Mor als 92 anys Josep Pla-Narbona, artista i pioner del disseny gràfic a Catalunya

Creador polifacètic, a mitjans dels 70 va fer un gir per dedicar-se sobretot a la pintura

L'artista i pioner del disseny gràfic Josep Pla-Narbona
Ara
14/12/2020
3 min

BarcelonaL’artista i dissenyador gràfic Josep Pla-Narbona (1928-2020) va tenir des de ben petit “la voluntat fèrria” de ser dibuixant, explicava al Blanc Festival, on va participar com a cap de cartell. Aleshores ja tenia prop de 90 anys, però el públic més jove el va rebre amb una ovació, tot i que ell va dir que se sentia com “un alienígena”. “La generació actual s’ha trobat, per diferents motius, una mica en la mateixa situació que el Josep quan va començar -afirma el dissenyador i deixeble de Pla-Narbona Jordi Duró-: no hi havia diners, el fes-t’ho tu mateix és molt present, i el dibuix està molt més valorat avui que quan jo començava". Josep Pla-Narbona va morir diumenge als 92 anys víctima d’una neoplàsia terminal i deixa un llegat aclaparador per la popularitat d’alguns del seus cartells publicitaris, com els de Polil i Nescafé, i sobretot pels treballs per a la indústria farmacèutica.

Cartell comercial de Nestlé de Josep Pla-Narbona
Cartell de Biosedan, de Josep Pla-Narbona

Al llarg dels 40 anys que va col·laborar amb els laboratoris Uriach, Pla-Narbona va fer dissenys per a medicaments com Biodramina, Lipomin, Pacetyn i Dolmen. Pel que fa a llibres, va col·laborar amb editorials com Llibres de Sinera, de la qual va ser fundador, Destino, Alfaguara i Círculo de Lectores, i amb diaris com Tele/eXpres. També va col·laborar amb el director teatral Ricard Salvat en cartells i escenografies d'obres com Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, i Les mosques, de Jean Paul Sartre. Una altra col·laboració destacada la va fer amb Joan Brossa, a l’escultura gegant d’un llagost que hi ha al cim de la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el Monument al Llibre que hi ha a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via.

Cartell de Fogol, de Josep Pla-Narbona (1947)

“És el principal dissenyador gràfic de la generació dels pioners -explica Duró-, els que van reconstruir la professió després del trencament de la Guerra Civil a finals dels anys 50 i principis dels 60”. En aquest sentit, va ser cabdal que Pla-Narbona continués la seva formació primer a París, a l’agència Publicité R.L. Dupuy, i després a Suïssa, per estudiar tipografia a l'agència de publicitat Adolf Wirz de Zuric. “Va tornar amb una idea moderna del disseny, i va encaixar tan bé perquè empreses com Nestlé, que era una empresa suïssa, i les farmacèutiques també miraven enfora», diu Duró. En paral·lel a la seva feina, Pla-Narbona també va ser pioner en l’associacionisme i va ser el primer president de l’associació Grafistes-Agrupació FAD, coneguda actualment com ADG-FAD, i també va ser el primer president del grup espanyol de l’Alliance Graphique Internationale.

Cartell de 'Ronda de mort a Sinera', de Josep Pla-Narbona
Cartell de Josep Pla-Narbona amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

Josep Pla-Narbona va néixer a Barcelona l'any 1928 i va quedar orfe de pare i mare abans de començar la Guerra Civil; el van criar els seus oncles. La seva formació artística va començar com a aprenent en tallers de dibuix publicitari amb artistes com J. Artigas i R. Fàbregas i a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. També a l’agència Publicité R.L. Dupuy de París durant dos mesos a mitjans dels anys 50. "Els treballs farmacèutics són el millor que va fer, són el més representatiu, amb aquell punt de surrealisme", diu la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez.

Material promocional de Biodramina, de Josep Pla-Narbona

La carrera de Pla-Narbona va fer un gir a mitjans dels anys 70, quan es va començar a dedicar sobretot a la pintura. Està representat sobretot al Museu del Disseny, on va fer donació l'any 2013 d'una gran part de la seva obra gràfica d'entre els anys 1947 i 2009. "Estava molt orgullós de la seva pintura", recorda Vélez, que posa en relleu el vessant conceptual de la seva obra. "Hi ha molts professionals que allà on disfruten és amb la pintura, perquè és molt més lliure", conclou.

stats