Mor la fotògrafa Anna Turbau als 76 anys

BarcelonaLa fotògrafa Anna Turbau ha mort aquest dimecres als 76 anys, segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA. Nascuda a Barcelona l'any 1949, va començar la seva formació a l'Escola Massana en el camp de la gràfica i es va interessar per la fotografia més endavant, quan va continuar disseny a l'Escola Elisava. Anna Turbau és coneguda per haver mostrat el que el franquisme volia ocultar, com ara la pobresa i la marginació de barris com el Raval de Barcelona i les lluites socials a Galícia, on es va traslladar a mitjans dels anys 70. Entre les publicacions on va treballar hi ha Interviú, Primera Plana i Actual.

Xavier Baig i Jordi Rovira li van dedicar un documental fa tres anys, el 2023 va rebre el premi a la trajectòria fotogràfica del Transhumant Festival i fa unes setmanes va debutar a la fira Arco amb la galeria Nordés. Aquest mateix dimecres, el departament de Cultura de la Generalitat ha anunciat que n'ha adquirit algunes fotografies.

Com es pot llegir a la web de la fundació Photographic Social Vision, que la representa des del 2023, l'estil de Turbau es caracteritza per "uns enquadraments de gran força expressiva i composicions dinàmiques que reflecteixen una proximitat amb els retratats no només física, sinó també emocional", entre els quals destaquen les dones del camp a Galícia. D'aquesta manera, "l’autora pren partit i s’implica en allò que està fotografiant, amb els riscos que això sovint comporta". En aquest sentit, "pren especial rellevància el seu apropament a les dones que expressen lliurement les seves emocions i reivindicacions".

Del jazz a les manifestacions a les drassanes de Vigo

La primera exposició d'Anna Turbau va ser Fotografies de Jazz, a la Sala Aixelà (1974). Un any després va fer un gir i va començar a documentar la pobresa i la marginació del Barri Xino de Barcelona. Va ser aleshores quan va deixar el disseny i va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia. Aquell mateix any va viatjar a Galícia per documentar els habitatges de l'arquitecte César Portela a O Vao (Pontevedra), i el 1975 es va instal·lar a Santiago de Compostel·la, on va fotografiar les mobilitzacions socials i polítiques sorgides a les acaballes del franquisme i durant la Transició, com ara el conflicte per la construcció de l'autopista AP-9, les manifestacions de treballadors de les drassanes de Vigo i la tragèdia de l’enfonsament del vaixell Marbel. Així mateix, en aquell mateix moment va fer un reportatge a l’hospital psiquiàtric de Conxo (Santiago de Compostel·la), que va mantenir ocult fins a l'any 2012.

La vida d'Anna Turbau va fer un altre gir quan el 1979 es va veure obligada a deixar Galícia a causa de la pressió de la policia. De tornada a Barcelona, va col·laborar amb El Periódico de Catalunya. Quan va tenir fills, Turbau es va veure obligada a deixar la professió durant dos anys, però, així i tot, va fer la foto fixa de la pel·lícula Somni d’un carrer, de la companyia Els Comediants, i va fotografiar la primera Fira de Tàrrega juntament amb Josep Armengol, Gol. El 1985 TV3 la va contractar com a ajudant de realització en programes educatius i culturals.

A més de la seva feina, Turbau va ser professora de fotoperiodisme a l’Escola Internacional de Fotografia Grisart i va ser una de les fundadores del Sindicat de la Imatge UPIFC a mitjans dels anys 90, però pocs anys després es va haver de retirar per problemes de salut. Malgrat tot, va tornar a treballar a partir de l'any 2000 en documentals centrats en les dones i també va iniciar un treball sobre l’exhumació de restes d’afusellats de guerra a Calatañazor (Sòria).