Mor Albert Uderzo, el pare d'Astèrix

BarcelonaAstèrix ja és orfe. Aquest dimarts ha mort el seu pare gràfic, el dibuixant que va imaginar els seus bigotis, el seu casc alat, el seu somriure valent. Albert Uderzo, que va dibuixar durant més de mig segle les aventures d'Astèrix, Obèlix i tota la colla de gals irreductibles, ha mort aquest dimarts als 92 anys a la seva casa de Neuilly a conseqüència d'una crisi cardíaca sense relació amb la Covid-19, segons informa la família, que explica que "estava molt cansat des de feia setmanes".

Amb la seva mort desapareix un dels últims referents de l'etapa gloriosa del còmic francobelga, un veritable tità de la historieta que va regalar felicitat en forma de vinyetes a diverses generacions de joves i adults. Astèrix va veure la llum el 1959 en el primer número de la revista Pilote i de seguida es va convertir en un èxit mundial. Les xifres són eloqüents: més de 350 milions d'exemplars venuts a tot el món dels 34 àlbums dibuixats per Uderzo, primer amb guions de René Goscinny, l'altre pare d'Astèrix, i, després de la seva mort, amb guions del mateix dibuixant.

Fill d'immigrants italians, Uderzo va néixer el 1927 a Fismes (França) i es va criar fascinat pels dibuixos de Walt Disney, que intentava imitar des de petit. Va estudiar per ser mecànic d'aviació però durant la Segona Guerra Mundial va haver de treballar al taller de fusteria del seu pare. Acabada la guerra, es va introduir en el món de l'animació i les revistes de còmic. El 1951 va conèixer a l'agència World Press el guionista René Goscinny, acabat d'arribar dels Estats Units: va ser una trobada que canviaria la seva vida i la història del còmic. El context era perfecte, perquè dos anys abans, el 1949, el govern francès havia prohibit la importació de còmics nord-americans, una mesura que va ser clau en l'eclosió dels còmics francesos.

Una de les primeres creacions de Goscinny i Uderzo va ser Umpah-pah, un guerrer indi que va néixer el 1951 amb la idea de ser publicat als Estats Units però que va acabar triomfant quan el 1958 el van recuperar a la revista Tintin. Un any després va néixer Astèrix en unes circumstàncies peculiars: Uderzo i Goscinny havien creat una agència amb altres dibuixants per independitzar-se de les editorials i van rebre l'encàrrec de crear una revista infantil, Pilote, però només amb herois francesos. La idea inicial de Goscinny era que el protagonista fos un heroi gran i forçut, però Uderzo el va acabar convencent que fossin dos, els protagonistes, un de petit i un de gran: Astèrix i Obèlix.

Un fenomen imparable

El primer número de Pilote va vendre 300.000 exemplars i, any rere any, Astèrix es va anar convertint en un fenomen imparable. El potencial còmic de personatges com Obèlix, l'habilitat per fer humor de la idiosincràsia d'altres cultures, l'elogi de la resistència contra el poderós i l'equilibri màgic entre els hilarants guions de Goscinny i el dibuix prodigiós d'Uderzo van fer que Astèrix esdevingués gairebé un símbol nacional a França, i a la resta d'Europa el còmic juvenil per excel·lència, un ritual d'iniciació a la lectura per a diverses generacions de nens. Només un mercat es va resistir als gals, els Estats Units, on Astèrix no va acabar d'agafar tot i l'esforç per introduir-lo en forma de tires còmiques als diaris.

Haver creat els personatges a la seva pròpia agència i haver-los publicat en una revista que dirigia el mateix Goscinny va permetre als pares d'Astèrix gestionar l'èxit de la seva creació sense més pressió que la pròpia, amb la llibertat de marcar el ritme de producció i mantenir un nivell de qualitat altíssim. Uderzo va gaudir d'una fama com a dibuixant només superada per Hergé, i d'un nivell de vida que li va permetre col·leccionar cotxes de luxe –tenia tres Ferrari al garatge– i comprar-se un dels avions amb què somiava en els seus dies d'estudiant de mecànica d'aviació.

