Mor als 87 anys Gianni Vattimo, el filòsof del "pensament dèbil"

BarcelonaEl filòsof Gianni Vattimo ha mort aquest dimarts als 87 anys a Torí. Vattimo estava considerat un dels grans exponents de la filosofia postmoderna i va ser el creador del concepte pensament dèbil, una crítica a la metafísica tradicional. Va ser un dels intel·lectuals més influents de les últimes dècades i un gran defensor dels drets de la comunitat LGTBIQ+. Ell mateix va definir-se públicament com a "homosexual i cristià" i proclamava un credo que rebutjava les institucions eclesiàstiques. El filòsof també va tenir una forta incidència en l'esfera política italiana. Després de ser membre de diversos partits, el 2005 va ser escollit com a diputat al Parlament Europeu amb el Partit Comunista Italià i el 2009 va repetir amb Itàlia dels Valors. També era una veu habitual en diversos diaris italians i internacionals (com La Stampa i La Reppublica) i va impulsar diversos programes culturals a la televisió pública italiana Rai.

Amb la seva idea del pensament dèbil, Vattimo confronta els pensaments de Martin Heidegger i de Friedrich Nietzsche per concloure en la defensa del relativisme davant de les veritats úniques i l'acceptació d'una realitat constantment canviant. Però molt abans del pensament dèbil, Vattimo assumeix el compromís amb la tasca filosòfica. "Vaig començar a estudiar filosofia perquè em sentia implicat en un projecte de transformació de l'home, en un programa d'emancipació. És possible que això fos degut als meus orígens proletaris [...]. Si neixes fill d'una mare viuda d'un policia del sud estàs quasi fatalment induït per la pròpia incomoditat social a projectar una transformació social", explicava al llibre Vocación y responsabilidad del filósofo (Ed. Herder).

El llegat de Vattimo

Entre les seves publicacions que han influenciat filòsofs d'arreu del món i han estat traduïdes a una vintena de llengües hi ha El fin de la modernidad (Gedisa, publicat originalment el 1985), que va representar un títol de referència per entendre la postmodernitat; però també Después de la cristiandad (Paidós, publicat originalment el 2002), que aborda el cristianisme després de la mort de Déu; Ecce comu: com es re-esdevé allò que s'era (Papers amb Accent, 2007), en el qual el filòsof crida a tornar a un comunisme inspirat en el pensament dèbil, el nihilisme, l’anarquisme i el cristianisme laic davant la crisi de la civilització; Adiós a la verdad (Gedisa, 2009), sobre el contrast entre la pluralitat de la realitat i el valor que donem a la veritat, i Alrededores del ser (Galàxia Gutenberg, publicat originalment el 2018).

Gran oficial de l’Ordre al Mèrit de la República Italiana, membre de l’Accademia delle Scienze de Torí i vicepresident de l'Acadèmia de Llatinitat, avalen la seva trajectòria reconeixements com la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts, el premi Hanna Arendt i el guardó a la recerca Max Planck. El filòsof va donar arxius que inclouen documents de recerca i de docència, però també material inèdit, a la Universitat Pompeu Fabra el 2016, que es poden trobar a la biblioteca general de la universitat. 

Quant al seu vessant polític, va ser molt crític amb el govern de Silvio Berlusconi, a qui descrivia com "el pitjor populisme" i que considerava que s'havia mantingut al poder gràcies als mitjans de comunicació, i també amb el de Georgia Meloni, que qualificava d'homòfob en una entrevista a La Stampa. "Encara no hi ha llei contra l'homofòbia, això és homòfob. Però el govern de Meloni està en contra de tot. Per exemple, no m'agrada la retòrica apocalíptica sobre la migració a Itàlia des de les costes africanes", afirmava. El filòsof italià es va posicionar també a favor d'una negociació entre l'Estat i la Generalitat per trobar una sortida política per a Catalunya després de la sentència del Procés, amb la firma d'un manifest juntament amb 250 personalitats més, com el lingüista Noam Chomsky o el filòsof Daniel Innerarity.

El món cultural lamenta la seva mort i els seus editors italians recorden les seves paraules: "La debilitat del pensament cap al món i, per tant, també cap a la societat és probablement només un aspecte del carreró sense sortida en el qual es troba el pensament al final de la seva aventura metafísica".