Mor als 89 anys l'actriu britànica Maggie Smith

BarcelonaLa icònica actriu britànica Maggie Smith ha mort aquest divendres a Londres als 89 anys, segons ha fet públic el seu fill. Dama de teatre i estrella del cinema, Smith ha tingut una extensa i brillant trajectòria escènica. Nascuda a Ilford el 28 de desembre del 1934, va començar als anys 50 a l'Oxford Playhouse Theater i el 1962 Laurence Olivier ja la va convidar a unir-se a l'incipient National Theater, on va destacar en produccions com Otel·lo (el mític muntatge amb Olivier amb la cara pintada del 1965), un paper que repetirien al cinema, amb nominació a l'Oscar inclosa.

De fet, de seguida va fer el salt al cinema, i va ser gràcies al seu talent natural per a la comèdia, tot i que els primers passos van ser en drames criminals com Nowhere to go (Seth Holt i Basil Dearden, 1958). Als anys 60 va participar en comèdies com Go to blazes (Michael Truman, 1962) i Dones a Venècia (Joseph L. Mankiewicz, 1967), i drames com Hotel Intenacional (Anthony Asquith, 1963), un film al servei d’Elizabeth Taylor i Richard Burton.

El 1969 va guanyar un Oscar com a millor actriu per la interpretació d’una mestra escocesa dels anys 30 a Els millors anys de Miss Brodie, dirigida per Ronald Neame. També va guanyar el premi de Hollywood com a millor actriu de repartiment per l’alcohòlica de California suite, de Herbert Ross, el 1978. Tots dos títols demostren la versatilitat de Maggie Smith, una actriu fiable al 100%. Segurament hi tenia a veure la formació dramàtica. De fet, en teatre es va endur el Bafta per La solitària passió de Judith Hearne, al costat de Laurence Olivier, i serà recordada pel paper de Hedda Gabler en la producció d’Ingmar Bergman del 1970.

A més de ser una actriu premiada i amb un bagatge de 60 pel·lícules i 70 obres de teatre, també ha estat una actriu popular. Entre les seves pel·lícules més conegudes hi ha Una habitació amb vista, de James Ivory (1985); Gosford Park, de Robert Altman (2001), i L'exòtic Hotel Marigold (2011), de John Madden. I, si hem de parlar dels personatges més famosos que ha encarnat, és imprescindible destacar la professora Minerva McGonagall a la saga Harry Potter i Violet Crawley, la viuda de Grantham, a la sèrie Downton Abbey, un paper pel qual va guanyar un Globus d'Or el 2013. Abans, amb la fantasia de Hook (1991), de Steven Spielberg, l'actriu reconeixia que havia topat amb la fama global.

"Maggie Smith va ser una gran actriu, i vam tenir la sort de formar part de l'últim tram d'una carrera tan estel·lar com la seva –ha dit el creador de la sèrie Downton Abbey, Julian Fellowes–. Va ser un plaer escriure per a ella, una actriu subtil, de moltes capes, intel·ligent i divertida. Treballar amb ella ha estat el més gran privilegi de la meva carrera i mai l'oblidaré". Efectivament, gran dama del teatre i el cinema, Maggie Smith tenia el posat aristocràtic seriós de la tradició interpretativa britànica, i alhora una elegant facilitat per a la comèdia. Va escampar el seu talent interpretatiu en moltes pel·lícules, tant és si tenia més o menys protagonisme. Només cal recordar films com Mort al Nil (John Guillermin, 1978), Un cadàver per postres (Robert Moore, 1978) i Funció privada (1984), la pel·lícula de Malcolm Mowbray en què va treballar amb l'actor Michael Palin.

Maggie Smith va ser reconeguda com a doctora honoris causa per les universitats d'Oxford i St. Andrews, i la reina Elisabet II la va distingir amb l'Orde de l'Imperi Britànic el 1989.