Com a dibuixant, Uderzo tenia molts registres i, abans d'Astèrix i Umpah-pah, fins i tot un estil més realista, amb influències d'autors americans com Alex Raymond i Milton Caniff: només cal veure Tanguy & Laverdure, la sèrie sobre pilots d'avions amb guions de Charlier que Uderzo va crear el 1959, el mateix any que Astèrix. Però el traç dinàmic de línies clares i gruixudes que va perfeccionar en les aventures del gal ha passat a la història com un dels grans cànons de la historieta francobelga. És fascinant, a més, veure la rapidesa de la seva evolució, el salt de gegant que va fer del dibuix encara un pèl rígid d'Astèrix el gal, primer àlbum de la sèrie, a la fluïdesa i expressivitat dels àlbums posteriors, plens de filigranes visuals i d'una increïble solvència narrativa. Un dels seus tocs personals va ser incloure en cada àlbum almenys una caricatura d'un personatge famós: Kirk Douglas, els Beatles, Charles Laughton, Yves Montand, Jacques Chirac, Brigitte Bardot i Laurel i Hardy en van ser alguns.

Després de Goscinny

L'era gloriosa d'Astèrix, la d'àlbums tan prodigiosos com El combat dels caps, Astèrix legionari, La zitzània, L'escut arvern i Obèlix i companyia es va estroncar el 1977 amb la mort prematura de René Goscinny. En aquell moment, Uderzo ja havia dibuixat una bona part de l'àlbum número 24 de la sèrie, Astèrix i els belgues;a la primera planxa que el dibuixant va fer després de la mort del seu amic, la 29, es posa a ploure i, fins al final del còmic, Uderzo dibuixarà el cel enfosquit en un bonic homenatge a Goscinny. A partir de l'àlbum següent, La gran rasa, Uderzo n'assumeix també els guions, tot i que encara desenvolupant idees que havia deixat esbossades Goscinny. La qualitat de la sèrie va decaure, però el dibuix d'Uderzo va mantenir la forma i encara hi va haver àlbums de gran qualitat com L'odissea d'Astèrix i Astèrix a l'Índia.

L'etapa final d'Uderzo com a autor total de la sèrie es va veure enterbolida per les diferències amb la seva única filla, Sylvie Uderzo, que treballava amb el seu marit a l'editorial fundada pel seu pare i Goscinny i que, a més, era propietària del 40% de les accions. Uderzo va acabar acomiadant la filla i el gendre per haver facturat despeses personals a càrrec de l'editorial, però Sylvie Uderzo se'n va venjar el 2009 atacant públicament el seu pare quan Uderzo va vendre l'empresa a Hachette per haver "traït" el pacte que tenia amb Goscinny de no permetre noves aventures d'Astèrix després de la mort dels dos autors. Uderzo va justificar el canvi de posició per la carta d'un aficionat que li havia fet adonar-se que no tenia dret a suprimir els personatges "si els lectors els continuen reclamant".

Uderzo va anunciar la seva retirada el 2011. I el 2013, firmada la pau amb la filla i el gendre després de moltes disputes legals, va arribar a les llibreries Astèrix i els pictes, el primer àlbum d'Astèrix sense la firma d'Uderzo, que només va supervisar la feina de Jean-Yves Ferri i Didier Conrad, els responsables de continuar les aventures dels gals amb dignitat però molt lluny de la brillantor del passat. Uderzo ja havia fet prou: la seva aportació a la cultura popular i a l'imaginari col·lectiu d'Europa és extraordinària i, en el terreny artístic, la seva importància com a dibuixant en el còmic francobelga només pot ser igualada per tòtems com Hergé, Moebius i Franquin.