pel·lícula més recordada és La salamandra, protagonitzada per Bulle Ogier i amb un guió escrit a mitges entre Tanner i John Berger. Tanner proposava un cinema a contracorrent, i considerava el màrqueting "anticonstitucional". "Cal mantenir una certa distància amb l'espectador –afirmava–. Ni tenir-lo massa a prop per no deixar que s'adormi, ni massa lluny per deixar-lo indiferent".

Després de guanyar el gran premi a Canes amb Els anys llum, va merèixer un Cèsar a la millor pel·lícula francòfona el 1983, gràcies a La ciutat blanca. Entre les seves últimes pel·lícules hi ha El diari de Lady M. (1992), Els homes del port (1998) i En Paul se'n va (2004).