Mor un gegant de Broadway, el director i productor de teatre Hal Prince
És qui ha guanyat més premis Tony de la història, per 'West Side story', 'Cabaret' o 'Sweeney Todd'
Nova YorkHal Prince, el prodigiós productor o director (o totes dues coses) de molts dels musicals més populars de Broadway de la segona meitat del segle XX, inclosos 'West Side story', 'Cabaret', 'Sweeney Todd', 'Fiddler on the roof' (que inclou 'If I were a rich man') o 'El fantasma de l'òpera' –l'espectacle de més recorregut de la història de Broadway–, ha mort aquest dimecres a Reykjavík (Islàndia) amb 91 anys.
Havia guanyat 21 premis Tony, els premis de la indústria teatral nord-americana, més que ningú altre a la història. El 2006 va rebre el premi a tota la trajectòria, que li reconeixia el seu paper dins la indústria de Broadway durant la segona meitat del segle XX. Aquest va ser el seu 21è Tony: la llista havia començat amb el premi de millor musical el 1955, per 'The Pajama Game', que Prince va coproduir amb Frederick Brisson i Robert E. Griffith. L'últim li va arribar quaranta anys més tard per la seva direcció d'un 'revival' extravagant de 'Show boat', la fita musical del 1927 de Jerome Kern i Oscar Hammerstein a partir de la novel·la d'Edna Ferber sobre la vida en un vaixell de vapor de Mississipí. Entremig, 'Evita', 'Sweeney Todd', 'Kiss of spider woman', 'Follies', 'Little night music', etcètera.
Rei d'una era daurada
Prince va començar a treballar a Broadway en la seva època daurada, quan Cole Porter i Rodgers i Hammerstein eren els reis de les seves cançons, el musical era un gènere fort (per no parlar d'una opció d'entreteniment assequible) i les cançons de teatre eren temes bàsics a les ones.
La seva contribució va ser prolífica i va persistir en èpoques difícils: quan el rock'n'roll amenaçava amb convertir en irrellevant el món de l'espectacle, quan el declivi de Times Square feia escassejar el públic de Broadway, quan l'arribada de populars musicals britànics com 'El fantasma' va arraconar els seus homòlegs nord-americans i quan corporacions com Disney van entrar a les estrenes de Broadway i van minar l’impacte del productor independent. Hal Prince seguia al peu del canó.
Va ser conegut, sobretot en les primeres dècades de la seva vida teatral, com un 'workaholic': el 1960 podien aparèixer a Broadway tres produccions seves a la vegada. I va ser reconegut, al llarg de la seva carrera, per les col·laboracions amb una fila de talents creatius inigualable, entre els quals hi havia els coreògrafs Bob Fosse, Jerome Robbins, Michael Bennett i Susan Stroman; els dissenyadors Eugene Lee, Patricia Zipprodt i Florence Klotz, i els compositors Leonard Bernstein, John Kander i Andrew Lloyd Webber, amb qui va estrenar 'Evita' i 'El fantasma de l'òpera', que Prince va dirigir a Londres i Broadway. Es va oferir per dirigir-li 'Cats', però no va assolir el 'càrrec'. Però sobretot va fer tàndem amb Stephen Sondheim des dels anys 70. Es van associar en produccions tan famoses com 'Company' (1970), 'Follies' (1971), 'A little night music' (1973), 'Pacific overtures' (1976), 'Sweeney Todd: The demon barber of Fleet Street' (1979) i, després d'un parèntesi causat pel fracàs de 'Merrily we roll along', es van retrobar a 'Bounce' (2003).