Mor als 98 anys Jesús Mestre i Godes, l’home que va donar nova vida als càtars

BarcelonaA finals dels anys 90 del segle passat, es va produir una mena de febre històrica al voltant dels càtars, aquells "bons homes" condemnats i perseguits per l’Església oficial. Hi va haver un cert emmirallament i paral·lelisme entre molts catalans del present i aquella gent medieval malaurada. El primer a sentir-s’hi identificat, i el gran culpable d’aquella diguem-ne moda lectora fruit d’una certa idealització, va ser un historiador atípic, Jesús Mestre i Godes, un pèrit industrial que als 69 anys va trobar en l’escriptura la seva autèntica afició de jubilat. Va arribar a escriure 25 llibres en 23 anys. El seu gran èxit va ser Els càtars. Problema religiós, pretext polític (Edicions 62, 1994), un bestseller que va sorprendre fins i tot la mateixa editorial, que inicialment no hi creia.

Aquest és l’home que va morir dissabte al seu barceloní barri de Sarrià als 98 anys. "Va mantenir la lucidesa fins pràcticament el final", m’explica el seu fill, l’historiador Jesús Mestre i Campi, exdirector de L’Avenç. Des de la seva religiositat i catalanitat, i des de la seva casa de Sarrià, l’autodidacte Jesús Mestre i Godes va tenir una vellesa intel·lectualment molt activa i grafòmana. No havia anat a la universitat: la postguerra no l'hi va permetre. Orfe de pare de ben menut, a la família no tenien recursos. Va fer un peritatge. I amb els anys va arribar a esdevenir gerent de l'empresa Riba, inicialment una fàbrica de midó que acabaria important i exportant béns industrials, primer vinculada al sector paperer i tèxtil i, després, també a l'alimentari.

L’enlluernament de Jesús Mestre i Godes amb els càtars albigesos el va saber transmetre al gran públic, fent del sanguinari francès Simó de Montfort la bèstia negra i del rei català Pere el Catòlic, pare del futur Jaume I, la víctima. Tot i que com el seu nom indica inicialment havia perseguit l’heretgia, finalment Pere el Catòlic es va posar del costat dels cavallers occitans càtars, amb el resultat tràgic de la seva mort a la batalla de Muret el 12 de setembre del 1213, quan Catalunya va perdre la connexió occitana.

Afable i cordial, Jesús Mestre i Godes deixa un record entranyable i una obra que, després dels càtars, va explorar els templers i els primers cristians, "una gent meravellosa" amb la qual també va establir una vital identificació. De fet, en els càtars hi va veure un retorn als orígens de senzillesa i coherència moral dels primers cristians.