Mor als 93 anys Andrea Camilleri, el pare de la novel·la negra mediterrània

BarcelonaL'escriptor, guionista i director teatral Andrea Camilleri, considerat el pare de la novel·la negra mediterrània, ha mort als 93 anys en un hospital de Roma, on estava ingressat des del 17 de juny després d'una parada cardíaca. Feia anys que l'escriptor patia ceguesa, la qual cosa no li impedia continuar en actiu: estava preparant una representació teatral que s'havia d'estrenar el 15 de juliol a les termes de Caracalla de Roma, 'Autodefensa de Caín'. Itàlia, on és un autor molt estimat i popular, està de dol per la pèrdua del seu escriptor nacional.

Pare del comissari Salvo Montalbano, el Pepe Carvalho sicilià, Camilleri va inspirar-se en el seu amic, l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, per crear un dels personatges més cèlebres de la novel·la negra mediterrània. Montalbano treballa a la localitat de Vigata, a la província de Montelusa, dos noms rere els quals s'amaguen Porto Empedocle i la província siciliana d'Agrigent. Es caracteritza per una manera gens ortodoxa de resoldre els casos i com a conseqüència sempre té seriosos problemes amb el seu superior. El personatge es va popularitzar encara més gràcies a una adaptació televisiva de la RAI, que es va començar a emetre el 1999.

"Montalbano té els mateixos trets que el seu creador i ha anat evolucionant amb ell, és un comissari molt humà i proper; en les seves investigacions, els dolents no ho són per naturalesa, sinó per les estructures que faciliten que es cometin delictes", argumenta Pilar Beltran, editora d'Edicions 62. "Ha estat un escriptor molt compromès socialment i ha tractat sobre temes com ara la corrupció, la màfia o els refugiats, a més d'haver participat en nombrosos actes públics contra l'extrema dreta", afegeix.

Pau Vidal, escriptor i traductor i amic personal de Camilleri, considera que amb la seva mort s'apaga "l'últim gran narrador del segle XX", un escriptor amb una capacitat "magnètica" d'explicar històries. "Usa uns recursos lingüístics gens sofisticats, però en canvi t'atrapa per la seva força narrativa". Una de les particularitats d'aquest escriptor nascut a Sicília el 1925 era l'ús del dialecte sicilià en les seves novel·les, i estem parlant d'una seixantena. "Camilleri no només ha donat al sicilià modern presència literària, sinó que ha portat a la literatura de masses la diglòssia que es produeix a Sicília". Per traduir aquesta particularitat, Vidal explica que la gran dificultat va aparèixer al començament, quan va haver d'aprendre una llengua nova, el sicilià, i després ha sigut qüestió d'"anar afinant". El traductor també destaca la mirada de "protocomunista" que es fa palesa en totes les seves obres: "No tenia necessitat de retratar l'època actual, com ho fan altres autors de novel·la negra, i excel·lia per l'ús del llenguatge".

El 2013 Andrea Camilleri va ser distingit amb el premi Pepe Carvalho en el marc del Festival de Novel·la Negra de Barcelona, BCNegra. El jurat parlava aleshores dels seus "personatges plens de vitalitat, temptacions i contradiccions, que prefereixen el carrer als despatxos, la mirada i la paraula als avenços informàtics", deia el jurat. El comissari del festival literari, el malaguanyat llibreter Paco Camarasa, deia en el seu discurs de presentació del guardonat: "Pocs escriptors contemporanis han aconseguit com vostès [Camilleri i Montalbán] combinar el culte i el popular, adaptar Beckett i escriure la 'Crònica sentimental d'Espanya' [...]. Però, per sobre d'aquesta difícil combinació, el que més admirem és que pocs escriptors han mantingut una actitud tan coherent, sòlida i incorruptible. Aconseguir el reconeixement continuat dels lectors sense renunciar a la seva ètica i a les seves conviccions ideològiques".

Amb Barcelona, Camilleri va mantenir una relació estreta gràcies a l'amistat amb Montalbán. L'última vegada que va venir a la capital catalana va ser per recollir el premi Carvalho: "Al principi, la seva visió de Barcelona estava mediada per Montalbán, però després, quan va veure que aquí teníem sensibilitat per respectar el dialecte en les traduccions de les seves novel·les al català, va renéixer el seu afecte per la ciutat", analitza Vidal, que destaca, d'entre tota la prolífica obra de l'italià, 'Il re di Girgenti'.

A favor del 9-N

Camilleri es va posicionar, a més, en favor del 9-N en un manifest que va signar al costat del dramaturg italià Dario Fo, premi Nobel de literatura; el nord-americà Noam Chomsky, lingüista del MIT; l’holandès Johan Cruyff, millor futbolista europeu de tots els temps segons la FIFA; el dissident xinès Wu'er Kaixi, líder de les protestes de Tiananmen, o l’escriptor sud-africà Ronald Kasrils, activista antiapartheid.

L'editora de 62 explica que tenen diversos títols de Camilleri pendents de publicar, entre els quals hi ha dos 'Montalbanos', i un text curt, 'Una carta a Matilda', una mena de testament literari que l'autor deixa a la seva besneta. "No ha escrit mai memòries, però aquest títol es pot veure com una mena de text més personal, on parla d'ell tal com ha anat fent en contes diversos". L'editora, que es confessava molt trista per la pèrdua de l'escriptor, recorda que Camilleri va enviar fa uns anys a la seva editorial italiana, Sellerio, un "últim Montalbano": "No volia de cap manera que es fessin seqüeles de la sèrie i va donar instruccions perquè se'n fes una publicació pòstuma".