Mor Almudena Grandes, l'escriptora que va donar veu als vençuts

Almudena Grandes (Madrid, 1960), que feia setmanes que lluitava contra el càncer, ha mort als 61 anys, a casa seva i acompanyada per la seva família. Grandes va donar veu als que van perdre la Guerra Civil, amb obres com El corazón helado (Tusquets, 2007), que parlava dels exiliats republicans i dels seus fills i nets. El 2010 va començar un dels seus projectes literaris més ambiciosos, Episodios de una guerra interminable, una saga de sis novel·les en què relata part de la història del segle XX. La seva ambició era parlar de la petita i la gran història i de tots aquells episodis que havien quedat ocults o no s'havien explicat del tot. En una entrevista a l'ARA, detallava que amb la saga volia explicar vint-i-cinc anys de la postguerra des de la perspectiva de la resistència. Criticava la desmemòria d'Espanya: "En la Transició es va fundar una democràcia sense arrels, sense referents, per tal d'eludir la República, l'únic experiment democràtic que va funcionar abans de la democràcia actual. Aquesta fragilitat congènita és la que permet que, en nom de la democràcia, els menys demòcrates d'aquest país es dediquin a atemorir".

En el projecte hi havia una intenció ideològica i política però també molt de sentiment. La primera obra va ser Inés y la alegría (Tusquets), que du com a subtítol El ejército de la Unión Nacional Española y la invasión del Valle de Arán, Pirineo de Lérida, 19-27 de octubre de 1944 i narra l'intent frustrat de soldats republicans exiliats d'envair l'Espanya franquista des dels Pirineus i derrotar la dictadura. Després vindrien, tots ells publicats per Tusquets, El lector de Julio Verne, on relata la postguerra amb la mirada de Nino, un nen de 9 anys, fill d'un guàrdia civil que idolatra els guerrillers alhora que els tem; Las tres bodas de Manolita; i Los pacientes del doctor García , on parla de la col·laboració de Franco amb el nazisme i de la tolerància del règim amb els criminals nazis. Amb aquesta obra, que treu a la llum la xarxa d'ajuda als nazis muntada per Clara Stauffer, Grandes va guanyar el Premio Nacional de Narrativa (2018). L'escriptora barrejava personatges ficticis i reals però la seva formació com a historiadora feia que ho fes amb força rigor i que documentés allò que narrava. Fins i tot anotava quins eren els fets reals i quins els que, tot i ser versemblants, eren fruit de la imaginació de l'escriptora.

L'última obra que va publicar Grandes va ser La madre de Frankenstein, inspirada en Aurora Rodríguez Carballeira, que va matar la seva filla, Hildegart Rodríguez Carballeira, perquè ja no la podia controlar ni convertir-la en el que ella creia que era la dona ideal.

Un debut que va aixecar polseguera

Grandes va debutar en el món de la literatura amb una obra que es va convertir en un gran èxit, Las edades de Lulú (Tusquets), XI Premio La Sonrisa Vertical. Grandes tenia 28 any i era la primera novel·la que acabava. Fins aleshores havia treballat per a diverses editorials redactant guies turístiques i enciclopèdies. Las edades de Lulú, que va adaptar a la gran pantalla Bigas Luna, qüestionava alguns dels codis morals i sexuals d'aleshores i alguns mitjans conservadors van atacar força l'autora. La crítica va aplaudir les seves novel·les següents, Malena es un nombre de tango ( Tusquets, 1994), Atlas de geografía humana (Tusquets, 1998) i Los aires difíciles (Tusquets, 2002).

L'escriptora sempre va dir el que pensava. No es mossegava la llengua i algunes de les coses que va escriure o dir –era columnista d'El País i tertuliana de la SER– van generar més d'una polèmica. Ella es va involucrar en més d'una batalla, sempre des d'una posició d'esquerres. Grandes afirmava que el que va fer que optés per aquesta ideologia i no una altra va ser la lectura. En més d'una ocasió va votar Esquerra Unida i el seu suport va ser encara més explícit quan el seu marit, el poeta Luis García Montero, va encapçalar aquesta formació a Madrid. Tanmateix, en els últims anys hi havia un cert desencís. A les eleccions del 2015 no va dir a qui votaria perquè no se sentia representada per cap partit. Aquell any va venir a Barcelona per presentar Los besos en el pan (Tusquets). i va ser força explícita: “ Quan el Luis [el seu marit] va perdre va ser un revés, però després va venir el desmantellament d’IU. El disgust em va passar, però conservo la mala hòstia”. A Los besos en el pan, l'escriptora parlava de la crisi: "Al llibre hi apareix la crisi com a estafa. Estem perdent drets civils i drets laborals. Canviarà la manera d’entendre-ho tot i espero que no afecti la democràcia”, va apuntar Grandes. “La diferència entre ser pobres abans i avui és que mai havíem sigut tan dòcils com ara”, va afegir. Mare de tres fills, tenia una gran vitalitat i s'expressava amb gran vehemència.