Mor Richard Serra, autor de les monumentals escultures d'acer del Guggenheim de Bilbao

BarcelonaL'escultor minimalista nord-americà Richard Serra, mundialment famós per treballar amb peces d'acer monumentals, ha mort als 85 anys. L'artista ha traspassat a casa seva a Long Island, a Nova York, a causa d'una pneumònia, segons ha informat el seu advocat, John Silberman, al diari The New York Times.

Nascut a San Francisco (Califòrnia) el 1938 en una família de pare mallorquí i mare ucraïnesa, Serra és considerat un dels escultors més importants de l'avantguarda del segle XX. La seva obra és present als museus més importants i en col·leccions de tot el món, com el Guggenheim de Bilbao.

Richard Serra va estudiar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i es va graduar en filologia anglesa el 1961. Mentre estudiava, treballava en acereries per poder-se guanyar la vida. La relació amb aquests materials marcaria en part la seva carrera artística. L'escultor és un dels artífexs de la recuperació d'alguns dels valors que acompanyen l'escultura: la massa, la monumentalitat i la voluntat de permanència. A més, va reformular la relació entre escultura i espai. Tanmateix, defugia el pedestal i un únic punt de vista central. Obres com Plunge (1983), T-Junction (1988) i Anvil (1988) il·lustren aquesta noció de l'ocupació espacial i un predomini de la verticalitat. De fet, l'artista defensava que la majoria de les seves peces s'havien de veure des de dalt. "Quan construeixes una obra que pesa 100 tones tens uns altres codis", afirmava.

La controvèrsia sobre l'espai

No tothom ha entès el punt de vista de l'artista. El 1979, la United States General Services Administration (GSA) va encarregar a Serra, aleshores un artista que ja era força conegut, una escultura que s'havia d'instal·lar a la Federal Plaza de Manhattan, un ampli espai de Foley Square situat just davant del Jacob K. Javits Federal Building, un dels edificis estatals d’oficines més gran i emblemàtic dels Estats Units. L’escultura titulada Tilted arc (Arc inclinat) es va instal·lar el 1981, després de llargues negociacions. Es tractava d’un immens mur d’acer patinable, que interrompia l’espai de la plaça amb els seus 38 metres de longitud i 3,84 d’alçària. Partia literalment l’espai en dos, de manera que obligava els transeünts a fer nous recorreguts i relacionar-se amb el lloc de manera completament diferent de com hi estaven acostumats.

L'obra és un bon exemple de la innovació i dels conceptes que Serra defensava, però també de com podia ser de controvertit. No representava allò que la majoria estava acostumat: un moment o figura històrica. Era enorme i feia la sensació d’inestabilitat, perquè tenia una lleugera inclinació. A més, el tipus d’acer estava fet perquè s’oxidés, adquirint, per tant, ràpidament l’aspecte de deixalla o ferralla. Hi havia també una dimensió simbòlica: Serra assenyalava la desigualtat entre els treballadors. Després d'anys de controvèrsia, l'escultura es va desmuntar el 15 de març del 1989. Es van reunir més de 4.000 firmes sol·licitant la retirada de la peça, amb l'argument que l'art no ha d’ofendre el públic que paga per ell i que retenir una obra en contra del seu desig interferiria en la llibertat d’expressió. Serra va lluitar contra la decisió als tribunals fins que es van exhaurir totes les vies d’apel·lació. Ell defensava que retirar-la d'aquell lloc seria destruir-la.

El mur de la Verneda

En aquella mateixa època, i a petició de l'alcalde de Barcelona, Narcís Serra, Richard Serra va instal·lar una obra a la plaça de la Palmera, al barri de la Verneda, el 1984. Coneguda com El mur, la formaven dos semicercles de paret blanca de 2 metres d'altura. Una de les obres més interessants de Serra és a Bilbao, on el Museu Guggenheim va inaugurar el 2005 La matèria del temps, una instal·lació de vuit peces; i una altra obra seva, Pentàgon en sentit contrari a les busques del rellotge, es va col·locar a l'entrada del Museu de Belles Arts de Bilbao, juntament amb Lloc de trobades IV d'Eduardo Chillida. A Madrid hi havia Igual-paral·lel: Guernica-Bengasi, que va ser creada específicament per al Museu Reina Sofia amb motiu de l'exposició Referències. Un encontre en el temps, que va inaugurar l'equipament madrileny el 1986. L'obra, que pesava 38 tones, es va perdre. La van dipositar en un magatzem i d'allà va desaparèixer sense que ningú pogués explicar què va passar. El 2009, Serra en va fer una còpia, sense cobrar-ne els honoraris, perquè pogués tornar a les sales del museu.

El 2011, el Metropolitan Museum of Art de Nova York va inaugurar la primera retrospectiva dedicada als dibuixos de l'artista, que posteriorment va viatjar al San Francisco Museum of Modern Art i a la Menil Collection (Houston, Texas). Aquell mateix any es va publicar Richard Serra. Escritos y entrevistas 1972−2008, una antologia d'entrevistes i escrits de l'escultor. L'artista va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries el 2010.